Quaranta anys uniformades a Platja d’Aro

El 1983 va ser un any de canvi a la Policia Local de Castell-Platja d’Aro, ja que va ser el de la incorporació de les dones al cos. Les primeres van ser Montse i Maria Rosa. Aquesta última encara està en actiu en el cos municipal. Quaranta anys després, la presència femenina ha augmentat considerablement a la plantilla. Actualment representen una quarta part: són 12 dones d’un total de 48 efectius policial.

Les dues pioneres van rebre un homenatge durant la festa patronal de la Policia Local celebrada el 29 de setembre a Castell d’Aro. Totes dues, juntament amb cinc agents més que treballen actualment a Platja d’Aro, han explicat les seves experiències a Diari de Girona. Totes coincideixen que se senten molt orgulloses de ser dones i exercir la professió. Una feina que tot i que sovint s’ha vist molt masculina, en l’actualitat consideren que no ho és.

Les pioneres

Montse és una de les primeres dones que va entrar a la Policia Local. Ella no havia pensat en ser agent però recorda que el llavors cap li ho va proposar i no s’ho va pensar dos cops. Ho va veure com una manera de guanyar-se la vida als 20 anys i havent acabat l’institut. Quan ella va començar el cos policial era de Vigilants Municipals i no va ser fins al cap de 1986 que es va constituir com a Policia Local.

Per a Montse i Maria Rosa els inicis no van ser fàcils. Hi ha un episodi que tenen gravat a la memòria perquè feia un mes que havien començat a treballar-hi, el carnaval del febrer del 1983. Ambdues recorden que hi va haver una «gran nevada i que anaven vestides amb un uniforme que avui seria impensable». Portaven faldilla, sabates de taló, mitges i una bossa de mà. Maria Rosa explica que el fred de peus que va passar és quelcom que encara no ha oblidat. També explica que davant d’aquella situació va pensar si havia fet bé d’acceptar el lloc de treball.

A banda de la roba poc pràctica que portaven les dues policies també van començar sense cap tipus de formació policial, cosa que ara no passa. Per poder treballar el que feien era seguir les instruccions dels seus companys. Uns homes ja d’edat força avançada i que tampoc estaven massa formats perquè eren vigilants, recorden. 

Per exemple, als inicis es dedicaven a temes relacionats amb el trànsit, treure cotxes amb la grua, atenció ciutadana, entre altres. Regular el trànsit va ser tota una experiència per a les dues policies i per fer-ho, es van emmirallar amb els seus companys. Amb aquest aprenentatge van anar agafant confiança en elles mateixes. 

Tot i això, com diu Montse, era difícil perquè eren dones i es trobaven amb situacions que ho demostraven. La primera seu de la Policia Local va ser «a sota les escales» de l’entrada de l’ajuntament. Allà hi havia la recepció i totes dues hi havien atès trucades i visites de ciutadans. Una de les situacions que havien viscut més d’una vegada era quan una persona hi anava, els demanava per un policia. Elles els indicaven que ho eren però en canvi, els «demanaven per un company, que fos home». Als inicis per desconeixement o perquè fossin dones no les prenien massa seriosament, destaquen. Una altra mostra d’això és que en el famós carnaval del 1983 la gent els feia fotografies per com anaven vestides i perquè eren policies, indica Montse.

La (no) formació

Amb el pas dels temps van anar entrant més dones a treballar a la Policia Local de Castell-Platja d’Aro. Una d’elles és Ester. Va incorporar-se l’any 1988, però a diferència de Maria Rosa i Montse, havia fet un curs d’interina que havia cursat a Palafrugell. Així doncs, aquesta ja comptava amb una formació, un fet que les altres dues no van aconseguir fins aquell mateix any i quan ja feia cinc anys que exercien a la localitat de la Costa Brava. Totes van realitzar un curs de formació per ser agents a l’escola de policia que llavors era Girona, on hi ha l’actual comissaria de la Policia Municipal. Després de rebre la formació, totes tres van obtenir també la seva primera arma, rememoren. 

Companyerisme

Els cossos policials s’han vist socialment com una parcel·la d’homes. Això però no ha suposat problemes a les dones que han treballat a Platja d’Aro des dels inicis. Tot el contrari, indiquen, i subratllen que els seus companys sempre els han donat suport i ensenyat el què calia. Ester fa broma descrivint el primer cop que es va posar l’uniforme. Ella es va vestir com ho va considerar però el seu company li va dir que no era la manera. Ella ho desconeixia i ell li va indicar com posar-se el cinturó i on anava cada cosa.  

L’ajuda i suport dels seus companys són coses que també agraeixen Maria Rosa i Montse. Aquestes també relaten una situació que ara semblaria curiosa: en aquells temps no hi havia cap distinció als vestuaris i per tant, eren mixtos. Una cosa que mai havia suposat cap problemàtica, asseguren.

De nit i al carrer

Un fet que sí era diferencial entre homes i dones als seus inicis era el torn de nits. Els homes eren els únics que treballaven en aquesta franja horària . Un grup a qui anomenaven «els rambos», diu Ester. Al cap d’un temps les dones es van incorporar al torn i aquesta policia descriu que es van trobar que «la gent no estava acostumada a veure dones policia i al carrer» aquelles hores. També recorda que llavors en algunes nits a Platja d’Aro es trobaven moltes baralles i greus, sobretot per divergències entre italians i anglesos que tenien molta rivalitat. També ho recorda Montse, que comenta un episodi: un grup va començar a «sacsejar cotxes de la policial i va anar de poc que no els tomben». Actualment al carrer també se’n troben de tots colors. Maria Rosa diu que comparant els inicis amb ara, veu que se’ls tractava amb més respecte i que en canvi ara, hi ha més gent que «planta cara» a la policia. 

Pel que fa algunes de les agents de Platja d’Aro que fa menys anys que estan incorporades al cos, com Maria, Sandra, Janet, Ester o Judit, expliquen que actualment hi ha situacions amb les que es troben pel fet de ser dones. Expliquen que hi ha alguna vegada que si patrullen amb un home i aturen algú, sovint la gent es dirigeixi primer a ell i no a ella. En canvi, la situació és al revés amb les dones. Quan la dona necessita la policia, es dirigeix normalment primer a la del mateix sexe.

Passat, present i futur

Les noves generacions de policies estan més formades que les que van començar fa 40 anys. Però l’experiència de les més veteranes és clau en la formació també de les més joves. Janet explica que actualment fan la formació de 9 mesos a l’Escola de Policia i quan entren a un cos policial segueixen aprenent. Amb el dia a dia i l’experiència que això els aporta. Uns coneixements que també comparteixen amb les més veteranes, que com diu Maria Rosa, es nodreixen de les joves. 

Montse mira enrere quan era policia -ara treballa a l’ajuntament- i destaca que la seva feina passava molt per la proximitat i que coneixen a tothom al poble. Les policies actuals reconeixen que ara hi ha moltes tasques diferents però Judit i Maria Rosa coincideixen que això encara passa i una mostra és quan hi ha un problema la gent ja demana per l’agent corresponent. Per exemple, per a Ester si hi ha un problema amb animals, un fet que l’honora, diu.

Actualment Platja d’Aro compta amb 12 dones policia. Un fet que veuen «molt normal» i com diu Judit actualment desenvolupen tot tipus de tasques. Maria Rosa i Montse se senten «orgulloses» d’haver obert el camí i miren també amb «orgull» les noves generacions.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint