Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

40 anys d’espera

Un grup d’arqueòlegs gironins viatja al jaciment de l’Abric Romaní, a Capellades, per conèixer-lo de la mà d’Eudald Carbonell i el seu equip, i valorar amb ells les troballes que han fet a la Cova del Blat, a l’Alta Garrotxa

Aspecte actual de les excavacions al jaciment de l’Abric Romaní, a Capellades.

L’Abric Romaní és un jaciment arqueològic neandertal emplaçat als Cingles del Capelló, en un massís calcari que travessa la Serralada Prelitoral Catalana, sobre el qual s’assenta el nucli de la població de Capellades. El jaciment se situa a uns 60 metres per sobre de la llera del riu Anoia, que és un lloc estratègic i de domini del territori circumdant.

La cronologia de les seves ocupacions abasta un llarg període temporal: 70.000 anys a la base del jaciment fins als 39.000 a la seva cobertura. Són 17 metres de sedimentació. Els últims 40 anys se n’han excavat 12 i s’hi han trobat 18 nivells d’ocupació. S’hi han documentat centenars de fogars i més de 100.000 restes arqueològiques (indústria lítica, restes faunístiques, empremtes o motllures de fusta).

Un jove Eudald Carbonell als inicis de l’excavació de l’Abric Romaní l’any 1983.

La descoberta d’aquest excepcional jaciment neandertal va tenir lloc el 9 d’agost de 1909 i va ser el resultat de l’interès pel coneixement de les ciències i del passat històric per part d’Amador Romaní, un erudit local de Capellades i industrial de professió. Fins a la seva mort, l’any 1930, hi va treballar amb entusiasme i perseverança. Més endavant, del 1956 al 1962, Eduard Ripoll va prosseguir la seva recerca a través d’un seguit d’excavacions. Però l’impuls que amb el temps acabarà consolidant l’Abric Romaní com un dels jaciments neandertals més importants a nivell mundial s’inicia l’any 1983 quan l’arqueòleg de Ribes de Freser Eudald Carbonell n’assumeix la seva direcció perquè des de llavors s’hi han realitzat intervencions arqueològiques de forma ininterrompuda, primer a través del Centre de Recerques Paleo-Eco-Socials (CRPES) de Girona i més endavant des de l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) de Tarragona. La campanya d’aquest 2022, per tant, ha estat la número 40. 

D’esquerra a dreta, Palmira Saladié, Joan Abad i Bruno Gómez, també el 23 d’agost.

El passat 23 d’agost, mentre viatgem, molt d’hora, en direcció al Romaní, ens embarga una gran emoció, perquè els anem a fer una consulta tècnica. Fa cinc mesos que estem excavant la Cova del Blat, a l’Alta Garrotxa, que és un jaciment fins ara inèdit en el registre arqueològic català. Hi estem localitzant restes de la cultura neandertal, també, i la fauna que convivia amb aquesta extinta espècie d’homínids.

Arribats al jaciment, un pèl nerviosos, ens atén Gema Chacón, la qual i juntament amb Palmira Saladiè i Pep Vallverdú, estan assumint el relleu en la direcció de les excavacions: el 2023 substituiran Eudald Carbonell i ho faran com a codirectors.

La Gema ens saluda cordialment i ens indica que baixem per les escales en direcció a la zona d’excavacions. Ens adonem que l’espai excavat és enorme: com una catedral de travertí.

D’esquerra a dreta, Albert Aulines, Eudald Carbonell i Joan Abad a l’Abric Romaní, el 23 d’agost d’aquest 2022.

Un cop a baix, la Palmira -mentre ens mostra què estan fent- ens explica que, finalment, han aparegut fragments del crani d’un jove individu neandertal. L’excitació és molt gran i es manifesta obertament entre tots els membres de l’equip de l’IPHES. L’endemà vindrà la Consellera de Cultura -Natàlia Garriga- per fer-ne la presentació oficial. Hauran d’atendre als funcionaris, la premsa, la classe política... Els nostres nervis no són res, comparats amb els seus.

Palmira Saladié al jacimnt de Capellades, el mateix dia, mentre observava la mostra de fauna del jaciment de la Cova del Blat,a l’Alta Garrotxa.

Saludem Bruno Gómez, codirector del jaciment del Camp dels Ninots (Caldes de Malavella) i Pep Vallverdú, director, juntament amb la Palmira, del Barranc de La Boella (La Canonja, Tarragonès.) I, finalment, entrem en contacte amb Eudald Carbonell, el qual i amb molta calidesa, ens guia per tot el jaciment, explicant-nos anècdotes dels vells temps i projectant els treballs a l’abric en temps futurs: «Si no hi ha interrupcions al jaciment, hi ha feina per més de dues generacions d’arqueòlegs!».

Mentre l’Eudald ens mostra les instal·lacions del Romaní, la Palmira Saladié s’ocupa de la petita mostra de restes de la Cova del Blat, que hem desplegat per l’ocasió sobre una de les taules de treball dels arqueòlegs: la indústria lítica i maquinària bucodental d’ossos cavernaris. 

Nucli de cornubianita localitzat aquest 2022 a la Cova del Blat.

La conclusió de la Palmira, observada la col·lecció amb atenció, és que es pot tractar d’una ocupació de finals del Plistocè Mitjà o inicis del Plistocè Superior (a l’entorn d’uns 100.000 anys). És la seva opinió, que no és vinculant i que s’ajusta als nostres pressupòsits. 

Dinem amb l’equip, que està eufòric. Saludem Toni Canals, director de la Cueva de Maltravieso (Càceres), on s’hi han datat unes pintures rupestres que depassen els 65.000 anys. Aquestes analítiques han rebentant un paradigma: que els neandertals i l’Art Parietal no són una combinació fiable. Bé, temps al temps, pensem.

Ens acomiadem de la gent de l’IPHES amb la sensació que hem viscut una jornada extraordinària, d’una banda, i de l’altra que la Cova del Blat ens ha entregat una petita mostra de tot allò d’interessant que conté.

(*)ARQUEONAT i Associació Arqueològica de Girona

Compartir l'article

stats