L’Escala i Catalunya, sempre presents

Deixar casa i família, amics i paisatge és trist i dur. Molts ho pagaren amb solitud i les vides trencades. Altres lluitaren, amb tota la família i pogueren reeixir. El cas de Josep Maria Murià és d’aquests darrers. Ho palesa el recull d’articles testimonials de la vida de l’escalenc, que sense nèixer-hi ni viure-hi el podem considerar per què s’hi sentia tot i que passà la vida d’adult i vell a Mèxic. El treball que presentem, L’amargor de l’exili, és la segona part de l’obra que li dedica el periodista Xavier Garcia. A la primera part el centenar de pàgines amb la seva fluïda i amena prosa de la molt extensa i reeixida biografia que redactà. A la segona, cent pàgines més, la selecció d’una molt àmplia labor periodística conjuntural amb també fragments de la llarga entrevista que li feu la historiadora Dolors Pla a Mèxic. Garcia selecciona un dels molts poemes que publicà, algun editorial i article del Butlletí d’Informació Catalana. D’aquesta revista Murià se n’ocupà durant quinze anys, escriví, edità, distribuí... per deixar constància d’una voluntat de ser configurant una molt representativa obra elaborada per un dels molts exiliats que Mèxic acollí.

L’amargor de l’exili és treball de testimoni, un record avui del que fou anhel i somni d’una generació: una República democràtica i una Catalunya lliure. La revolta dels militars esdevingué l’inici d’una tragèdia i l’aplec de materials és el testimoni d’una vida que es truncà el 1939 i finí el 1999 amb el record constant posat en un país del qual L’Escala representava l’encarnació del somni. Murià sense viure-hi la idealitzà però, com escriví: «Amb plom al cel de les il·lusions / i amb plom al bategar de les entranyes, / negant-se’m la terra desolada / a rebre la llavor de l’esperança, / em serveixo jo mateix, / com ofrena mortuòria, / l’àmfora, tota buida, / del meu nom».

L’obra de Murià és publicada en premsa d’exili i aplegada posteriorment i parcialment en llibres. Col·labora en moltes revistes, per exemple Butlletí de l’Orfeó Català, Xaloc, Ressorgiment, Butlletí de Santiago de Cuba... i la seva revista, és clar. També als volums dels Jocs Florals dels quals fou habitual participant essent premiat en diversos i organitzant els de la seva ciutat Guadalajara, capital de l’estat de Jalisco, a Mèxic.

En aquesta ciutat hi ha la Biblioteca Arreola a la qual el fill de Josep M. Murià va donar la biblioteca que formà en gairebé mig segle d’exili i que és, amb la del Congrés d’Estats Units, la que té més llibres en català fora el país. En l’impressionant edifici gairebé una planta preserva cultura catalana i duu el seu nom.

Subscriu-te per seguir llegint