Una obra per Figueres i per l’Empordà

Nat a Figueres el 1922 i mort a Barcelona el 2014 (on va anar a residir en anar a la Universitat el seu fill, el també periodista, escriptor i professor Jaume Guillamet), Joan Guillamet esdevingué un dels millors cronistes de la Figueres de la segona meitat del segle XX. Passà la infància a Occitània, on va anar la família per raons de treball. Va estudiar al Ramon Muntaner i a Barcelona, on es llicencià en lletres. Alternà sempre la docència amb l’escriptura, així fou catedràtic d’institut després de ser vint anys professor al centre de La Salle. Posteriorment a diversos instituts entre els quals el figuerenc Ramon Muntaner i dos de Barcelona.

Col·laborà en diverses revistes i diaris, especialment a la premsa local com Ideal, Vida Parroquial, Hora Nova, Empordà Federal, Canigó, de la que fou un dels fundadors i d’àmbit gironí com Revista de Girona, Presència, El Punt... Fou corresponsal dels diaris Tele-eXprés, La Vanguardia, El Correo Catalán i El Noticiero Universal. Col·laborà també en revistes d’abast general com Tele Estel i Serra d’Or. El 2008 fou nomenat Fill predilecte de Figueres.

A més de la trilogia sobre l’Empordà amb Coses i gent de l’Empordà, Vent de tramuntana, gent de tramuntana i La plana, el vent, la gent, és autor d’altres cinc llibres: Tots hem fet l’estraperlo (1968); Els gitanos. Aproximació a un racisme (1970); Bruixeria a Catalunya (1976); Creadors, Barcelona enllà (1993) i Llegendes del poema Canigó de Jacint Verdaguer (per a infants) (1997). La seva obra, amena i descriptiva, vital i empordanesa de cap a peus, és una explicació carregada de matisos sobre segurament la comarca més cantada de Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint