Abordar la salut mental dialogant amb l’art

"Com en totes les coses de la vida, hi ha un diàleg entre l’autor i la matèria de la seva obra. Al començament, la meta no és sempre clara, se hace camino al andar». Antoni Tàpies ja feia incís, en la definició que va fer de la pràctica de l’art el 1970, a la importància del procediment en una creació artística, més rellevant que el mateix resultat, i també a l’obra com a canal d’expressió. És per això que la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) de Girona ha escollit les paraules d’aquest artista per a introduir l’exposició Diàlegs amb l’art, que va inaugurar al Museu d’Art de Girona l’octubre passat amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental i que es podrà veure fins al 20 d’aquest mes.

 La Unitat s’ha proposat aquesta exposició, en coproducció amb altres entitats dedicades a la salut mental – l’Hospital de Dia d’adolescents, l’Hospital de Dia d’adults, el Servei de rehabilitació Comunitària de Girona i la Unitat d’Hospitalització Especialitzada en Discapacitat Intel·lectual- que té per objectiu la sensibilització sobre la salut mental i la importància de l’art i la creació artística com a mitjà d’exploració interna, com a via d’expressió pròpia i com a eina terapèutica i de rehabilitació. La cap de la Unitat de Trastorns de Conducta Alimentària, la psicòloga Glòria Tràfach, atribueix la vàlua de l’exposició a les persones usuàries dels serveis que hi han participat. «El procés creatiu ofereix la possibilitat de donar veu a allò que les paraules no aconsegueixen expressar». D’aquesta manera, Tràfach remarca l’art com a vehicle d’expressió i destaca la contribució de la mostra en la divulgació de la salut mental i la lluita contra l’estigma. «Qui s’acosti a veure la mostra ha d’entendre que és més important el procediment i el missatge que s’ha volgut transmetre i no pas el resultat final», matisa.

La directora del museu, Carme Clusellas, posa de relleu la funció dels museus com a centres de coneixement, però també de salut i de benestar. Clusellas remarca que no és la primera vegada que col·laboren en algun projecte relacionat amb la salut mental i recorda el projecte Art-Acció!, amb tallers organitzats i conduïts per persones usuàries del Servei de Rehabilitació Comunitària del Gironès i Pla de l’Estany però mai havien anat més enllà. «És el primer cop que fem una exposició d’aquestes característiques i estem oberts a seguir col·laborant; la gent que ha vingut a veure-la se sorprèn gratament; hem trencat amb les mostres més clàssiques i també ha despertat l’interès en l’àmbit educatiu». 

Buscant el paisatge interior

La Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA) està en funcionament des del 2021 i es tracta d’un servei terapèutic de dia en el qual, a part de sessions individuals i grupals, també fan sessions de música, dansa i art com a eines terapèutiques. L’oferta terapèutica intensiva del servei està formulada per aconseguir l’abordatge específic de la patologia alimentària.

«Oferim alternatives a les teràpies més convencionals perquè aquesta tipologia d’usuaris tenen grans dificultats per connectar les emocions cap a fora i les disciplines artístiques són un bon camí», exposa Tràfach, qui remarca la importància de trencar les falses creences que té la societat sobre els trastorns alimentaris, ja que «només es veu la punta de l’iceberg de les malalties, que van molt més enllà de la problemàtica amb el menjar». 

Per tal de buscar el fons, l’arterapeuta Marta Aguasca va plantejar als usuaris que imaginessin com veuen el seu paisatge interior i l’intentessin plasmar en forma d’obra artística. Des de cada paisatge individual es van anar unint fins a formar-ne un de col·lectiu, que és el que han exposat a la mostra del museu. 

«Quan ens van plantejar que la nostra obra sortiria en una exposició ens vam engrescar i motivar», explica Salima El Khlifi, usuària de la unitat des del gener d’aquest any. El Khlifi explica que de seguida va tenir clar què voldria fer. «Ens van donar diversos materials i ens van deixar molta llibertat per a crear». En el seu cas, va reproduir una piscina plena amb una aixeta de la qual va rajant aigua i es va representar a ella mateixa que s’està ofegant i que ha de nedar fins al fons on hi ha un tap que cal treure. «L’aigua representa els problemes i cal submergir-se per treure el tap i així poder sobreviure», explica. 

Juntament amb els altres paisatges interiors de la resta d’usuaris, es forma l’obra Multiretrat, que mostra la diversitat i les diferències de cadascú que acaben sent «pròpies». Segons mostra l’exposició, l’objectiu és que els espectadors s’hi puguin sentir representats. 

La jove de disset anys explica que es va mostrar satisfeta amb el resultat, tot i que durant el procés va tenir alguna dificultat que li va causar frustració. «L’art permet dubtar, genera incerteses i m’ajuda a ser menys rígida i a endreçar millor els pensaments», manifesta. Tràfach concreta que les persones amb aquest tipus de trastorns solen ser molt exigents amb elles mateixes i inflexibles i per això considera que aquest tipus de teràpies són de gran ajut per trencar esquemes i per tenir millor consciència de la malaltia. «El que sorgeix de l’obra és descobrir-se a un mateix i adquirir capacitat reflexiva», matisa.

Representació plural

Usuaris d’altres unitats i serveis de salut mental han ajudat a fer una mostra plural i diversa. La mateixa UTCA ha aportat una altra obra titulada Mons paral·lels, en aquest cas elaborada per usuaris d’entre 18 i 25 anys. Han pintat un metacrilat plasmant les emocions pròpies, permetent que aquestes surtin a la llum i interaccionin entre elles. 

Seguidament, usuaris de l’Hospital de Dia d’adolescents han plasmat una espiral amb màscares que representen la visió exterior que donen i a darrere s’hi amaga un interior amb la veritat «més amarga i dolorosa». L’Hospital de Dia d’adults ha aportat el seu granet de sorra a través d’una gran xarxa, en què hi ha una representació d’un cervell i un cor que es connecten. En aquest cas es plasma la incomprensió.

Per altra banda, al Servei de rehabilitació Comunitària fa temps que ofereixen artteràpia als usuaris i, per primera vegada, han pogut exposar les seves obres en una mostra oberta al públic. En aquesta part de l’exposició es mostren multituds d’objectes que cadascú ha dissenyat i que reflecteixen emocions personals gràcies a la imaginació i la creativitat. Aquests objectes de la vida quotidiana transformats expressen infinitat d’emocions. 

Finalment, la Unitat d’Hospitalització Especialitzada per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual ha ofert dues mostres. D’una banda, els usuaris han il·lustrat un laberint com una «una oportunitat per pensar que hi ha molts camins i moltes maneres d’entendre la vida» i de l’altra, han reproduït una sèrie de guerrers, tots iguals excepte un, per transmetre a la societat la rellevància «d’entendre les diferències».

Tràfach conclou que totes les unitats que fan artteràpia s’han unit en aquest projecte comú i pioner a Girona per uns objectius en comú: visibilitzar els trastorns fent-los presents en la quotidianitat per trencar l’estigma i cuidar la salut mental.

Subscriu-te per seguir llegint