35 anys sense Dalí

L’artista figuerenc va morir el 23 de gener del 1989, i milers de persones van passar per la seva capella ardent per retre-li homenatge; aquest any coincideixen dues efemèrides dalinianes «rodones» més: els 120 anys del seu naixement i els 50 del Teatre-Museu

Centenars de persones fan cua per accedir a la capella ardent de Salvador Dalí, a la Torre Galatea, el 24 de gener del 1989.

Centenars de persones fan cua per accedir a la capella ardent de Salvador Dalí, a la Torre Galatea, el 24 de gener del 1989. / Carlos Sans

Alfons Petit

Alfons Petit

"Dalí ha mort", titulava a cinc columnes l’edició especial que Diari de Girona va publicar la tarda del 23 de gener del 1989 (era dilluns), només unes hores després de la mort de l’artista. Una imatge de l’equip mèdic encapçalat pel doctor Carles Ponsatí en el moment d’anunciar la defunció, que s’havia produït a un quart d’onze del matí, i un retrat de Salvador Dalí, il·lustraven la primera pàgina d’un exemplar que incloïa la notícia, les primeres reaccions, diversos articles de valoració de l’artista, i fotografies de la seva trajectòria creativa i personal. També s’hi anunciava la imminent obertura de la capella ardent, que finalment va ser a primera hora de l’endemà, el 24 de gener, convertint-se en l’epicentre d’una multitudinària mostra de respecte per Dalí i de dolor per la seva desaparició: només el primer dia hi van passar més de quinze mil persones per retre-li homenatge, xifra que es repetiria l’endemà, el dia que el geni figuerenc va ser enterrat.

Aquesta setmana s’han commemorat els 35 anys d’aquells dies de gener que van trasbalsar Figueres amb una notícia que, encara que esperada perquè el delicat estat de salut de Dalí s’havia anat deteriorant encara més en les jornades prèvies, va causar una profunda commoció. I també polèmica, quan el llavors alcalde de Figueres, Marià Lorca, va anunciar que el pintor li havia comunicat que volia ser enterrat sota la cúpula geodèsica del seu Teatre-Museu enlloc de al castell de Púbol, com es donava per fet, en una tomba ja preparada al costat de la de Gala, la seva dona i musa.

La cerimònia d’enterrament de l’artista, sota la cúpula del Teatre-Museu de Figueres, el 25 de gener de fa 35 anys.

La cerimònia d’enterrament de l’artista, sota la cúpula del Teatre-Museu de Figueres, el 25 de gener de fa 35 anys. / Dani Duch

El funeral de Salvador Dalí es va celebrar el 25 de gener a la tarda a l’església de Sant Pere de la capital de l’Alt Empordà, on l’artista havia estat batejat. A diferència dels milers de persones que van poder accedir a la capella ardent de la Torre Galatea, a la cerimònia religiosa només n’hi van poder assistir tres-centes, per rigorosa invitació. El seguici fúnebre va ser encapçalat pel President de la Generalitat, Jordi Pujol; el ministre de Cultura, Jorge Semprún, i l’alcalde de Figueres, Marià Lorca.

El cos de Salvador Dalí havia estat embalsamat la matinada de dimarts en una operació que va durar quatre hores, aproximadament, i que va dirigir el forense Narcís Bardalet, que va injectar al cadàver set litres d’un líquid basat en el formol que penetra fins als capilars. Segons va dir llavors Bardalet, aquest procés de momificació hauria de permetre, encara que depèn de condicions exteriors i del mateix cos, que les despulles es conservin intactes durant dos-cents anys. Dalí va ser vestit un cop acabat amb aquest procediment amb una túnica de color beix amb una gran corona damunt del pit, brodada amb fil daurat.

https://www.diaridegirona.cat/cultura/2024/01/23/35-anys-mort-salvador-dali-97255804.html

Abans que el fèretre (de fusta marró fosc, folrat amb seda i amb un crucifix a la part superior) fos tancat, el xofer de Dalí, Artur Caminada, va tapar el rostre del pintor per complir el desig de l’artista. «A ell tot això no li agradaria. Dalí havia comentat moltes vegades que volia un enterrament sense fotògrafs, ni flors al seu voltant i que volia ser enterrat amb la cara tapada», havia declarat Caminada l’endemà de la defunció, quan es començaven a conèixer detalls de la cerimònia de comiat.

Promoció a Madrid

Precisament aquesta setmana en la qual es commemorava el 35è aniversari de la mort de Salvador Dalí, i tenint en compte el reclam que poden suposar els 50 anys delTeatre-Museu, que es compleixen el setembre, l’Ajuntament de Figueres i la Fundació Gala-Salvador Dalí han desembarcat a Madrid per donar a conèixer les darreres novetats dalinianes de la capital empordanesa, informa Santi Coll. Així, dijous, al Círculo de Bellas Artes, va tenir lloc una recepció institucional per a la promoció cultural i turística de la ciutat posant èmfasi en l’exposició temporal d’El Crist de Portlligat i la recent obertura de la Casa Natal de l’artista a Figueres. L’endemà es va fer el mateix a Fitur amb la presència de l’alcalde i vicepresident del Patronat de Turisme, Jordi Masquef; la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer; la regidora de Cultura, Mariona Segurayes, i el director del Museu de l’Empordà, Eduard Bech.

Turistes caminen al voltant de la làpida de la tomba de Dalí, en una fotografia del mes de maig de 2022.

Turistes caminen al voltant de la làpida de la tomba de Dalí, en una fotografia del mes de maig de 2022. / Marc Martí Font

I és que aquest 2024, a més dels 35 anys de la mort de Dalí, coincideixen dues efemèrides dalinianes «rodones» més: el mes de maig es compliran 120 anys del naixement de l’artista a Figueres, fill del notari Salvador Dalí i Cusí i de Felipa Domènech i Farrés, que va fomentar els esforços artístics del seu fill; i a finals de setembre farà mig segle de la inauguració de la gran obra de Dalí, el Teatre-Museu de Figueres.

Subscriu-te per seguir llegint