Tornar a classe per "recordar" la pròpia identitat

Un dels grans perills que afronten els migrants que surten de casa per buscar un futur millor en un altre país és l’oblit de la seva identitat i els seus trets distintius com a poble, i un país que registra una «fugida» tan important de nacionals com Hondures (el 10% de la seva població) sembla que se n’ha adonat, fet pel qual el departament d’Història de la Universitat Autòmoma d’Hondures (UNAH), juntament amb la Direcció General de l’Hondureny Migrant, que forma part del Ministeri d’Exteriors d’aquest país, han impulsat el curs telemàtic Mi Historia: Explorando Honduras, dirigit principalment a migrants del país centreamericà a Girona (sobretot) i Barcelona. Cal recordar que la d’Hondures és una de les comunitats estrangeres més importants a les comarques gironines, on es calcula que hi viuen unes 34.000 persones d’aquesta nacionalitat.

Una vuitantena de migrants del país centreamericà han participat en un curs que va acabar fa uns dies amb una gran acceptació entre els alumnes, la gran majoria dels quals han pogut compatibilitzar la formació amb les seves feines gràcies a l’horari, ja que les classes han començat sempre a les vuit o a les nou de la nit. Un cop acabat el curs, la voluntat dels seus impulsors és completar-lo amb la participació dels alumnes en una fira a Girona que se celebrarà entre el 13 i el 15 d’octubre i que es veurà acompanyada per un viatge a Hondures de 25 d’ells per ampliar la formació. En el viatge es podran visitar llocs emblemàtics dels quals s’ha parlat durant el curs com el lloc arqueològic de Yarumela, la ciutat colonial de Comayagua (on es troba el rellotge més antic d’Amèrica), el parc arqueològic de Los Naranjos, el parc arqueològic de Copán, ciutat on també es visitarà el Museu de les Escultures i el parc de les Sepultures, la ciutat de Gracias i la Cova del Gegant a Marcala.

El curs ha durat 12 setmanes i ha estat impartit pel doctor Ramón Rivera, professor de Geografia històrica i Geografia regional, Lidisis Isela Figueroa Ruiz, professora d’Història d’Hondures i coordinadora de la Unitat d’Història de l’Institut Hondureny d’Antropologia i Història, Dennis Eduardo Ramírez Giménez, professor d’Història d’Hondures i coordinador del centre de documentació de la Facultat de Ciències Socials, Guillermo Varela Osorio, professor d’Història Universal i Història de l’Amèrica Colonial, i Arnulfo Ramírez de la Costa, professor d’Història d’Amèrica Prehispànica i Història d’Hondures i coordinador del projecte.

Els alumnes han pogut aprofundir en els seus coneixements sobre les èpoques prehispànica, colonial i republicana del país centreamericà, així com sobre èpoques més recents com la segona modernització (1949-1980) i sobre l’actualitat, de la mateixa manera que sobre les fites de la història d’Hondures en l’àmbit social, polític i cultural i sobre el seu patrimoni cultural i viu. Aquest curs forma part d’una tendència de l’actual presidenta d’Hondures, Xiomara Castro, de reforçar la identitat nacional i promoure la cultura després que mandataris anteriors no apostessin per aquests àmbits.

Una petició dels migrants

Arnulfo Ramírez assegura que aquest projecte «va sorgir a petició de diferents grups de la diàspora hondurenya, que sentien la necessitat de conèixer més de la seva història per mantenir aquest arrelament que anaven perdent a Espanya», així com aclareix que els objectius del mateix són «enfortir l’arrelament al nostre país per mitjà del coneixement de la nostra història, perquè així la donin a conèixer a familiars i contactes», de la mateixa manera que «proporcionar als participants les eines necessàries que els permetin, a través de l’estudi del passat, una interpretació correcta del present per així poder planificar el futur immediat».

En aquest sentit, el coordinador del projecte afegeix sobre l’oportunitat d’un curs com el que acaba de finalitzar que «molts dels migrants se’n van d’Hondures sense haver acabat els estudis, per la qual cosa desconeixen la seva història, tradicions o els seus llocs històrics». Però, en tot cas, no considera que només ha estat útil per als hondurenys, sinó que també ho pot ser per a gironins que estiguin en contacte amb la comunitat hondurenya, ja que «es poden relacionar millor amb la mateixa adquirint un context de la història d’Hondures, així com poden conèixer la diàspora de catalans al país centreamericà, que va ser un grup gran i que es va involucrar en la política i l’economia d’Hondures».

En aquest sentit, Ramírez, en ser preguntat per la sorprenent (per elevada) xifra d’hondurenys que resideixen a la província de Girona, aporta com a historiador diverses explicacions: «Per una banda, les diferents fonts de treball que hi ha a la zona, i per l’altra la relació familiar entre els que ja són a Girona, que donen suport als que han d’arribar, i els que migren, que, per altra banda, majoritàriament són de les àrees rurals i no de les grans ciutats, com són Tegucigalpa, la capital política, i San Pedro Sula, el centre econòmic per excel·lència al país». El professor de la UNAH destaca que hi ha fenòmens migratoris semblants a dues ciutats dels Estats Units: Houston i Nova Orleans. 

Un altre aspecte positiu que es pot derivar d’aquest curs és la promoció d’Hondures com a destí turístic, i sobre això Ramírez parla principalment d’un turisme «cultural, històric i gastronòmic», optant per recomanar «la ruta Lenca per l’occident del país, la ruta del Carib a la costa nord, la ruta del sol a la part sud, la ruta dels conqueridors i la ruta minera».

El coordinador del projecte explica que el gran interès mostrat pels estudiants d’aquesta primera edició del curs ha provocat que ja s’estigui preparant una segona edició, de la mateixa manera que avança que alguns professors de la Universitat Autònoma d’Hondures viatjaran cap a Girona per participar en el treball final del mateix, que és la fira del proper mes d’octubre. Concretament, es preveu que aquests professors puguin impartir conferències a la Universitat de Girona relacionades amb els seus respectius camps de coneixement.

Setmana d'Hondures a Girona

Aquesta fira formarà part de la Setmana d’Hondures a Girona, una activitat organitzada per l’associació Acodehgi amb la col·laboració de l’Ajuntament de la ciutat que estarà centrada dos grans blocs: la divulgació de l’art i la cultura del país centreamericà i l’enfortiment de la identitat nacional dels hondurenys que viuen a la província. Durant aquesta setmana se celebraran tallers, conferències i activitats recreatives, artístiques i culturals, en les quals els estudiants del curs Mi historia: explorando Honduras podran demostrar els coneixements adquirits a les classes transmetent-los als gironins que hi vulguin participar.  

Aquest curs, de la mateixa manera que la setmana d’Hondures que se celebrarà al mes d’octubre, demostra una vegada més el destacat vincle que s’ha forjat entre Girona i el país centreamericà, una relació que es podria veure molt aviat refermada amb l’obertura d’un viceconsolat a la província, una notícia llargament esperada per la comunitat hondurenya.