La cria d’insectes, un negoci emergent

La indústria agroalimentària ha obert la porta a les «proteïnes alternatives». La producció d’insectes, com a nou model de negoci, ha entrat en el món empresarial català i gironí. Un sector que viu un cert auge en els últims anys, tot i que el desconeixement i la falta d’experiència també fa que el seu present i futur siguin incerts. «És un sector que està començant, verd, i en el qual encara hi ha un gran desconeixement», afirma Ignacio Barandalla, director científic de l’empresa gironina Brownfoods Biotech.

La companyia, amb seu a Vidreres, va néixer fa poc més de dos anys. «Nosaltres venim del turisme i de la competició de motos i buscàvem un nou estil de negoci que no fos tan madur. El turisme té el recorregut que té i a nivell de motos portava 20 anys de representant i director d’equips i tenia la sensació que és un món que s’estava acabant pel que fa a la sostenibilitat de combustible, olis o pneumàtics i ha d’evolucionar en aquest sentit», detalla Manel Bernat, director general de l’empresa.

La companyia es defineix com un «laboratori per fer proves pilot amb la cria de la mosca soldat negra». Brownfoods Biotech treballa només amb aquest insecte, la mosca negra, ja que la productivitat és molt elevada. La firma gironina compta amb dues cambres a les seves instal·lacions de Vidreres. En una d’elles és on els insectes passen de larves a mosques, es reprodueixen i ponen els ous. Tot aquest procés es fa amb unes condicions climàtiques molt estudiades, en temperatura, llum i humitat. Aquests ous els recullen, amb un mecanisme innovador, i passen a la seva segona cambra, on les larves són alimentades, principalment de cereals. Així, l’empresa produeix dins d’un circuit totalment tancat. Des que es pon l’ou fins que la mosca mor passen aproximadament uns 30 dies, fet que fa que aquest insecte sigui interessant per a la producció, ja que el cicle és més ràpid que amb altres insectes.

Mercat en desenvolupament

La firma gironina pretén convertir-se en «un centre productor d’ous». L’objectiu és vendre els ous a empreses perquè facin l’engreix i extreguin la proteïna per utilitzar-la per a alimentació animal, ja que la mosca negra de moment no és apta per al consum humà a Europa.

«El nostre client encara no està madur. El nostre potencial client és una gran indústria de producció de proteïna d’insecte engreixant larva. Ens compraria a nosaltres els x grams diaris que produïm perquè els engreixin i processin per obtenir farina de proteïna d’insecte per fer pinso», explica Ignacio Barandalla.

En aquest segment de mercat és en el qual es troba treballant l’empresa gironina. «Hi ha empreses que destinen diners a fàbriques d’engreix, però pràcticament no n’hi ha que ho facin en produir ous», assegura Cristina Alonso, la cap de planta de Brownfoods Biotech.

L’empresa gironina produeix actualment uns 40 grams al dia, tanmateix, de moment no ven la seva producció, ja que preveuen que no sigui fins aquest 2024 o el pròxim 2025 quan es creïn les empreses que compraran els ous de Brownfoods Biotech. «Els nostres clients estan en fase de creixement ells mateixos», assegura Manel Bernat.

Clients indefinits

Els possibles clients de la companyia, però, podrien ampliar-se si alguna de les diferents normatives que afecten el sector es modifiquen. Aquí entra la possibilitat de treballar amb alimentació humana. «Europa té un informe que diu que hi ha sis espècies que es poden incloure dins del reglament de nous aliments permesos a la UE. Fins que no surti un informe favorable de la mosca soldat no es podrà utilitzar per a l’alimentació humana, però com que sí que forma part d’aquests sis insectes, es pot fer la cria i processat per a piscifactoria, per a petfood i per a animal estabulat no boví», relata el director científic de la companyia gironina.

Una altra de les possibilitats futures és treballar amb residus perquè serveixin d’aliments per a les mosques. «Nosaltres vam començar a fer molts assajos per alimentar les mosques amb diferents productes agrícoles o alimentaris. Llavors vam prospectar les indústries agroalimentàries de la zona per fer proves amb els seus subproductes alimentaris per donar-los a les larves i valoritzar els seus residus aportant una petjada de carboni negativa», exposa el director científic de la gironina Brownfoods Biotech. «A la mosca li pots donar tot el que hi ha a l’abocador ara mateix, però no és rendible fer tota la infraestructura, perquè no la pots fer servir, l’has de cremar», matisa Crisitina Alonso.

Tanmateix, sí que poden treballar amb el que anomenen subproducte. «És la resta d’un procés industrial agroalimentari que queda allà i no ha anat a contenidor. Aquest li pots donar a la mosca», exemplifica Ignacio Barandalla. «L’ideal seria poder muntar una granja al costat dels abocadors perquè es mengin tota la matèria orgànica urbana que recullen amb els seus camions», afegeix.

En aquest sentit, des del sector denuncien que la regulació està endarrerida, ja que tots els llocs on es crien insectes tenen la consideració d’explotació ramadera i no compten amb una normativa específica sectorial com sí que existeix per al porcí, l’aviram o el boví. Això provoca que tot i les bones perspectives del negoci dels insectes, hi hagi encara una major incertesa dins del mateix sector.

«El terme granja normativament ens empipa molt. En tot cas som una activitat industrial de producció de proteïna a base d’insecte», diu el director científic de Brownfoods Biotech. «Existeix una preocupació del sector a nivell europeu per ser considerats com a granges», afirma Ignacio Barandalla.

600 metres amb mosques

La companyia gironina va arrencar amb un ajut econòmic de GBI Paprec, firma dedicada al manteniment d’espais públics i gestió de residus, «que ens va permetre posar en peu l’empresa i començar els assajos amb alguns residus i subproductes alimentaris per veure quina recepta seria idònia nutricionalment per a alimentar les larves i obtenir proteïna de bona qualitat», explica Manel Bernat. Actualment Brownfoods Biotech continua fent I+D per GBI Paprec, però «més enfocats en assajos per a la producció d’ous i larves de cinc dies per a la seva comercialització», detalla el director general de la gironina.

Brownfoods Biotech espera poder iniciar la comercialització en els pròxims mesos. Ara mateix, la zona de producció de l’empresa ocupa tan sols 30 metres quadrats dels 600 disponibles que té la seva nau, la intenció és ocupar la totalitat d’aquest espai. «Hem d’anar a visitar un prototip que és sis vegades més gran que el que tenim actualment», explica Manel Bernat. «Estem fent 40 grams al dia i esperem fer 200 grams diaris, si el prototip de granja gran funciona; parlar d’1 quilo o d’1,2 quilos al dia, és ciència ficció de moment» diu.

La companyia gironina es manté a l’espera de saber com evoluciona el sector i la normativa, per això opten per ser prudents en les seves previsions. «No sabem la grandària del mercat potencial que tenim, fa de mal dir quina pot ser la nostra facturació», conclou el director general de la firma gironina.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint