Un Cor que fa 25 anys que batega cantant

Un quart de segle o vint-i-cinc anys. Tant li fa. El cas és que el Cor de la Universitat de Girona està de celebració i per commemorar aquesta efemèride estan preparant el seu primer musical que s’estrenarà el febrer. La coral està formada majoritàriament per estudiants de la universitat -amb un gran gruix de noies-, però també de personal que treballa a la institució. I és que no han tancat mai la porta a ningú, sàpiga cantar o no. Ja n’aprendrà durant el curs d’entonar bé les notes perquè amb un assaig a la setmana de dues hores n’hi ha prou per aprendre’n, segons l’actual director, Martí Ferrer. 

Tot va començar, oficialment, el 1998. Un parell d’anys abans ja s’havia fet un cor «una mica informal» perquè els alumnes de magisteri musical poguessin fer pràctiques de l’assignatura de direcció. Van ser Rita Ferrer i Joan de la Creu Godoy els que van impulsar el que seria el Cor de la Universitat de Girona, que va néixer del que llavors eren els estudis de Magisteri Musical (ara ja no existeix aquesta carrera). Ferrer i de la Creu estaven llavors al capdavant d’aquests ensenyaments i aquest últim va ser qui va començar a dirigir el cor. Ho va fer durant 20 anys, fins al 2018. Al principi, el Cor tenia només estudiants de Magisteri Musical, però amb el pas del temps va anar evolucionant i alumnes membres d’altres facultats de la UdG es van interessar per ser cantaires.

El Cor de la UdG ha canviat des dels seus inicis. Al principi era «monocultiu», explica l’actual director, Martí Ferrer, perquè tots els alumnes eren de la mateixa facultat i de l’especialitat de Magisteri Musical. «Ara és molt divers», amb alumnes de diferents facultats i carreres. Ferrer, que va ser cantaire del Cor quan era estudiant a la UdG, detalla que en els orígens «no hi havia tants estudiants de fora com ara» perquè «abans era més de consum intern». Ara, molts dels alumnes que formen part de la coral són de fora de Girona perquè «és la manera de conèixer gent com ells». Això, té les seves «coses bones i divertides», però també altres «complicades», i és que quan hi ha vacances «tothom desapareix i es compliquen i costa organitzar actes».

«Una experiència xula»

Una d’aquestes estudiants que canta al Cor i no és de Girona és Mireia Morelló, que ve de Reus. És el segon any que hi canta perquè creu que és «una experiència xula». A més, sempre ha estat «vinculada en el món de la música» i l’activitat li ha servit per «conèixer gent de diferents facultats».

Per altra banda, Lourdes Valls ve de Palamós i fa poc que s’ha jubilat. Ja cantava al Cor en els seus inicis i per a ella és «tornar 25 anys enrere».

Un musical

Vint-i-cinc anys no es fan cada dia i, per aquest motiu, el Cor de la UdG es vol reinventar i fer el seu primer musical. La idea va sorgir fent unes cerveses entre el grup. Ferrer reconeix que el gènere no l’«entusiasme especialment», però va pensar que seria una bona iniciativa per «tenir més cantaires» després del «sotrac» que va suposar la pandèmia. La proposta inicial va ser fer cançons de diferents musicals, però el director no hi estava d’acord. «O el fèiem del tot o no el fèiem», explica. Després va venir el «problema» de decidir quin musical farien i va donar la «casualitat» que el compositor i cantant Arnau Tordera va anunciar que n’estrenava un el passat Sant Jordi, titular Deixa’t estar de romanços. Ferrer es va posar en contacte amb Tordera, qui li va donar el vistiplau per fer-lo.

Preparar un musical porta molta feina. Encara no hi ha data exacta per a l’estrena, però serà el febrer, en aquelles setmanes d’impàs entre que els alumnes acaben exàmens i comencen el següent semestre. Així que ja s’han posat mans a l’obra i fa unes setmanes van començar amb els càstings de solistes. De fet, «arran de fer el musical hi ha hagut molt d’interès» a participar a la coral universitària. Els assajos van començar a mitjan octubre i Ferrer calcula que per al musical seran entre 30 o 40 cantaires.

Mikel Sebastián fa quatre anys que va venir de Sant Sebastià per estudiar a la UdG i, ara, serà un dels solistes del musical. El jove ja ha cantat abans amb el Cor i afirma que «sempre m’ha agradat cantar». Es va presentar al càsting de solistes i li va «molar» el paper que li van donar.

En canvi, és el primer curs que Júlia Ruhí està amb el grup. L’any passat estava a l’orquestra de la UdG, que també dirigeix Martí Ferrer, però reconeix que sempre li ha fet «ganes fer un musical» i aquest curs s’ha «enganxat» al Cor.

A part del musical, el Cor de la UdG fa altres actuacions al llarg del curs. Una de fixa és la de la inauguració del curs acadèmic, però també actua quan es fan els actes dels doctors honoris causa. Aquestes serien les dues activitats amb les quals estan al servei de la universitat i que es comparteixen amb l’orquestra, que va néixer fa tres anys.

A part d’aquestes actuacions lligades a la universitat, el Cor també fa activitats pròpies, com pot ser intercanvis amb altres corals, activitats del grup Corals Joves de Catalunya o aquest musical que estan produint. Per exemple, fa un parell d’anys van anar al Palau de la Música on van actuar juntament amb més de 200 cantaires d’altres corals, en un acte organitzat pel grup de Corals Joves de Catalunya per celebrar el cinquantè aniversari. 

Director i empresari

Martí Ferrer va començar a dirigir el Cor de la UdG fa cinc anys. El fins llavors director, Joan de la Creu Godoy, va creure que era la persona ideal per aquest càrrec. Ambdós ja es coneixien d’abans perquè Ferrer havia estat cantaire de la coral i havien coincidit en altres actes.

L’actual director és un apassionat de la música, però reconeix que «la meva vida consisteix, pràcticament sempre, a dirigir». A part de dirigir la coral i l’orquestra universitària, també dirigeix la Polifònica de Girona, amb la qual també s’ha creat la coral infantil. I també té la seva pròpia empresa. Per això, a vegades té ganes de ficar-se «en una coral o en un grup de teatre amateur» per tal de no dirigir. I és que, és clar, el director no canta. Mig rient diu que això té la part bona, i és que «no puc desafinar», però també diu que té «una mica de nostàlgia de cantaire». De fet, «alguna vegada m’enganxo cantant, i em dic, para», també afirma bromejant.

Més noies que nois

«És un mal universal a tots els cors», diu Martí Ferrer fent referència al fet que en totes les corals sempre hi ha més noies que nois. «Els nois no volen cantar i no hi ha cap explicació lògica, passa a tot el món», també diu. Fa 150 anys, però, això no era així, hi havia molts més homes que dones i ara és completament al revés. «Acabarà que només cantaran les dones», lamenta el director del Cor, que també afegeix que aquells homes que estiguin en una coral «seran molt preuats i buscats».

Mikel Sebastián, un dels pocs cantants del Cor, creu que és per un fet «cultural», però també hi veu raons «socials» i de «gustos». Mireia Morelló pensa que és «una pena» i Júlia Ruhí diu que també li ha passat el mateix «amb altres cors» amb els quals ha cantat. Lourdes Valls explica que fa 25 anys també era així i que és «una realitat general a tots els cors».

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint