La intel·ligència artificial recompon la música

Si un grup de música pop llança un senzill que incorpora una estrofa escrita per ChatGPT a partir de l’estil d’un poeta universalment conegut en un segell discogràfic comercial, a qui corresponen els drets d’explotació de la cançó? Una pregunta com aquesta, que avui mateix podria deixar de ser una hipòtesi divertida, evidencia fins a quin punt s’ha complicat la qüestió de l’autoria per culpa de -o potser a causa de; o, gràcies a- la intel·ligència artificial.

Per aquesta raó, més de quaranta organitzacions, com la National Music Publishers Association, la Recording Industry of America, la Recording Academy o la Human Artistry Campaign, han donat suport a l’edició de 2023 de la conferència South by Southwest (SXSW), celebrada als Estats Units, una coalició fundada per afrontar aquests desafiaments. El seu propòsit és clar: «Garantir que la tecnologia es desenvolupi de manera que doni suport a la cultura humana». La convocatòria d’aquest any del Sónar+D, la divisió professional del festival homònim que se celebra a Barcelona, també se n’ocuparà.

Una posició com l’adoptada a la trobada SXSW equival a demanar que les innovacions digitals «no reemplacin o erosionin» la producció de les persones. Per aquest motiu, els portaveus del grup que s’hi ha configurat han emfatitzat el respecte pels artistes i el seu treball. Un altre objectiu és «el compliment de la llei sobre propietat intel·lectual». Els experts convidats pel Sónar+D fa gairebé una dècada que tracten aquest assumpte, el qual, de cop, ha adquirit una rellevància inusitada als Estats Units.

Sigui com sigui, els signants del manifest nord-americà admeten que la tecnologia ha potenciat molt de temps l’expressió dels individus, i la intel·ligència artificial no en serà l’excepció. Sistemes d’amplificació, pedals de guitarra, sintetitzadors, caixes de ritmes, estacions d’àudio digital, biblioteques i un extensíssim etcètera han estat utilitzats durant dècades per facilitar que subjectes de carn i ossos poguessin expressar les seves idees i emocions.

La creació se n’hauria ressentit enormement sense aquests dispositius, molts dels quals han estat mostrats i explicats en primícia mundial en esdeveniments de referència radicats a la capital catalana, del Mobile World Congress (MWC) al Sónar+D. Els integrants del col·lectiu organitzat a SXSW no tenen dubtes: «L’art no és ple sense les persones». Si es comparen aquestes coordenades ideològiques amb les discutides al Sónar+D des de fa unes quantes temporades, estem davant d’una reacció conservadora, gremial i corporativista.

Ara com ara, l’ús d’obres protegides per drets d’autor requereix els permisos pertinents. És a dir, la intel·ligència artificial està ampliant els límits del coneixement i el progrés científic, però no tot està permès. Els desenvolupadors d’aquesta tecnologia, com els que en aquest exercici han intervingut en el MWC i el festival d’electrònica, no ignoren aquest extrem. La coalició formada a Amèrica del Nord defensa que els governs no els haurien d’eximir d’aquestes obligacions.

A parer seu, els drets d’autor només han de protegir la creativitat humana. Cap altra fórmula no es mereix aquest tipus de protecció, sostenen. Si no s’assegura una mínima transparència, afegeixen, la intel·ligència artificial no pot prosperar sense afectar els músics. La seva conclusió és que les polítiques públiques seran errònies si passen per alt aquesta dimensió.

Subscriu-te per seguir llegint