Els colors de la posta de sol amb el mar de fons

Però l’hora àlgida de la bellesa a Papeeté és cap al tard. Les postes de sol són d’un tal encantament, que tota descripció resultaria pobra. Penseu en la subtilitat d’una pintura japonesa, i en tindreu una feble idea. Sobre un fons de blau i rosa pàl·lid, el taronja i el negre s’hi destaquen. Així que el sol decanta vers l’horitzó, la gamma de colors reapareix. El blau i el verd, esclatants suara, es desmaien i es fonen en noves tonalitats. L’aigua tranquil·la de la rada es colora de roig. El roig puja d’intensitat a mesura que el sol baixa i el cel empal·lideix. El blau enlluernador esdevé suau, dolcíssim, mentre del cantó de ponent sembla esclatar-hi un grandiós incendi. La llum en aquests moments pren intensitat apoteòsica. No sabeu si és l’aigua o el cel que esdevé roig, o si la ratlla de l’horitzó és el límit d’un infern que s’abranda per envair-ho tot. El cor s’enxiqueix dintre el pit com davant els senyals precursors d’un cataclisme. Mai en aquesta hora no podreu alliberar-vos de la influència extraordinària que el fenomen exerceix damunt vostre. La lluminositat de la posta arriba als recons més amagats de la vila. Lluny del mar, entre els arbres gegants d’un jardí tot d’una veieu passar damunt vostre una gran claror roja. Tot el que us volta esdevé amarat d’aquesta claror. Diríeu que la vila crema.

Alceu l’esguard en l’aire, i damunt un cel roent veieu destacar-se, retallades i negres, les siluetes dels palmers gegantins. Però prop del mar, sobretot, sembla que l’eternitat us penetri, i viviu en un espai lluminós, lluny del món i dels homes. El sol es colga, a poc a poc dintre l’aigua, i aleshores els ulls, mig encegats, veuen un llarg raig verd, travessant tota la mar, ràpid com un llamp, però claríssim. Mireu ara el mar i el cel, quina dolcesa! Els blaus pàl·lids harmonitzen deliciosament amb els roses. Tota la badia s’omple de repòs.

Mooreà s’esfuma al lluny. El verd de les muntanyes té suavitats avellutades, tota la massa de vegetació pren una tendror primaveral. Les flors grogues dels burrous prop de l’aigua es destaquen brillants. Les fulles immenses dels bananers clapegen amb llur verd tendríssim damunt la vegetació luxuriosa dels jardins. Pels camins solitaris dels barris llunyans, sota les acàcies altíssimes florides de roig i rosa, distingiu les villas tropicals, mig cobertes de plantes enfiladisses. Els buganvillers morats cauen en cascades davant les portes i finestres. Pertot arreu hi ha taques de flors damunt la verdor. L’ibiscus, que floreix tot l’any, és l’esclat d’aquesta hora. Les seves flors roses, vermelles i magenta, esclatants i formoses, brillen com fanals en la fosca. Com més la claror s’apaga, més es destaquen els colors. Aquesta és l’hora subtil i reposada.

Les nits polinèsies... encant indescriptible, embriaguesa de colors i d’harmonies. La temperatura és tot l’any primaveral. Les plantes aromàtiques exhalen, amb la humitat de la nit, llur màxim perfum. Seguiu un camí vorejat de tarongers salvatges, de tiarés i de llimoners en flor. Damunt vostre el cel austral titil·leja de milers d’estels brillants. Orió, la constel·lació gegantina, sembla presidir. La Creu del Sud, guia de navegants, evoca el gran desert del Pacífic, Júpiter, viatger incansable, ens recorda els Alps, i més i més, innombrables, infinits...

Les nits de lluna descobriu paisatges nous; entre els arbres trobeu efectes no sospitats, fulles platejades... negrors a contrallum, un cocoter gegant surt per damunt la fronda tot argentat. La lluna, la romàntica i sentimental d’Occident, mancada de poetes llagrimosos i de músics romàntics, és aquí tota una altra. És esclatant i sana, sobiranament indulgent per als enamorats. Aquí no hi ha pierrots ni arlequins transcendentals; tot són homes o dones agullonats pel desig d’estimar. Els infants, nus com la veritat, senten ja l’encantament voluptuós de la vida. Els vells, indulgents somriuen als joves recordant llur passat. Així, l’amor, la poesia i la música, sense literatura, floreixen entre un espai florit i perfumat, sota un gran cel lluminós i serè.