Les entranyes del carnaval

L’ambient de Carnaval ja es palpa en molts municipis de les comarques gironines. El mes de febrer acostuma a ser sinònim d’aquesta tradició tan arrelada i aquesta setmana hi ha poblacions que han fet les primeres activitats prèvies a les grans rues programades per a la setmana que ve. Però també n’hi ha que fan tota la celebració aquest cap de setmana. Un exemple són els municipis de Salt o Vilablareix.

El cap de setmana dels carnavals per excel·lència a la província de Girona serà aquest any el que ve. Dissabte 10 i diumenge 11 es concentraran la major part de les principals activitats dels grans Carnestoltes, que estan sobretot localitzats a la Costa Brava. Els de Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Lloret de Mar, Roses o L’Escala es troben entre els més coneguts. Mentre que una altra població carnavalesca per excel·lència, Olot, ho deixa per la següent setmana, el 17 de febrer. Així es garanteix que moltes colles de la resta de poblacions aniran a la Garrotxa. A banda de les rues, es fan més activitats al llarg de la setmana. El Dijous Llarder, per exemple, és un dia de celebració així com també el Dimecres de Cendra, quan es fa el tancament del carnestoltes.

Un gran carnaval

Per a molts ciutadans, el Carnaval és sinònim de rua però no és així. Diari de Girona ha escollit un dels històrics de la Costa Brava per conèixer les interioritats: el de Sant Feliu de Guíxols. Aquest esdeveniment va ser prohibit durant el franquisme i posteriorment es va recuperar. A partir d’aquí s’ha celebrat cada any amb l’excepció de l’aturada obligada per la pandèmia de la Covid, l’any 2021.

Per entendre com funciona aquest gran Carnaval és important veure d’entrada qui l’organitza. En el cas de Sant Feliu és l’ajuntament. El regidor de Cultura i Esdeveniments de la ciutat, Alexis Cubó destaca per comenar que no s’improvisa res en aquest tipus d’esdeveniments. Per això des de la regidoria es posen a treballar-hi un cop acabada la Festa Major i l’organitzen gairebé «en paral·lel amb els Reis», i suposa molta feina. Tot i això, hi ha coses que no canvien com és el recorregut, que acaba arran de mar. Tot i això, l’edil ressalta que cada any es treballa amb el pla de Seguretat això significa reunions amb els Mossos d’Esquadra i la Policia Local. Un cop muntada aquesta part de l’esdeveniment també han de lligar els equips de música, els grups que tocaran, les inscripcions, entre d’altres.

Alexis Cubó és el primer any que està a la regidoria per Carnaval i diu que una cosa és la visió de ciutadà i l’altra la que té ara, i assegura que «la meva admiració augmenta i les ganes amb què es fa perquè hi ha molta gent al seu darrere». Des de la seva regidoria juntament amb els tènics es fa feina però aquesta s’ha de coordinar amb altres serveis de l’ajuntament, ja sigui la brigada, la policia, els serveis econòmics, entre altres. I és que a Sant Feliu el Carnaval enguany abasta des del dia 3 fins al dia 14. Ahir dissabte, per exemple, es van celebrar entre d’altres dos actes importants per als guixolencs: el sopar de colles i el traspàs de la Bomba, acte on es van proclamar les padrines del Carnaval i es va presentar el Carnestoltes.

La festa, però, no s’atura i també hi ha activitats pel Dijous Gras. El divendres 9 és el dia fort i la rua comença a les sis de la tarda. Enguany hi ha rècord de colles amb 56 d’inscrites i un total de 4.230 participants. El regidor es mostra orgullós d’aquest esdeveniment que promou la ciutat i destaca que s’hi desplacen colles de tota la província i també visitants que volen veure la rua. L’ajuntament calcula que el pressupost destinat al Carnaval pot arribar a gairebé els 100.000 euros, perquè si bé l’esdeveniment té una partida assignada de 50.000 euros, hi ha unes despeses en paral·lel, indica l’edil, com la resta de personal que es mobilitza per l’esdeveniment per exemple.

L’ajuntament dona subvencions a les colles per participar en els actes. Per poder tenir un fil directe amb aquestes i saber les seves inquietuds, la Federació de Colles de Sant Feliu hi té un paper fonamental. Toni Fernàndez és el tresorer de la Federació, entitat que engloba les colles del municipi. Aquest explica que el canvi d’Associació a Federació s’ha fet recentment i és «significatiu». Gràcies a les Federacions, la de Sant Feliu i les de Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro van de la mà amb el compromís que les colles d’aquestes municipis participen a les rues de les tres poblacions. I és que els tres Carnavals se celebren de forma seguida: la primera rua és la del divendres a la tarda a Sant Feliu; l’endemà dissabte és el torn de Platja d’Aro; i finalment el diumenge, també a la tarda, es va a Santa Cristina d’Aro.

La Federació de colles

La Federació fa «d’intermediari entre les colles i l’ajuntament» perquè com diu Fernàndez «si cada colla -a Sant Feliu n’hi ha unes 24- hagués de parlar amb el regidor o l’ajuntament, seria caòtic».

La Federació comença la feina cap al novembre i té prop de mig any per davant. També es troba amb l’Associació de festes de la població i parlen de com ha anat l’anterior carnaval i del que es pot millorar. A partir d’aquí, quan saben el recorregut, fan propostes al consistori per millorar alguna cosa o també, per exemple, diu el tresorer, es demanen canvis d’horaris o millores en els combois que acosten les carrosses a la població, entre altres. També regulen tràmits com el de la inscripció, avisen les colles, tenen cura del tema de les assegurances, entre altres. A banda, també participen i són al darrere d’esdeveniments com els de Divendres de Carnaval.

Quan finalitzen aquests dies de festa sense aturador, és hora de fer balanç i la Federació es troba amb els caps de colla i passa un qüestionari per valorar l’edició.

La junta de la Federació està formada per cinc persones i es va renovant. Fa uns anys, recorda el tresorer, van arribar organitzar el carnaval a la Fresca. Una desfilada a l’estiu de les colles de Sant Feliu pel passeig marítim. És un esdeveniment que voldrien recuperar però per ara l’ajuntament, com diu el regidor de Festes, almenys enguany no es farà. Tot i això ho estudiaran i el que veuen amb més recel és el tema de la mobilitat en ple mes d’agost a la zona del passeig.

Des de dins d'una colla

La Federació de Colles engloba totes la de Sant Feliu de Guíxols, i aquestes encaraven l’arribada al febrer encara fent els últims treballs per tenir-ho tot apunt. Una d’aquestes colles és la dels Tremendus. Laia Bodro és una de les persones que en forma part i explica com es preparen cada any. Una de les dificultats és elegir la temàtica. En el seu cas, els membres de la colla envien propostes al correu del grup i llavors les posen en comú i es voten. Això ho fan el setembre, que és quan, finalment, trien què faran pel Carnaval. La temàtica és un secret per a la resta de colles i no es es revela fins el dia que surten al carrer.

A partir de l’elecció, aquesta colla comença amb la feina de creació de la carrossa i de les disfresses. Totes les colles de Sant Feliu s’instal·len en unes naus de l’ajuntament i s’hi troben per muntar la carrossa. D’entrada, desfan les de l’any passat i comença la creació. La Colla Tremendus està formada per unes 40 persones i va néixer el 2018. La majoria són joves de 30 anys per amunt i els seus membres intenten anar dos dies a la setmana a la nau per construir la carrossa.

Bodro recorda que als inicis «eren més senzilles les carrosses, en canvi ara cada cop són més treballades». I és que han de modelar les plaques de poliuretà però també hi ha un treball inicial de construcció, que fan els més manetes. A poques setmanes del Carnaval, la dels Tremendus ja ha agafat forma però encara els queda fer algunes decoracions i retocs. Les disfresses i els complements també requereixen el seu temps. L’elecció la van fer el setembre i enguany, per exemple, una modista els elabora la disfressa però també han de triar o reciclar complements.

La colla Tremendus també balla quan desfila i, per això, assagen cada dissabte al centre cívic de Sant Feliu. Laia Bodro admet que es un ball senzill perquè la mentalitat del seu grup és «anar-ho a passar-s’ho molt bé i no pas guanyar». Una mostra d’això és que un dels premis que tenen i que era més en to de broma el van guanyar precisament a Sant Feliu. Se’ls va espatllar la furgoneta de la carrossa al mig de la Rambla, això els va portar a obtenir un premi especial anomenat «per què em passa a mi?», recorda.

Aquesta colla, com la resta de les de Sant Feliu, participaran també a les rues de Santa Cristina i Platja d’Aro, com marca la tradició. Per al cap de setmana següent també elegeixen on aniran, i en el seu cas serà Caldes i Llagostera.

A banda, aquesta colla també participa d’altres activitats com el sopar de Colles, les del dimecres de Cendra i fins i tot en actes de la Festa Major. Per exemple, a la Cursa de Pasteres o al Corre-bars.

En un petit municipi

El de Sant Feliu de Guíxols és un dels Carnavals més grans de la Costa Brava però a les comarques gironines n’hi ha de més petits i l’engranatge per tirar-los endavant és ben diferent. La il·lusió i les ganes de gresca, però, són les mateixes. Un d’aquests casos és el Carnestoltes de Llagostera, que celebra la rua el 18 de febrer. Es tracta d’un Carnaval que dura dos dies però no per ser més breu no dona feina.

L’ajuntament s’encarrega de l’organització i el tècnic de festes Xarli Salas destaca que pels volts de Nadal ja fan els primers preparatius. Per participar-hi, les colles carnavalesques s’han d’inscriure a partir del 24 de gener per correu electrònic i el màxim d’admeses són 35. Unes colles que reben «una petita subvenció per pagar-se els costos i per invertir una mica més en les carrosses», apunta el tècnic.

La rua es fa el matí hi passa pel centre del poble i són l’hereu i la pubilla que reben les carrosses al final del recorregut. El dia abans, però, també hi ha alguna activitat per als més petits com ara manualitats i una actuació d’animació.

Aquestes són les activitats, però el tècnic també posa de relleu la tasca que han de fer la Policia Local i les dels diferents pobles, com també passava a Sant Feliu, per acompanyar les carrosses d’un municipi a un altre i perquè tinguin un itinerari segur.

Un aspecte diferencial de Llagostera és que actualment només hi ha una colla carnavalesca que s’anomena El Porró que no pari. A aquesta, explica el tècnic municipals, se’ls demana una mica que «facin la tasca d’amfitrions» al Carnaval.

Carnaval per a tothom

Ivan Sanchez pertany a aquesta colla de Carnaval llagosterenca i recorda que fa tres anys n’eren quatre, a la població. Tot i això, en formen part 200 persones. L’esperit del grup no és guanyar cap premi sinó passar-s’ho bé. Perquè consideren que «tothom té dret a poder sortir pel Carnaval, si anéssim a competir com fan moltes colles el pressupost de la disfressa per persona seria bastant alt». La seva manerade fer permet, destaca, que famílies de quatre o cinc persones «puguin permetre’s el luxe» de participar.

Aquesta colla té una carrossa i també se la munten a estones i del temps que té cadascun dels components. Surten a la ruda de Llagostera, però també van als carnestoltes de Sant Feliu, Santa Cristina, Platja d’Aro i Caldes de Malavella.

Subscriu-te per seguir llegint