Diari de Girona

Diari de Girona

Els primers fotògrafs de Banyoles

Un llibre que s’acaba de publicar rememora la popularització de la fotografia a la capital del Pla de l’Estany a partir del concurs per a aficionats que s’hi va convocar l’any 1932

Ball de la sardana curta «Bon dia Lionor» durant la festa de Sant Antoni Abat a la plaça Major de Banyoles, una imatge del 1934 exhibida a l’exposició del 1935 a Barcelona. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany

Fins a 243 fotografies, de 56 autors diferents, es van presentar el mes d’octubre de l’any 1932 al primer concurs de fotografia per a aficionats que es convocava a Banyoles, una iniciativa gens habitual en aquell moment a les comarques gironines, si bé a l’hemeroteca hi ha constància que des de mitjans de la dècada de 1920 s’havien impulsat propostes similars a Figueres i més endavant a Girona. «És indubtable que durant la Segona República (1931-1939) a Banyoles va créixer la fascinació per la fotografia i aviat s’intentaria popularitzar-la amb dos esdeveniments importants. El primer va ser la celebració, per la Festa Major de Sant Martirià de 1932, d’un concurs fotogràfic per a aficionats. Posteriorment, el 1935, es va decidir participar en una exposició de fotografies a Barcelona, a Montjuïc. Es tractava de l’Exposición histórico-fotográfica de la Cataluña actual». Josep Grabuleda i Sitjà, arxiver municipal de la capital del Pla de l’Estany, resumeix d’aquesta manera el moment d’efervescència fotogràfica que va viure la ciutat en aquells primers anys 30. El text forma part d’un llibre que acaba de veure la llum, La popularització de la fotografia a Banyoles als anys 30 (Rigau Editors), que rememora precisament aquells dos esdeveniments i mostra una selecció de les imatges presentades.

Col·loqui (remuntant Porqueres per la carretera de Banyoles a Olot) va ser una de les obres presentades al concurs de fotografia per a aficionats del 1932. Antoni Arissa i Asmarats/ACPE

«Quan vam saber que el 1932 s’havia convocat aquest concurs de fotografia amateur, obert a tothom, ens va cridar l’atenció i vam remenar a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, per veure quines fotos hi havia. I vam trobar que n’hi havia d’arxivades, si bé és cert que en falten moltes...». L’editor, publicista i impressor Anton M. Rigau explica així l’origen d’aquest volum, que inclou textos de Grabuleda i imatges procedents del Fons de l’Ajuntament de Banyoles de l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany. «Són fotografies molt interessants, que es conserven només en la còpia original en paper, i per això hem volgut fer-ne una edició de qualitat -comenta Rigau-, mantenint les tonalitats sèpia de les còpies vintage».

La majoria de participants en aquest concurs eren de Banyoles i comarca, però també «del Pirineu a Serra Nevada, Costa Brava, la Garrotxa, Galícia, el Ter i diversos pobles de Catalunya», escriu Grabuleda. «Eren pocs, encara, els aficionats a la fotografia que hi havia a la zona, i la majoria gent de famílies molt ben situades perquè tenir una càmera i el material per poder revelar les fotografies no era barat...», comenta per la seva part Anton M. Rigau.

Pagès amb pipa (personatge de Banyoles) (1934-1935). ACPE

La majoria de les imatges presentades al concurs van ser mostrades en una exposició a l’Ajuntament de Banyoles, inaugurada el 23 d’octubre del 1932, primer dia de les Festes de Sant Martirià. Llavors ja es coneixien els guanyadors de les diferents categories -vistes panoràmiques de la comarca, tema lliure, l’Estany, places i carrers de Banyoles, arquitectura, postes de sol de l’Estany, ambient comarcal, etc.- d’una iniciativa impulsada per una comissió que integraven el metge i arqueòleg Josep Maria Corominas, Pere Lavall i Cervera, el farmacèutic i fotògraf Ramon Alsius i Malagelada i l’enginyer i fotògraf Jaume Butinyà i Granés, cofundador i primer president del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles.

De pesca a l’Estany, també del concurs del 1932. ACPE

Butinyà és també un dels protagonistes destacats del segon esdeveniment que recupera La popularització de la fotografia a Banyoles als anys 30: la participació de la ciutat a l’Exposición histórico-fotográfica de la Cataluña actual, celebrada a Barcelona entre l’abril i el maig del 1935. Aquesta mostra reunia d’una banda imatges presentades al concurs fotogràfic per a aficionats anomenat Catalunya que havia convocat l’any 1934 el periòdic barceloní El Día Gráfico, i de l’altra aportacions d’ajuntaments, entitats i institucions catalanes.

Casa a Centenys, Esponellà (1927). Jaume Butinyà i Granés/ACPE

L’Ajuntament de Banyoles va decidir participar-hi, i va demanar a Jaume Butinyà que se n’encarregués. Butinyà, recorda Rigau, «era un enginyer que vivia a Barcelona però que havia recorregut el Pla de l’Estany fotografiant i inventariant monuments i masies que tenia por que es perdessin amb el pas del temps». Butinyà va mobilitzar amics i coneguts, i també va publicar anuncis i articles, per aconseguir reunir com més fotografies millor, i en va rebre «diversos centenars», segons Josep Grabuleda, de les quals en va seleccionar vuitanta, que són les que es van exhibir a l’estand de Banyoles d’aquella exposició. «És un vertader èxit la secció dedicada a Banyoles en l’Exposició (...). Són moltes les persones que l’han visitat i totes fan grans elogis pel gust exquisit amb què ha estat instal·lada i per les esplèndides fotografies que hi ha exposades», escrivia el diari gironí L’Autonomista el 9 d’abril del 1935.

Les temàtiques que s’hi tractaven eren molt variades (l’Estany, paisatges, jardins, boscos, masies, pobles, muntanyes, l’arqueta, festes...) i n’hi havia de diferents municipis i autors (entre els quals Vilarrubias, Alsius i Butinyà). La idea de Butinyà era que una selecció d’aquelles imatges fos «un inici d’un arxiu municipal d’imatges amb voluntat cultural i testimonial i amb finalitats de promoció turística».

Sortint del rosari (darrere de l’església de Serinyà), del mateix concurs del 1932. ACPE

Les fotografies que representaven Banyoles i el Pla de l’Estany en aquella convocatòria de Barcelona es van poder veure «a casa» uns mesos després, per les Festes de la Mare de Déu d’Agost del 1935, quan van ser exposades a l’Escola d’Arts i Oficis de Banyoles, a l’actual edifici de la Pia Almoina. La mostra, com recollia L’Autonomista, «s’ha vist molt concorreguda per la importància de l’esmentada exposició».

Compartir l'article

stats