Els ratpenats de les centrals elèctriques

«Estudiar el comportament d’aquestes espècies i proposar mesures de millora per afavorir-ne la conservació en instal·lacions hidràuliques, llocs que per les seves condicions ambientals poden ser refugis naturals ideals per a aquestes espècies en situació de vulnerabilitat». Aquests són els dos principals objectius d’Endesabats, un projecte d’estudi sobre els ratpenats (bats, en anglès) que fan vida o utilitzen temporalment les instal·lacions de la companyia elèctrica Endesa, ja siguin preses, centrals o altres equipaments. La iniciativa va arrencar l’any 2013 en recintes gironins de les conques del Ter i del Fluvià, i també a la Noguera Pallaresa, i en l’actualitat ja arriba a tot Catalunya i a altres indrets de l’Estat espanyol. Com expliquen fonts d’Endesa, el treball abasta «22 centrals hidràuliques i 28 coves naturals properes als rius a les regions d’Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i Galícia. S’hi han arribat a identificar un total de 26 espècies de ratpenat, un 80% de les 32 espècies que hi ha a l’Estat espanyol».  

El primer resultat del projecte en aquell inicial any 2013 va ser un exhaustiu informe de més de 100 pàgines en el qual es detallaven les inspeccions que l’equip d’Endesabats havia fet en edificis relacionats amb la producció elèctrica a les comarques gironines (conques del Ter i del Fluvià) i a la Noguera Pallaresa. Pel que fa als equipaments gironins, al treball hi havia informes sobre les espècies trobades a la presa de Susqueda («té un potencial molt gran perquè hi hagi colònies de cria, aparellament o hibernada de ratpenats, i en especial de ferradura petit»), les mines del Pasteral, la casa de la central de Calabuig (a Bàscara, on no s’hi van trobat ratpenats tot i que «té un potencial molt gran perquè hi hagi colònies de varies espècies, i en especial de ratpenats de ferradura i d’aigua»), la casa de la central d’Orfes (Vilademuls, amb «colònies de vàries espècies»), la presa de Darnius Boadella, i la casa de la central de Tregurà (Vilallonga de Ter). 

Les conclusions d’aquell primer informe ja apuntaven que «en moltes infrastructures s’han trobat colònies de cria, d’aparellament i probablement d’hivernada d’espècies d’interès i moltes són refugis molt utilitzats com a lloc de repòs i refugi temporal a la nit». I s’hi destacava la diversitat d’espècies trobades «S’han capturat 221 ratpenats de 17 espècies diferents (un 60% de les espècies presents a Catalunya) i s’han obtingut 110 registres d’ultrasons de 14 espècies de ratpenats, que sumades a les capturades fan un total de 22 espècies diferents detectades tant a les instal·lacions estudiades com al seus voltants (el 73% de les espècies de Catalunya). Cal destacar que 4 de les espècies capturades estan catalogades com a ‘vulnerables’ a Espanya i per tant de màxima prioritat de conservació».

En els deu anys que han passat des de llavors, l’ampliació de l’àmbit de recerca i la incorporació d’avenços tècnics, han permès incrementar el nombre d’espècies estudiades a 26, 12 de les quals catalogades com a vulnerables i una en perill d’extinció, el Ratpenat de Peus Grossos (Myotis Capaccini). Com apunten els responsables de l’estudi, «totes les espècies de quiròpters [ratpenats] europeus estan protegides i moltes d’elles, amenaçades a escala global. Lluny de l’aspecte tenebrós que la literatura i la ficció han creat al voltant d’aquests mamífers voladors, la realitat és que són éssers inofensius, que fugen de la presència humana i que tenen una grandíssima importància ecològica com a depredadors d’insectes nocturns; a més, són uns aliats importants de l’agricultura i la silvicultura en el control de plagues».

En aquesta situació, segons les mateixes fonts, «trobar hàbitats que n’afavoreixin la conservació i potenciar-los és de gran importància. En aquest aspecte, les galeries, túnels i cavernes de les centrals hidroelèctriques es converteixen en refugis naturals adequats per als quiròpters ja que reuneixen les condicions ideals de foscor, temperatura i tranquil·litat. A més, es tracta d’espais pròxims a rius d’aigües tranquil·les i pantans, la qual cosa suposa una font d’alimentació assegurada per a aquestes espècies insectívores».

Els treballs dels investigadors d’Endesabats persegueixen d’una banda identificar les espècies que hi ha en cada instal·lació d’Endesa, i quines accions s’han de fer en aquests recintes per afavorir la presència dels animals: «Els resultats obtinguts han permès adoptar mesures concretes a les centrals hidroelèctriques, com ara la modificació de buits d’entrada per afavorir l’accés de les colònies a l’interior de les galeries o la instal·lació de caixes refugi a punts estratègics. També s’ha intentat fomentar o ampliar la capacitat d’acollida dels espais que han esdevingut hàbitat sempre que ha estat possible, i reubicar o redirigir aquelles colònies la ubicació de les quals és incompatible per motius de seguretat i salut».

A més, la recerca amb càmeres d’infrarojos, gravadores d’ultrasons i també la captures d’exemplars per obtenir dades biomètriques ha proporcionat una «gran quantitat d’informació i dades sobre aquests mamífers voladors. En general, són animals poc estudiats, per la qual cosa aquests resultats tenen un gran valor per a la comunitat científica, tant per les noves i valuoses dades de la biologia i la distribució dels ratpenats a les zones estudiades com per la quantitat d’informació sobre l’ecologia, la fenologia i l’estat poblacional d’espècies amenaçades».

Com es pot llegir a l’espai dedicat a aquesta iniciativa (amb molta informació) que hi ha al web d’Endesa, «amb el Projecte Endesabats i amb la col·laboració d’experts del Laboratori de Biodiversitat i Conservació Animal del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), volem millorar el coneixement i la conservació dels ratpenats cavernícoles, dels seus requeriments ecològics i de la seva relació amb el funcionament de les centrals hidroelèctriques. També volem posar en relleu la importància d’aquestes infraestructures per a l’espècie de quiròpters amenaçats, a més de proposar mesures de gestió per procurar-ne la conservació i la presència en aquesta mena d’instal·lacions».

Subscriu-te per seguir llegint