Un historiador productiu i sense enemics

L’historiador especialitzat en l’època moderna Joan Reglà i Campistol (Bàscara, 1917 - Sant Cugat del Vallès, 1973) tingué una decidida vocació d’historiador i fou professor i acadèmic notable. Llicenciat en Filosofia i Lletres estigué molt relacionat amb Jaume Vicens Vives a qui es vinculà en activitats docents i editorials, en la seva càtedra de Barcelona fou professor ajudant i professor adjunt a començaments dels cinquanta. Es doctorà amb la tesi Francia, la corona de Aragón y la frontera pirenaica. La lucha por el Valle de Arán. Siglos XIII-XIV (1951). Guanyà una càtedra a Santiago de Compostel·la, no l’ocupà, la permutà per la de València, d’on fou catedràtic d’Història Moderna a la Facultat de Filosofia i Lletres (1959-1972) i també degà (1961-64). El 1971 anà a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), essent-ne degà el 1973. Havia d’anar a Girona però morí en plena etapa productiva...

Historiador d’anàlisi i de síntesi, segons Ernest Belenguer. La seva obra té un caire d’alta divulgació molt notable. Les primeres generacions d’historiadors de la UAB tinguérem en la seva Historia de España (1963) un extens manual -amb també Ubieto i Jover-, elaborat amb precisió i rigor, igual que tota la seva obra com Aproximació i, la posterior, Introducció, a la història del país valencià (1968 i 1969) que contribuïren al procés de presa de consciència de la identitat pròpia valenciana enmig de la buidor i misèria intel·lectual de la historiografia dominant franquista; Aproximació a la història de la Corona d’Aragó (1969) o la Història de Catalunya (1969-72) en la que també col·laborà i va dirigir. Destacà en monografies que han estat, i són encara, útils, i així el segle XVI i XVII el té com un dels historiadors de referència: La cuestión morisca y la coyuntura internacional en tiempos de Felipe II (1953); Serrallonga. Vida i mite del famós bandoler (1961), en col·laboració amb Joan Fuster; El bandolerisme català (1962) traduïda el mateix any a l’espanyol, i reeditada amb el títol El bandolerisme català del Barroc (1966); Estudios sobre moriscos (1964); Bandolers, pirates i hugonots (reedició reformada de Felip II i Catalunya (1956) que apareix el 1969 i que serà traduïda el mateix any a l’espanyol).

En el cicle de conferències dedicat a historiadors catalans que la Societat Catalana d’Estudis Històrics va organitzar i publicar el 2011 (consultable a www.iec.cat), Ernest Belenguer s’ocupà d’ell a «La bonhomia històrica de Joan Reglà», fent referència al caràcter d’una persona que no tenia enemics, que era fàcilment estimable per tothom. Manifesta com Reglà feu un forat en la cleda franquista i pogués obrir un camí del que som deutors per a la història catalana en una època totalitària. Elogia el mèrit de l’obra sobre els bandolers, i d’altres, i no s’està de desqualificar a suposats deixebles que no han comprès al mestre, cas, diu, de Ricardo García Cárcel en el seu Felipe II y Cataluña del que Belenguer afirma que no entén el motiu perquè el deixeble plagia el títol al mestre i en remarca les contradiccions en les que entra sobre les capacitats del rei si pot ser motor polític o no. Contràriament el seu Felip II i Catalunya va rebre el premi Aedos de biografia (1955).

Comprendre el món, amb elogis de Mariano Peset arran la primera edició del 1967 és una obra assagística, reeditada per la Universitat de València com a homenatge al qui fou prestigiós professor, i basada en fets que vol acotar una interpretació historiogràfica a les transformacions que paulatinament van tenint lloc. Ací apareix un Reglà profund i seriós que es fixa en revoltes i revolucions, canvis diversos i en la voluntat d’aquella història total, integral, hereva de l’Escola dels Annals on no era només la política sinó també la societat -demografia, economia...- i les mentalitats i ideologies, etc. el que impulsava, catalitzava o provocava aquests canvis. En aquesta obra el títol ens indica la substitució de l’historiador jutge per l’historiador que es proposa comprendre tot i les implicacions ideològiques, humanes de l’historiador que a diferència, diu, del químic no sempre pot garantir l’objectivitat de les seves conclusions. No ho indica però a més de gran i bon historiador fou un historiador honest.

Li ha estat dedicat un volum d’homenatge per part dels seus deixebles (1975) i Albert Riera Pairó va escriure Joan Reglà i Campistol, professor i historiador (1917-1973) editat per la Comissió d’Homenatge a Joan Reglà en el seu Bàscara nadiu el 1984 i que també el nomenà el mateix any fill predilecte.

Subscriu-te per seguir llegint