Salt acull una lliga de futbol sense fronteres

Que el futbol és un element que uneix voluntats i una gran eina perquè els joves dediquin part del seu temps a una activitat sana i divertida és una veritat tan absoluta com ho és que l’exercici professional d’aquest esport i tot el que hi està relacionat cada dia ofereixen una versió menys edificant. En la part amateur de l’equació, però no gens mancada de passió hi ha l’anomenada popularment Lliga Llatina de Salt, que ara rep el nom de Lliga de Futbol Amics de Girona i que ja fa més de vint anys que es disputa.

La Lliga Llatina va néixer l’any 2002 amb només quatre equips formats per persones migrades des d’Hondures que tenien un interès comú, el futbol, i amb els pas dels anys, la consolidació del projecte i un flux continu d’arribada de població migrant van permetre que la competició arribés al seu màxim de participació l’any 2014 amb 17 equips de diferents nacionalitats que jugaven els dissabtes i els diumenges. En aquesta llarga trajectòria hi ha hagut equips formats per marroquins, bolivians, equatorians, peruans , brasilers, argentins, espanyols i, principalment, hondurenys, país que ha aportat sempre la majoria d’equips i del qual procedeixen els directius que ha anat tenint la competició. 

El primer president de la Lliga Llatina, Antonio Flores, explica que ell va ser el fundador també del primer equip, l’Honduras, que va començar jugant al camp de terra de la Devesa, l’espai que va acollir els inicis de la competició, que després s’ha anat traslladant segons la disponibilitat dels recintes al camp de Pont Major, al de la Creueta, al de la Coma Cros de Salt quan encara era de terra, un altre cop a Pont Major, i de nou al de la Coma Cros quan va passar a ser de gespa fins que, durant uns anys, la competició es va disputar tant al municipal de Salt com al camp de la Coma Cros, espai on es juga ara. Tota una odissea de recintes diferents depenent de les hores que quedaven lliures als camps perquè els equips formats per migrants poguessin celebrar la seva lliga, que ha deixat de ser només una competició per transformar-se en un espai de trobada i convivència en harmonia on passar les hores fent esport entre queixalada i queixalada de menjar típic de diferents països, principalment d’Hondures. 

Com va passar amb moltes coses de la nostra vida, la pandèmia va suposar una aturada de la Lliga Llatina, que va tornar el 2022 amb forces renovades i un canvi de nom, passant-se a anomenar Lliga de Futbol Amics de Girona. En tot cas, aquesta competició, a més d’aportar una via de diversió per a la població migrant, també ha suposat un benefici per a les instal·lacions esportives, ja que els participants en diverses ocasions han fet neteja i han ajudat en la millora dels camps. En aquest sentit, el primer president de la Lliga Llatina explica que l’any 2003 van jugar dues competicions al camp del Saltenc, situat a prop de l’escola de Montfalgars, que estava en aquells moments abandonat, però que ells es van encarregar de netejar amb el permís de la propietària del terreny, comprant xarxes per a les porteries i altres elements. Per altra banda, abans de l’últim torneig, els directius de la nova lliga i persones que els van ajudar van fer actuacions de neteja i millora al camp de la Coma Cros. 

Un àrbitre internacional

En tants anys de competició han anat passant pels camps de futbol de Girona i Salt persones amb certa rellevància en el món del futbol que han volgut participar d’una manera o una altra en la lliga, com Carlos Moncada, un àrbitre internacional hondureny que després de patir una sanció al seu país va aprofitar unes vacances a Girona de dos mesos per fer de jutge en la competició gironina; Álex Mejía, futbolista que va estar a les categories inferiors del Girona i que actualment juga en el Peña Deportiva de Santa Eulàlia (Eivissa) a Segona RFEF, o Denilson Rivas, que ara mateix milita a l’Arsenal SAO de la segona divisió d’Hondures. 

Pel que fa al funcionament de la Lliga Llatina, els seus dirigents fan un càlcul de les despeses que tindran durant l’any (lloguer de l’estadi, àrbitres, trofeus…) i les divideixen entre els equips participants, que també han d’afrontar les relacionades amb el material (samarretes, etc). Preguntat sobre si mai s’han plantejat federar algun dels equips perquè formi part d’alguna competició oficial, Flores explica que «les despeses que això suposa són molt importants, i si no hi ha patrocinadors no es poden afrontar», tot i que remarca que sí que hi ha un equip de veterans que competeix en una lliga empresarial. 

Per la seva part, Miguel López i Marvin Meza, dos dels directius de la nova competició juntament amb Gerson Lagos i Dennis Lanza, aclareixen que la Lliga Amics de Girona va començar el 2020 a les instal·lacions de la UdG a Montilivi quan la Lliga Llatina encara es jugava, però en format de futbol 8 amb només quatre equips, per posteriorment passar al camp del Germans Sàbat, en aquest cas ja amb 8 conjunts. Finalment, van passar al camp de la Coma Cros en els períodes de l’any en els quals no es jugava la Lliga Llatina amb 10 equips, i un cop va desaparèixer aquesta competició, alguns equips de la mateixa els van demanar que impulsessin una competició de futbol 11 incorporant equips de les dues lligues. Des d’aquell moment ja han celebrat 3 torneigs, i el darrer, en el qual van participar 14 equips (Catrachos, Mercagirona, Talanga, Potros, Lempira, ETT Girona, Wolves, Borussia Dortmund, Arnutrans, Ecuador, Villareal, San José, Honduras i Perú Alianza), va acabar a l’octubre en una final en la qual el Villarreal es va imposar al Talanga i a la qual van assistir la cònsol d’Hondures a Barcelona, Adriana Zúniga, i el vicecònsol, Rigoberto López.

Sobre les normes de la competició, López destaca que «nosaltres tenim un reglament intern en el qual es preveuen fortes sancions per als jugadors si consumeixen alcohol o drogues a dins de l’estadi, si es barallen o si colpegen l’àrbitre», ja que la idea, segons Meza, és «donar-li una sortida a les persones migrades perquè passin una tarda divertida a l’aire lliure en un bon ambient de fraternitat». També hi ha sancions econòmiques per a les targetes grogues i vermelles, diners que s’utilitzen en la millora de la competició, com per exemple en la compra d’intercomunicadors per als àrbitres, i per al proper torneig volen comprar càmeres per a ells. 

Si alguna cosa destaquen aquests directius de la Lliga de Futbol Amics de Girona és que a la competició «hi ha molta gent jove, i molts d’ells no tenen feina, però en comptes d’estar en altres coses que no són bones, estan jugant a futbol en un ambient sa». Entre els seus projectes de futur, López assegura que volen que tots els equips tinguin un equivalent de futbol base, però el principal obstacle que troben és «la manca d’espais on jugar», ja que només ho poden fer els diumenges a la tarda per falta d’espais. Per posar un exemple, destaca que la darrera competició, per demanda, la podrien haver jugat «fins a 20 equips», però no se’ls va poder donar accés a tots. 

El somni d’una ampliació

En tot cas, els directius són conscients que la competició està adquirint una força renovada, fet pel qual li auguren un bon futur i estan en converses amb l’associació hondurenya Acodehgi per explorar possibles col·laboracions. En aquest sentit, López assegura que «somiem a tenir dos grups diferents competint en els dos camps de Salt, ja que la majoria dels jugadors viuen a la zona o relativament a prop i així no hi ha d’haver grans desplaçaments».

Si això no és possible, no descarten demanar poder jugar en algun camp de Girona per poder créixer adequadament, perquè estan convençuts que l’esport continuarà sent aquest element integrador i facilitador d’una diversió en harmonia entre les comunitats migrades de països molt diferents que, entre altres coses, en tenen una de molt clara en comú: «Portem el futbol a la sang, és la nostra passió i la nostra alegria». 

Subscriu-te per seguir llegint