Joan Oró: Amic de Dalí i impulsor del Centre d’Estudis Avançats de Blanes

Joan Oró va desenvolupar bona part de la seva carrera professional als Estats Units, on van ser especialment rellevants les seves aportacions a la investigació sobre l’origen de la vida, i la seva participació en diverses missions espacials de la NASA, que l’han convertit en un dels científics catalans més reconeguts al món. Però el seu llegat també es deixa notar a una escala diferent a les comarques gironines, on va ser l’impulsor del que avui és el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, i va mantenir una relació força estreta amb Salvador Dalí, que li va consultar dubtes que tenia sobre la ciència, i va elaborar a petició d’Oró cartells per a congressos científics, un dels quals va ser usat per il·lustrar el recordatori del funeral del científic.

Precisament aquest mes d’octubre s’ha inaugurat al Museu de Lleida l’exposició Art i ciència. Salvador Dalí-Joan Oró, que explora la relació entre l’artista i el científic, i en la qual s’exhibeixen per primera vegada dos dels cartells originals per a congressos científics que Dalí va elaborar a petició d’Oró: DNA. L’escala de Jacob, de l’any 1971 i The origin of life, del 1973.

Com expliquen els responsables de la mostra, «el vincle entre Oró i Dalí ja es coneixia, però la consulta del fons de l’arxiu personal del científic, facilitada pels seus hereus, ha permès construir un discurs innovador sobre aquesta relació, mitjançant obres, fotografies, llibres i altres documents. La Fundació Joan Oró ha cedit materials del seu arxiu familiar, inclosos alguns originals mai abans exposats, de les obres que Dalí va dedicar personalment a Joan Oró». Les mateixes fonts donen detalls de l’origen de la relació entre l’artista i el científic: «Salvador Dalí es va començar a aproximar a la ciència arran de l’efecte que li va produir la notícia de l’esclat de la bomba atòmica, i va seguir interessant-se en temes com la divina proporció, la mística nuclear o les descobertes entorn de l’ADN. A Nova York coneix Joan Oró, que li proporciona llibres i articles sobre temes científics, mentre a canvi, Dalí il·lustra diverses iniciatives del científic lleidatà, que es presenten per primera vegada aplegades en aquesta mostra».

Es conserven diverses imatges de la visita que Joan Oró i la seva dona, Francesca Forteza, van fer a la casa de Salvador Dalí a Portlligat el setembre del 1975, en les quals també s’hi pot veure Aleksandr Oparin, un bioquímic soviètic pioner en la recerca científica de l’origen de la vida. Oró i Oparin participaven a Barcelona en un simposi dedicat al científic espanyol Severo Ochoa, i un dels actes paral·lels de la trobada era una visita a Salvador Dalí a Portlligat. «Dalí va rebre els visitants amb un Scientific American a les mans i després va participar en un dinar amb els professors i investigadors», segons es pot llegir en la biografia de Joan Oró que Miquel Pairolí va escriure el 1996 per a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació.

El vincle Oró-Dalí, assenyalen des del Museu de Lleida, «va perdurar al llarg dels anys, arribant a col·laborar en diverses ocasions. El punt final el trobem al recordatori del funeral de Joan Oró, on es reproduïa, a la coberta, l’obra daliniana L’escala de Jacob, com un vincle entre el cel i la terra».

La biografia d’Oró escrita per Pairolí també dóna les claus del seu paper en el naixement del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. En una època (principis de la dècada de 1970) en què les autoritats espanyoles intentaven que tornés dels Estats Units (amb un paper destacat en les converses de Federico Mayor Zaragoza), «el doctor Oró va suggerir, ja l’any 1974, la conveniència de crear un centre d’investigació marina i oceanogràfica, que a més oferís cursos de formació en matèries afins. Aquest centre va ser creat pel CSIC el 1975 amb el nom de Centre Mediterrani per a la Investigació i el Desenvolupament. El febrer de 1977 es va signar un acord entre la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Blanes i el CSIC per construir aquest centre a la població de la Selva. Així mateix es va constituir una fundació per donar suport econòmic a les activitats del centre. El centre es va construir seguint els plans de l’Institut de Física Teòrica de Trieste i va ser inaugurat el 1984. Actualment l’organisme s’anomena Centre d’Estudis Avançats de Blanes i a part de dur a terme treballs sobre oceanografia ha ampliat les seves activitats vers altres camps científics com ara l’estudi de la intel·ligència artificial».

En aquell llibre, Miquel Pairolí apuntava d’altra banda que «el doctor Joan Oró és un científic rigorós i alhora un home popular, conegut. És una coincidència remarcable perquè no sol ser habitual que el treball i la personalitat dels homes de ciència, en aquest cas d’un bioquímic, per notables que siguin, tinguin fama més enllà dels cercles universitaris o professionals de la seva especialitat. A aquest fet hi han contribuït sobretot dos factors: la facilitat de comunicació del doctor Oró, la seva habilitat per parlar de temes científics amb mots planers i assequibles a profans i de saber convertir-los en qüestions atractives, i el fet que ha participat de primera mà, directament, en una de les empreses més fascinadores que s’ha proposat l’home en aquest segle: la investigació espacial».