Trenta-cinc anys plantant cara a la fam

«Em semblava un contrasentit que, amb les elevades estadístiques d’excedents agraris sobre la taula, hi hagués tantes persones que passaven gana», confessa el cofundador i expresident del Banc dels Aliments de Girona, Frederic Gómez Pardo. Amb aquesta premissa va néixer l’organització, que enguany bufa les espelmes del seu 35è aniversari. Fundat el 16 desembre de 1988, va ser el segon Banc dels Aliments que es va constituir a Espanya, després del de Barcelona.

Enginyer agrònom de professió i voluntari per vocació, Gómez Pardo va reunir dos amics per a arrencar el projecte, que volia extingir la bossa de pobresa que irrompia amb força al primer món. Així va ser com el delegat d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya a Girona, Aleix Serrat i l’advocat olotí Josep Maria Capdevila es van unir a la iniciativa, a partir d’on van començar a buscar col·laboradors «que poguessin i volguessin entendre de què anava la fam». Aleshores, van convidar un membre de la delegació barcelonina, que havia començat a caminar un any abans (la iniciativa va començar a brotar l’any 1966 a Phoenix i a principis dels 80 va arribar a París), perquè els parlés del projecte. «Em va semblar que la missió era molt interessant i que podíem tirar-ho endavant», recorda Gómez Pardo.

Engrescats per la responsabilitat que començava a pesar sobre les seves espatlles, van encarregar la redacció dels estatuts al notari gironí Antoni Palos. El 16 de desembre de 1988, en reunió plenària, es van aprovar i, així, es va fundar el Banc dels Aliments de les comarques de Girona. L’enginyer Salvador Alemany va ser el primer president de l’entitat, l’advocat olotí Josep Maria Capdevila va ocupar el càrrec de vicepresident primer; Frederic Gómez Pardo va passar a ser el vicepresident segon; l’enginyer tècnic agrícola Jordi Fàbrega el secretari; l’exdirector general de Caixa Girona Joan Vergés va ocupar el càrrec de tresorer; i el fundador de la cooperativa La Fageda, Cristóbal Colón, era un dels membres del patronat. Anys després passarien per la presidència Aleix Serrat, Joan Vergés, Oriol Ribot, Frederic Gómez Pardo (2012-2022) i Joan Jorba (actual president de l’entitat).

Una seu itinerant

Al llarg d’aquests 35 anys, el Banc dels Aliments de Girona ha anat canviant de seu. Tot i que en un primer moment es va ubicar en un local del psiquiàtric de Salt cedit per la Diputació de Girona, després va aterrar a la Coma Cros. Anys després, quan es va haver de reformar, l’Ajuntament de Salt els va deixar instal·lar-se als magatzems de les brigades municipals.

Posteriorment, es van traslladar en un magatzem de Sant Julià de Ramis, cedit per l’empresari Esteve Bosch (que s’acabaria cremant amb tones d’aliments emmagatzemats a l’interior). A partir de l’any 2006, amb l’arribada de les primeres ajudes de la Unió Europea en forma d’aliments físics, l’empresa de logística gironina Gestocks els va cedir una part del seu magatzem al polígon industrial de Fornells de la Selva. Després, l’empresa es va traslladar a Riudellots de la Selva, i també el centre d’operacions del Banc dels Aliments de Girona.

El 2012 van aconseguir un magatzem en desús cedit per Ferros Puig, on ara hi ha les actuals instal·lacions de l’entitat. «Vam pintar-lo, adequar-lo i higienitzar-lo perquè fos òptim per a guardar i conservar aliments», assegura l’actual president del Banc dels Aliments de Girona, Joan Jorba.

El 2017 van ampliar el magatzem amb la nau del costat, cedida pel Banc de Sabadell. «Aquí tot va canviar radicalment i es va anar professionalitzant, vam començar a treballar amb condicions, tant de cara a les entitats col·laboradores com als voluntaris», sentencia Jorba. «Tenim la cessió dels dos locals fins al 2031», subratlla Jorba, que apunta que «la majoria de Bancs dels Aliments tenen locals cedits per l’administració pública i en el nostre cas hem aconseguit els magatzems gràcies a la cessió i a la bona voluntat d’empreses privades».

Una imatge que per l’actual president del Banc dels Aliments de Girona forma part de l’àlbum dels records de l’entitat és el repartiment d’aliments a l’aire lliure (aquesta pràctica es va allargar fins al 2012). «Tot i que els aliments es guardaven en magatzems, el repartiment a les entitats beneficiàries es feia a l’exterior, tant si plovia, nevava o feia sol», recorda. «Cada entitat venia amb la seva furgoneta o amb vehicles particulars i s’emportaven els lots assignats, que després repartirien als usuaris», afirma.

Però en aquell moment «no hi havia gaire control, cada entitat ho feia amb tota la bona fe del món», assegura Jorba, fins que els Serveis Socials van agafar la batuta per a seleccionar a les persones beneficiàries. «Recordo una dona amb gel·laba que venia a buscar aliments, a la cantonada entrava dins d’un Mercedes aparcat, se’n posava una altra d’un altre color i tornava a posar-se a la cua per a recollir més productes», explica Jorba.

De 5.000 quilos a 3,7 tones

En el seu primer any de vida, el Banc dels Aliments de Girona va aconseguir recaptar 5.000 quilos d’aliments provinents, sobretot, de donacions de tres empreses: els supermercats Maxor, xocolates Torras i embotits Baró. «Vam rebre productes bàsics del supermercat, des de patates a llet, així com també vam poder entregar xocolata i embotits», assegura Gómez Pardo, que afegeix que «poder repartir 5.000 quilos ja ens va semblar molt». Però des d’aleshores, les xifres no han parat de créixer. I al 2021 (les últimes dades de què disposa l’entitat), la delegació gironina del Banc dels Aliments va aconseguir distribuir 3.735.635 quilos.

Al llarg d’aquests 35 anys també ha canviat la fisonomia dels lots d’aliments distribuïts a les entitats col·laboradores. En aquest sentit, s’ha incrementat la presència de fruita i verdura fresca, així com també han augmentat els congelats, els productes càrnics i s’ha reduït el sucre, adaptant-se als nous hàbits de consum. 

De 500 a 38.500 beneficiaris

«La màxima aspiració del Banc dels Aliments és tancar per manca de clients».

Entre les primeres entitats beneficiàries hi havia les Germanetes dels Pobres, les Religioses de Sant Josep de Girona (que distribuïen aliments a través de l’escola de Vila-roja) o la cooperativa La Fageda. En aquest sentit, Gómez Pardo defensa que «primer vam donar productes a La Fageda, i ara són ells els que ens donen aliments a nosaltres». «El primer any vam aconseguir arribar a 500 persones beneficiàries a través d’una desena d’entitats col·laboradores», recorda, una xifra que al llarg dels anys ha experimentat un «increment considerable». En plena pandèmia, l’entitat va registrar el màxim històric de persones beneficiàries (47.000) i actualment arriba a 38.500 persones a través de 91 entitats col·laboradores.

Un punt d’inflexió

El Banc dels Aliments de Girona, en els seus orígens, era una entitat «desconeguda» per al públic. Però a partir de l’entrada en escena del Gran Recapte d’Aliments al 2009, un esdeveniment creat per les delegacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona de l’entitat (després ja va estendre’s als 54 Bancs d’Aliments d’arreu de l’Estat espanyol), la seva tasca es va començar a visibilitzar.

«El Gran Recapte és la segona manifestació de solidaritat més important de Catalunya per l’amplitud i la quantitat de persones que hi col·laboren, després de La Marató de TV3», assegura l’actual president de la delegació gironina, Joan Jorba. 

En paral·lel, van començar a impulsar xerrades als centres educatius gironins per a conscienciar als més petits sobre el malbaratament alimentari. «Els paraven de la fam al món, del consum responsable i de la missió del Banc dels Aliments», recorda Gómez Pardo.

Una jubilació «gratificant»

Quan el Banc dels Aliments de Girona va començar a caminar, només s’hi van sumar dos voluntaris. Actualment, la delegació gironina compta amb una flota de 58 voluntaris, la gran majoria, persones jubilades. Entre ells, Ramon Quintano, el voluntari més veterà del Banc dels Aliments de Girona. Es va sumar al projecte l’any 2003, poc després de prejubilar-se. D’aquells primers anys, en recorda els trajectes «amunt i avall» per la província de Girona en cotxes particulars per a recollir aliments. «Al començament et podien trucar a qualsevol hora per a anar a buscar una partida de peix decomissat a Roses, sovint et coincidia amb haver de deixar o anar a recollir els teus fills a l’escola, però fèiem tots els sacrificis que fessin falta», recorda Quintano. Les entitats, en la mesura del que podien, també hi volien col·laborar. «Algunes et deixaven el seu vehicle el cap de setmana, d’altres et cedien el conductor», assegura. Sovint, a més, topaven amb un problema. I és que al principi, les empreses gironines donaven productes al Banc dels Aliments de Barcelona enlloc del de Girona «perquè no sabien que existíem». Un altre repte logístic arribava amb la campanya del Gran Recapte d’Aliments. «Deu dies abans anàvem a portar caixes en tots els punts de la província i, després, hi tornàvem per a recollir els aliments que havíem aconseguit a través de la campanya», assegura. 

Després de 20 anys, Quintano segueix fent carretera. «M’encarrego d’anar a les empreses, sobretot de la zona de La Garrotxa, a recollir aliments», explica. Aquesta experiència, admet, li ha permès gaudir d’una jubilació «gratificant».

Al 2019 va sumar-se a l’equip el voluntari i actual responsable de magatzem, Bernardo Hernández. En aquell moment, del Banc dels Aliments només en sabia el que havia llegit als diaris. «Treballava en una empresa multinacional i, en prejubilar-me, em vaig animar a participar com a voluntari en una campanya del Gran Recapte recollint aliments en un supermercat i classificant-los al magatzem l’endemà», recorda. Un any després va assumir la gestió logística del magatzem. Però va arribar la pandèmia, quan el nombre de persones beneficiàries va registrar el màxim històric. «Vam arribar a repartir 50 tones d’aliments a la setmana», recorda. Aquest, admet, va ser el moment més emotiu: «No vam tancar mai, seguíem treballant perquè moltes persones depenien de nosaltres», assegura. Al llarg dels darrers dos anys, sosté Jorba, «hem comprat més aliments que en tota la història del Banc dels Aliments de Girona».

Els joves, clau

Amb la declaració de l’estat d’alarma, els majors de 65 anys s’havien de quedar a casa. «Van deixar de venir molts voluntaris però al cap de poques setmanes el magatzem es va començar a omplir de persones joves que volien ajudar, el Banc dels Aliments va seguir funcionant gràcies a ells», celebra. «Van venir nois i noies que o bé treballaven en una fàbrica que havia hagut de tancar, o teletreballaven o estudiaven des de casa», explica.

La voluntària Núria Besalú va ser una de les últimes incorporacions del Banc dels Aliments de Girona; va aterrar a l’entitat al juny de 2021. Després d’oferir-se a ajudar en una campanya del Gran Recapte, va voler tastar l’experiència juntament amb el seu marit. Des d’aleshores, hi van a preparar lots de fruita i verdura fresca. «Hi ha un ambient molt bonic, marxes més content del que has arribat», assegura Besalú.

«En moments de crisi, la societat ha sabut estar a l’alçada i ha respost favorablement a l’increment de necessitats de les persones més vulnerables», celebra Joan Jorba, que afegeix que «Girona és una província exemplar». Tot i això, Jorba defensa que «la màxima aspiració del Banc dels Aliments és tancar per manca de clients».

Subscriu-te per seguir llegint