El potencial de la realitat virtual per a la salut

Aconseguir «l’encaix perfecte» en el mercat de la salut i el benestar és el principal objectiu de l’empresa de realitat virtual Broomx, des que va esclatar la pandèmia. Un projecte pioner a l’hospital d’Olot va evidenciar que les experiències immersives i el sector sociosanitari poden ser grans aliades i, a partir d’aquí, l’empresa s’ha anat consolidant en aquest àmbit.

Els inicis de Broomx, però, no tenien res a veure amb la cura de les persones, sinó que l’empresa va néixer amb l’objectiu d’oferir realitat virtual per a l’entreteniment, sobretot en sectors culturals i turístics, tal com explica Ignasi Capellà, nascut a Torroella de Montgrí el 1987. Capellà és un dels socis fundadors de Broomx, projecte que va néixer el 2015. Ell és sociòleg però sempre va tenir clar que tenia inquietuds per l’emprenedoria i el sector tecnològic. Així que es va reunir amb sis socis més d’arreu de Catalunya amb perfils molt diferents, entre els quals també hi havia Àlex Posada, de Bordils, per a posar en marxa la iniciativa empresarial.

«Al principi, la realitat virtual tenia èxit concebuda com a experiència individual, amb les típiques ulleres, però ben aviat vam veure que aquesta modalitat aïllava les persones i que tindria més sentit que fos una vivència grupal perquè tothom en pogués gaudir». Van col·laborar amb el Festival Internacional de Mapping de Girona -que projectava imatges a les façanes més icòniques de la ciutat- i van començar a fer videoprojeccions a espais interiors de restaurants, hotels i museus. «A la llarga ens vam adonar que la idea no tindria futur, eren projeccions massa a mida i molt cares; no ho vèiem com una solució per arribar a tothom, a més, necessitàvem molts tècnics i temps per a muntar cada espectacle audiovisual i aquí va ser quan va sorgir la idea d’ajuntar tot l’equipament en un sol aparell».

Segons Capellà, aquest canvi va ser el factor clau que va determinar el futur de l’empresa. «El fet que un sol projector pogués mostrar totes les imatges de l’experiència immersiva va ser un gran pas, perquè cada usuari el podia adquirir i manejar-lo sense la necessitat de tècnics i podria escollir entre un ventall de possibilitats», explica.

Quan va arribar la pandèmia, però, tot va canviar. «Ens vam adonar que no ens podíem centrar en la cultura i l’entreteniment i necessitàvem un canvi d’enfocament». En aquest moment va aparèixer Robert Cornfield, amic de la infància d’Ignasi Capellà, que va ajudar l’empresa a fer un gir cap al sector sanitari. Nascut a Torroella de Montgrí el 1988, Cornfield sempre ha estat vinculat al món de l’esport com a entrenador de futbol fora de Catalunya i, de forma paral·lela, s’ha involucrat en el desenvolupament de negocis de diversos sectors.

Arran de la pandèmia va entrar a treballar a Broomx de forma parcial i ja fa uns anys que hi està a dedicació completa. «Vam començar a desenvolupar projectes per al sector sociosanitari fora de Catalunya i Espanya i ens vam preguntar: si funcionen a fora, per què no en fem aquí?» es plantejava Cornfield. «Començàvem a fer la transició cap a aquest àmbit i volíem especialitzar-nos en salut però sense tenir una mentalitat agressiva, sinó amb un enfocament social», afegeix Capellà.

En definitiva, partint d’un producte ja fet, des de Broomx es van fixar l’objectiu «d’ajudar la gent», en el sentit emocional. «Ens vam reunir amb diversos perfils sanitaris que ens van ajudar a crear continguts, la nostra funció a l’empresa és fer de pont cap a fora, portem la innovació a la pràctica i fem seguiment dels projectes», afirmen.

Punt de partida: Olot

El fet de transformar espais físics a través de la tecnologia per a generar una experiència innovadora per als usuaris era «una idea revolucionària» i el primer hospital gironí que va experimentar la iniciativa va ser el d’Olot. El projector permet transmetre immersivament i en directe un esdeveniment gravat en 360 graus. Aquesta tecnologia millora l’experiència del participant, que pot relaxar-se i millorar el seu benestar emocional, reduir la percepció de dolor, generar exercicis i teràpies centrades en l’estimulació de les funcions cognitives, i treballar habilitats adaptatives, entre d’altres. «El projecte d’Olot va ser el primer que desenvolupàvem en el sector sanitari d’àmbit nacional i també va ser pioner dins del món sanitari estatal», afirmen.

Consistia a crear un espai immersiu en una sala de l’entrada de l’hospital perquè els professionals en poguessin fer ús. De forma paral·lela, es va fer un estudi amb 35 voluntaris per avaluar quins beneficis rebien de l’experiència, tenint en compte que vivien una situació d’elevada pressió assistencial, derivada de la covid-19. «Vam seleccionar continguts que ajudaven a relaxar-se, com ara paisatges naturals, imatges hipnòtiques o música suau; la gràcia d’aquest tipus de tecnologia és que tens molta sensació d’immersió i apartes totalment els pensaments de la ment», expliquen Capellà i Cornfield.

Un cop finalitzat l’estudi, els resultats van ser un èxit i van ser presentats internacionalment. Es va comptar amb la participació de 35 professionals voluntaris que es van sotmetre a dos tests, un relacionat amb l’ansietat i un altre amb el benestar. Un cop passades les vuit setmanes d’estudi, es va detectar que un 85,7% havia millorat els seus nivells d’ansietat i un 83%, el seu benestar.

Després de l’èxit, l’hospital va mantenir la sala oberta amb la realitat immersiva perquè els professionals en puguessin fer ús i, des de fa un any, han començat a aplicar la tècnica en la rehabilitació del camp visual de pacients amb hemianòpsia, patologia que provoca la pèrdua total o parcial de la visió. A més, també se’n fa ús com a teràpia i eina de regulació emocional per a pacients amb estrès posttraumàtic i dolor crònic, entre d’altres.

Projecte a l'IAS

La bona resposta d’Olot va despertar l’interès de diversos centres sanitaris i sociosanitaris d’arreu de Catalunya com per exemple l’Institut Gutmmann, l’hospital Vall d’Hebron, el Sant Joan de Déu o el Grup Arrels. El febrer d’enguany, van iniciar un projecte a l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), a Salt, en la Xarxa de Salut Mental, anomenat ERVI.

En concret, està dirigit al tractament de les dificultats cognitives i conductuals de les persones amb una condició autista i discapacitat intel·lectual. A més, està dissenyat des de dos vessants: la terapèutica i la de recerca. Està focalitzat a comprovar l’eficàcia en el tractament de les fòbies i altres alteracions en persones amb condició autista. El projecte permet un control estret sobre els estímuls presentats per tal que les estratègies terapèutiques es puguin aplicar amb més precisió. Pel que fa a les fòbies en concret, la realitat virtual permet treballar l’exposició gradual: la persona imagina la situació temuda mentre està relaxada i es va progressant gradualment fins a l’exposició en viu de la fòbia. Experimenten dificultats amb la imaginació i abstracció i els passos cap a l’exposició al món real els poden provocar nivells elevats d’ansietat. A través de la tecnologia del projecte, es podran traslladar, per exemple, en un paisatge aquàtic, en una altra ciutat o un parc d’atraccions.

Suport a fundacions

A part de col·laborar amb entitats hospitalàries i residencials, Broomx també ha implementat projectes a fundacions i entitats socials gironines, entre les quals hi ha Isom i Fràter. Tots hi som (Isom) és una associació de Figueres que treballa amb infants i adolescents amb diversitat funcional i trastorns de l’espectre autista. A partir d’un treball de les terapeutes Laura Cebrià i Alicia del Toro, van plantejar les tècniques d’immersió visual i sensorial aplicades per un psicòleg i un terapeuta ocupacional per tal d’obtenir un ambient controlat que faciliti l’aprenentatge d’habilitats socials i la millora de l’autodeterminació i la integració social, entre altres aspectes.

Aquest projecte va servir de base per a desenvolupar la nova tipologia de sessions, que han aplicat amb objectius individualitzats a persones autistes d’un ampli rang d’edats per tal de millorar la seva vida i la de les seves famílies. Capellà valora que l’experiència és «molt motivadora» per als nens, molt enfocada als infants de dos i tres anys. «L’associació ho va provar uns mesos i, a partir de l’èxit obtingut, fa un any que han contactat amb nosaltres per poder posar en pràctica la teràpia de forma diària».

Seguidament, aviat farà un any que la tecnologia Broomx va arribar a Fràter Girona, una associació diocesana que potencia el creixement de la persona amb discapacitat i el seu desenvolupament integral. Les experiències immersives, que es fan a la seu de Sant Feliu de Pallerols, tenen com a finalitat fer treballs de rehabilitació neurocognitiva que aporta noves experiències i beneficis en el desenvolupament i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat. En aquest cas, Capellà explica que el tipus d’experiències immersives s’assimilen a les que fan servir per a l’Institut Guttmann. 

Classificació del contingut

Tot i que Broomx està molt centrat en l’atenció sociosanitària, l’empresa continua treballant en projectes externs a aquest àmbit. En el cas de Girona, aplica la tecnologia a museus i altres centres culturals i d’entreteniment. De fet, Capellà i Cornfield consideren que la realitat immersiva és fàcilment aplicable a la cultura, l’educació i l’entreteniment, a part de la salut.

Un dels pilars de Broomx és el contingut multimèdia que ofereixen i destaquen que consta d’un ampli ventall de possibilitats. És tan senzill com encendre el projector i les parets de qualsevol habitació s’omplen d’imatges. «D’una banda, tenim vídeos reals i són els que utilitzem més», explica Capellà i afegeix que «gran part del contingut correspon a gravacions de platges de la Costa Brava i boscos de la Garrotxa, tenim un paisatge envejable a Girona, no ens cal anar a gravar gaire lluny». En la mateixa línia, tenen col·laboracions establertes amb l’empresa Salomon, que apropa les muntanyes a pacients amb mobilitat reduïda. Els mateixos corredors que arriben al cim graven l’experiència per a reproduir-la als usuaris afectats.

Seguidament, també hi ha vídeos d’animació creats amb ordinador per tal de recrear paisatges de la jungla o inclús el fons marí. De fet, Broomx té acords amb altres empreses que generen contingut.

En tercer lloc, l’empresa posa en valor la creació del contingut propi i personalitzat. «Si per exemple, hi ha un usuari que té fòbia a anar al supermercat del barri o al dentista, podem gravar aquests llocs concrets i reproduir-los per a superar una fòbia, per exemple», matisen i, per altra banda, el Google Maps també permet reproduir indrets concrets en directe.

Finalment, a part de vídeos d’espais reals o ficticis, la realitat immersiva també ofereix la possibilitat de reproduir aplicacions interactives, com ara exercicis i jocs de memòria o cognitius, per a treballar la neurorehabilitació i la recuperació després d’haver patit un ictus, entre altres patologies.

En definitiva, des de Broomx defineixen la tecnologia com «una finestra oberta al món» per a aconseguir benestar emocional i així millorar la qualitat de vida de les persones.

Subscriu-te per seguir llegint