180 anys de bombers a la ciutat de Girona

Els bombers del parc de Girona celebren enguany 180 anys. Un 2024 que està farcit d’activitats relacionades amb aquest aniversari. Durant el mes de març, per exemple, s’han celebrat molts actes a la ciutat com el de lliurament de les Medalles dels Bombers de la Generalitat a l’Auditori, o la recreació d’una fotografia del 1896 del cos de bombers de la ciutat de Girona amb els efectius actuals del parc. Per recordar la història, aquest 2024 també es presentarà una exposició dels 180 anys, es recuperarà un vehicle antic -el camió Magirus- i es faran un llibre i un vídeo de l’aniversari. 

El curiós dels 180 anys d’aquest cos d’emergències a Girona és que fins fa ben poc es desconeixia que era tan antic. Aquesta dada es va descobrir amb la troballa d’un nou reglament del cos a l’Arxiu Municipal de Girona quan l’Associació Cultural i Esportiva Bombers de Girona preparava els 150 anys. El Reglamento de Bomberos de la Immortal ciudad de Gerona està datat al 1844 i posa 27 anys més al cos de bombers de la ciutat. L’existència d’aquest document suposa el punt de partida perquè un cos pugui ser reconegut com a tal.

La troballa

La troballa històrica és obra del bomber Albert Casanovas. Ell i Àngel Salazar, que és TEOC (Tècnic Especialista Operador de Control) de Girona són l’ànima de la recerca històrica d’aquest cos a la ciutat. Ambdós van començar, cadascun per la seva banda, fa més d’una dècada a buscar informació sobre el parc. Cap dels dos és historiador de professió però els agrada i el seu principal objectiu és que «no es perdi la memòria dels que han treballat a Girona». Casanovas es dedica a estudiar a la part més primària del naixement del cos de bombers de Girona i Salazar de l’època més actual -a partir dels anys 60-.

Albert Casanovas és el «culpable» de l’actual aniversari i explica el dia que va fer la troballa. Va anar a l’Arxiu Municipal de Girona per buscar informació sobre el cos de bombers i li van treure «documentació que tenen en capses i carpetes ben classificades i vaig començar a buscar». El seu sistema per poder treure tota la informació possible és ben senzill, va realitzant fotos dels documents -perquè aquests no estan digitalitzats- i després ho aboca a l’ordinador per anar-ho consultant. Entre aquests hi va trobar el Reglament del 1844. 

Casanovas explica que són textos del segle XIX i no és senzill entendre’ls, ja que tenen un llenguatge i una cal·ligrafia particulars. En el cas del Reglament s’hi explica el funcionament del cos i que va ser creat per l’ajuntament de Girona. 

Tot i la troballa del 1844, tant Casanovas com Salazar no descarten que algun dia aparegui algun document més antic sobre un cos de bombers a Girona. I és que com recorda el TEOC, a Girona ciutat hi ha datats «des del segle XII,150 episodis d’inundacions i és possible que alguna milícia o exèrcit anterior hagi fet les funcions de bombers pontoners o d’extinció o de serveis d’emergències». Aquest també recorda que els primers parcs de bombers documentats van ser a l’antiga Roma.

Els inicis

En el cas de les comarques gironines, com passava a la resta de Catalunya, els primers bombers eren de la milícia nacional. Un grup de ciutadans que s’encarregava de l’ordre públic, explica Casanovas. A partir del 1842 van entrar a formar part de la milícia gent amb oficis, recorda el bomber, com ara paletes, fusters, serrallers... Per tant, qui apagava els focs llavors eren els ciutadans. Hi ha documents del 1816 on s’explica que la gent s’havia de presentar al toc de campana a ajudar en l’extinció. «Era una obligació per part ciutadana», recorda el bomber, fer la tasca i fins i tot, a Girona s’obrien les muralles de la ciutat perquè «la gent d’extramurs entressin a ajudar». 

A partir del Reglament es crea el cos d’emergències i s’organitza. Els bombers del 1844 eren membres de la brigada municipal de l’ajuntament de Girona i els primers parcs eren com «magatzems» i no hi havia com ara gent de guàrdia les 24 hores, entre altres. En aquests locals hi havia guardat el material -bombes, pales, pics- i un guarda parc. Aquest, com diu Casanovas, era una persona que vivia i dormia allà. Que a més, sabia «llegir, escriure, era força culta i es dedicava del manteniment del material del parc».

Els bombers s’activaven en sonar les campanes de les diferents parròquies de Girona, però des que es va fer el Reglament hi havia la figura d’un avisador que tenia el llistat dels bombers i els anava a buscar on vivien. D’altra banda, la recerca de documentació d’ambdós historiadors de bombers els ha permès veure l’evolució del parc de Girona i els seus membres. 

Recorden que les eines que feien servir els efectius als inicis eren rudimentàries i, per exemple, van començar tenint una bomba manual en un carro i que els bombers feien bombar amb una palanca, res a veure amb l’actualitat. Una altra mostra de la gran evolució del cos és la roba que duien els bombers: portaven un casc senzill, l’uniforme era gairebé militar i no duien guants. Un fet impensable en l’actualitat.

Un fet curiós d’aquests primers efectius són les gratificacions que rebien. Salazar explica que als inicis, quan se’ls avisava, anaven al parc i allà hi havia «una mena de quadre on hi havia unes xapes numerades de l’1 al 8». Cada vegada que arribava un bomber n’agafava una. Fins al número vuit, eren aquells que cobraven. És a dir es premiava la rapidesa.

Bombers i aigua

Girona està marcada al llarg de la història pels seus rius, i les seves inundacions també són presents en l’evolució dels bombers de la ciutat. Com recorda el TEOC, les freqüents inundacions van provocar que es creessin els anomenats bombers pontoners, que «ancoraven els ponts portàtils de balcó a balcó dels edificis per fer el salvament de persones». En aquest grup també se’n va crear un de bons nedadors, que es dedicava als rescats a l’aigua. Com es pot veure els primers bombers del parc de Girona es dedicaven principalment als incendis urbans, d’indústria i salvaments. L’arribada de la primera bomba de vapor els va facilitar la feina, recorden, perquè els permetia treure aigua de fàbriques i vivendes que havien quedat inundades.

Un cas curiós és la feina de prevenció que realitzaven entre l’any 1800 i el 1900 al Teatre Municipal de Girona. Hi havia un retén, recorda Casanovas, que feia guàrdia fins que acabava la funció al recinte, perquè abans el teatre funcionava amb gas i es temia que no hi hagués un incendi o explosió.

Els dos historiadors també han resseguit al llarg dels anys on han estat els parcs de la ciutat. Van començar els antics convents de Girona que es van anar abandonant, com el de Sant Francesc de Pàdua, on hi ha el mercat Lleó. Al llarg dels anys, van anar ocupant edificis municipals i fins i tot es va obrir una secció al Pont Major. Aquests, però, diu Casanovas, eren com els «desgraciedets» ja que ha trobat molta documentació on hi ha queixes de falta de material a l’ajuntament. Posteriorment, els bombers es van instal·lar a l’avinguda Ramon Folch i el 1982 ja van aterrar al polígon de Mas Xirgu, on són ara. Ambdós bombers recorden que el 1953 es va fer un projecte per crear un segon parc al passeig General Mendoza. Es va arribar a licitar i a fer alguna obra però va quedar en no res. 

Un altre aspecte rellevant pel cos d’emergències és l’arribada dels vehicles. El 1925 van rebre el primer: un Ford que a més portava un remolc on es posava la bomba de vapor. A partir d’aquí en van anar rebent més. Un dels vehicles que ha guardat en secret i conservat el parc de Girona és el camió Magirus. El tenien amagats els membres de l’associació i l’estan acabant de restaurar. Va donar servei del 1956 fins al 1993 i aquest aniversari rondarà pels carrers de la ciutat.

Actuar en incendis forestals

Els bombers, encara que sembli estrany, no apagaven incendis forestals. Els historiadors expliquen que companys que s’hi dedicaven durant els anys 60 els han explicat que el principal motiu era la falta de recursos. Els encarregats de l’extinció llavors eren les forces d’ordre públic. A banda, la llei obligava a la gent que vivia en zones de bosc a apagar el foc. 

No va ser fins que va haver-hi un gran incendi al massís de Cadiretes l’any 1967 que la Diputació no va veure la necessitat de més recursos. El punt d’inflexió va ser l’any 1979 amb el greu incendi forestal de la urbanització Els Pinars de Lloret, que es va saldar amb 21 víctimes mortals. Va ser llavors quan es va apostar per un cos de bombers de les comarques Girona com el que hi havia a Barcelona, destaquen. Posteriorment, el cos va passar a mans de la Generalitat i fins al 1979 el cos va ser de voluntaris i després es va professionalitzar amb més material, parcs, etc.

Subscriu-te per seguir llegint