Or i tresors

Anells d’or en tots els dits de les mans i dels peus, arracades com rodes de molí, polseres als canells i als turmells, collarets que poden donar tres voltes al coll, corones imaginàries als contes de fades reals, on les llueixen princesetes impertinents, capritxoses i descerebrades. L’or massiu, a quilos i no pas la xavalla que llueix el populatxo, posa les coses al seu lloc i és un clar distintiu que demostra que els propietaris d’aquestes joies -fent-ne una malaltissa ostentació- tenen una posició molt per sobre de la resta dels mortals. 

Partícules d’or dissoltes en totes les aigües dels mars de planeta. Or en forma de palletes a les conques auríferes del nord de la península ibèrica; i en vetes a les mines més profundes de Sibèria, Sud Àfrica, Canada, Austràlia... Monedes d’or romanes, encara esplèndidament conservades, trobades arreu del seu antic imperi; lingots d’or amagats en paradisos fiscals, en ocultes caixes fortes de Suïssa, Andorra, Liechtenstein; i al Vaticà: casulles, anells, copes, penjolls amb creus, segells, estàtues, bàculs i mitres d’or que ostenten els sàtrapes que tenen càrrecs en aquesta sagrada institució: «El nostre regne no és d’aquest món».

Or, finalment, en pràcticament tots els microxips instal·lats en els sistemes moderns de comunicació; or a l’espai: un missatge gravat en una plaqueta que condensa l’ego de tota la humanitat, volant en direcció als confins d’un Univers que no pot ser confinat; or a les boques de molts humans: dents daurades en calamitosos somriures daurats, que són com estrafolàries caixes fortes bucals; or amagat, fruit d’un robatori esperpèntic o d’un espoli perpetrat per mercenaris al setge d’una qualsevol ciutat del món, robat a sang i fetge; or antic, enterrat per evitar el seu pillatge, però mai recuperat.

El somni de joventut de Heinrich Schliemann era -seguint les instruccions d’Homer al poema èpic La Ilíada- trobar l’antiga ciutat de Troia i el seu fabulós tresor, fet que es va produir, segons les seves explicacions, el 31 de maig de 1873: diademes d’or amb penjolls, més de 8.000 anells, braçalets i arracades, botons, gots i copes, escuts, dagues i espases... L’extraordinària troballa va tenir lloc contra tot pronòstic, perquè el mite semblava infundat. L’any 1945 va ser novament espoliat, aquesta vegada del museu Arqueològic de Berlín, confiscat com a botí de guerra per part de l’exèrcit roig, i actualment exposat al Museu Puixkin de Moscou.

La tomba coneguda com KV62 (Kings Valley) contenia les restes de Tutankamon, un jove faraó de l’Imperi Nou, que va ser momificat i enterrat enmig d’una massa molt considerable d’objectes d’or. Va ser descobert per Howard Carter el 1922, també contra tot pronòstic, perquè Lord Carnavon, que era el patrocinador de les nombroses excavacions que havia efectuat el jove Carter, sembla que estava pràcticament arruïnat. 

A la Gran Bretanya existeix una llei permissiva que autoritza la pràctica de buscar tresors amb detectors de metalls. Per a poder-ho fer cal el permís dels propietaris de la terra on es fan les prospeccions, naturalment, i, si la deessa Fortuna guia la mà del detectorista en la direcció adequada i en localitza un, de tresor, per llei el primer comprador és l’Estat, que recompensa amb un preu just la troballa. Això és el que li va passar a Eric Lawes, a Hoxne, al comptat de Suffolk, el 1992, que amb el seu detector de metalls va trobar un botí, d’origen romà, valorat en més de 10 milions de lliures: 15.000 monedes d’or i plata, polseres, penjolls i objectes artístics diversos. La premsa el va qualificar com el més gran tresor mai descobert a la Gran Bretanya. 

L’any 1989, un equip d’arqueòlegs treballava al monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà), quan, al subsòl d’una de les estances de la planta baixa -anomenada casa de l’abat-, s’hi va localitzar un tresor de monedes: 348 d’or i 310 de plata, de procedència i cronologia molt diverses, cosa que va transformar el tresor en un document d’extraordinari valor històric, perquè les monedes que s’havien ocultat al pot de ceràmica vidriada -un recipient de farmàcia- havien estat encunyades entre els segles XIV i XVI (1350-1530.) És un dels grans tresors numismàtics trobats els darrers anys a Catalunya, amb la garantia que es va recuperar íntegrament tot el conjunt de monedes, atesa la professionalitat, l’honestedat i el rigor amb què va ser tractada la troballa per part de les arqueòlogues que van intervenir en la fantàstica descoberta.

Persecucions, assassinats, traïcions, tortures, robatoris, espolis, complots, conspiracions, maquinacions; assalts a bancs, terminals d’avions, furgons blindats, joieries; bandidatge, estafes, extorsions, malversacions, saqueigs; vilesa, cobdícia, usura, avarícia... Qüestions d’ordre moral, d’una banda i de l’altra i com sempre, lladres i serenos actuant patèticament 

Homines ferro propter aurum pugnat (els homes lluiten amb ferro per l’or).

(*) Associació Arqueològica de Girona

Subscriu-te per seguir llegint