El gironí que triomfa a Las Vegas amb el Cirque du Soleil

Des de mitjans de març i fins el 19 de maig, a l’Hospitalet de Llobregat, la Grand Chapiteau del Cirque du Soleil acull multitudinàries representacions d’Alegría, un dels espectacles més icònics de la companyia canadenca, que 26 anys després de la seva estrena a Barcelona s’ha renovat. A 9.200 quilòmetres de distància, a Las Vegas, entre casinos i llums de neó, el Cirque du Soleil hi té en marxa sis espectacles. I en un d’aquest, Mystère, hi triomfa el gimnasta i doble de pel·lícules d’acció gironí Jeroni Casassas, que amb 28 anys, ha trobat la felicitat.

De divendres a dimarts (els dimecres i dijous no hi ha funcions), l’auditori del Treasure Island Hotel & Casino de Las Vegas, amb un escenari construït expressament per a l’espectacle, omple les seves més de 1.600 localitats per viure una experiència encara única, 30 anys després de la seva estrena. Va ser, de fet, aquest, el primer xou resident de la companyia, estrenat a Las Vegas el 25 de desembre de 1993. Mystère és la història de l’univers, des de l’inici dels temps fins al final dels mil·lennis amb la mirada del Cirque du Soleil, és a dir, una música deliciosa, un vestuari acuradament pensat i una escenografia vertiginosa que fa posar els pèls de punta.

A Casassas la vida li va canviar el Nadal passat. Feia temps que havia entrat en contacte amb la companyia quebequesa de circ i els últims mesos havia tingut l’oportunitat de treballar al quarter general de Montreal l’especialitat de bàscula (dos persones en una mena de balancí rectangular, una a cada punta, que comencen a fer salts l’un darrere l’altre). «El 24 de desembre arribava a casa i el 27 vaig rebre un correu electrònic amb una oferta de treball per venir a Las Vegas. És el primer espectacle residencial de la companyia i porta més de 30 anys fent-se. El 29 de gener vaig volar cap aquí amb un contracte temporal que, de moment, m’han allargat fins a mitjans de maig, i després ja veurem. Al principi vaig fer uns dies d’integració al xou, t’ensenyen personatges, maquillatges, els teus números, la música, com es fa l’entrenament, i després ja pots actuar», explica aquest gironí de 28 anys. 

A Mystère hi fa «diversos» personatges i sempre, això sí, actuant amb la bàscula. L’espectacle dura 90 minuts i Casassas, a l’escenari, n’hi està entre vuit i deu, tot i que a mida que es consolidi a la companyia pot aspirar a guanyar protagonisme. Hi actuen mig centenar d’artistes. «El Cirque du Soleil té sis espectacles a Las Vegas i Mystère és el més important», detalla. Encara ara se li posa la pell de gallina quan recorda el primer cop, el debut, l’estrena. «Impressiona treballar en aquest marc, en aquesta companyia, tot és màgic, la música, els llums, els decorats, el vestuari, les plataformes que pugen i baixen del terra...» assegura.

Quan va arribar als Estats Units li van pagar dues setmanes de xou, mentre feia la integració, i una estada d’hotel. Superat aquest període «em vaig haver de buscar la vida» i ara viu amb d’altres companys del xou. El seu dia a dia és força rutinari: s’aixeca a les deu del matí «perquè anem a dormir tard», matisa, i després de dinar, entre les tres i les cinc de la tarda, s’entrena amb el grup o fa repàs de seqüències o prova nous personatges. A partir de les sis ja es maquilla («t’ho fas tu mateix») i es prepara per l’espectacle, que arrenca a les set del vespre, hora americana. La preparació també inclou l’escalfament previ i el vestuari. «Cadascú té les seves habilitats, però també fem una mica de tot. Potser un dia has de cobrir la posició d’un altre company i, per tant, has d’estar al cas de tot. Per això són tan importants els entrenaments previs», apunta el gironí.

Encara no s’ho creu: «tot ha anat molt ràpid, i el que vull és guaudir-ne». Al seu espectacle no hi ha cap català més. De moment hi serà fins el mes que ve, amb la possibilitat que li allarguin el contracte o que li ofereixin un altre espectacle o apuntar-se a un tour. La vida, a Nevada, també li prova. «Las Vegas és un altre món. Em va xocar molt. Només sortir de l’aeroport el primer que veus son màquines escurabutxaques. Els hotels tots són casinos, de nit hi ha moltíssima llum al carrer. Però també la gent, el que he viscut jo, és superagradable». 

Jeroni Casassas ha acabat triomfant a Las Vegas, amb el Cirque du Soleil, gràcies a la seva formació com a gimnasta, al Salt Gimnàstic Club, on la seva germana Xènia n’és l’actual directora tècnica. Va arribar a ser un dels noms més prometedors del club, participant en campionats nacionals i internacionals, i instal·lat al CAR de Sant Cugat pels seus mèrits. Què queda del Jeroni gimnasta? «la perseverància, ser tossut, lluitar pel que volia. Soc més treballador que talentós, sempre m’he hagut de currar molt les coses, i això em defineix», subratlla.

Amb només tres anys ja va començar a practicar aquest esport, i va arribar a disputar un Campionat d’Europa júnior amb la selecció espanyola i múltiples campionats de clubs. Al CAR va tenir d’entrenadors Víctor Cano i Gervasio Deferr, «i no em crec que fos possible, havia fet gimnàstica però no pensava que pogués tenir un nivell tant alt com per anar amb la selecció». Ho va acabar deixant el 2018, quan encara no sabia que la gimnàstica l’acabaria acompanyant molts anys més i li serviria per enfocar el seu camí professional.

Retirat de la gimnàstica, va estudiar el grau d’Empresa i Tecnologia i cursos d’especialista d’acció, que l’han fet participar en sèries com Mrs. Davis, del creador de Perdidos, rodada a Figueres i Girona, Bienvenidos a Edén, i El inocente, protagonitzada per Mario Casas, i en films com Malnazidos, comèdia de terror que barreja zombis i Guerra Civil, i Un hombre de acción. «Volia seguir aprofitant les meves habilitats. Seguir entrenant-me i tenir cura del meu cos, i vaig veure que oferien cursos de formació de doble a Inextremis, una empresa de Barberà del Vallés. M’hi vaig posar i ja aviat va sortir la possibilitat de rodar Malnazidos, on feia falta força gent».

Casassas estava instal·lat a Barcelona estudiant la carrera i fent d’especialista fins que la pandèmia el va fer tornar a Girona, «on podia teletreballar en una empresa, i a les tardes feia entrenaments on-line pel Salt Gimnàstic Club». Però el nostre protagonista no amaga que és «una persona moguda, inquieta, i no volia passar-me vuit hores davant l’ordinador cada dia». Així va ser com gràcies a un amic que era a Alemanya fent circ amb la companyia The Liazeed li va obrir les portes d’aquesta nova oportunitat. Hi va fer una temporada amb ells allà, gairebé tot un any, un cop passada la plana de la covid. Va deixar la feina i els entrenaments «perquè tot i que m’encanta fer classes de gimnàstica, sempre hi seré a temps, i el que volia i vull és aprofitar al màxim el meu cos». Al circ alemany hi va fer barra fixa.

Aquella etapa es va acabar i li va servir per voler seguir creixent en aquesta disciplina. Per Instagram va veure que el Cirque du Soleil convocava un workshop i audicions a Avinyó el gener de 2023, centrat en tres especialitats: barra fixa, «que jo volia seguir entrenant», bàscula i hoopdiving mortal per dins d’anelles, una mena de salts de trampolí. Al principi només es va interessar per la barra i va preguntar si podia provar les altres, amb un «sí» per resposta. «Allà mateix em van dir que per fer barra el meu nivell era molt bo, però que era massa alt d’estatura, ells tenen 4 barres en un quadrat i la mesura màxima és 1,72. Així que vaig començar a fer bàscula i barra de fusta». La cosa va anar tan bé que d’allà li van oferir l’opció de seguir practicant a Montreal, a la seu de la companyia. «Va ser increïble quan em van proposar que anés a formar-me amb ells, que em pagarien per formar-me i ensenyar-m’ho tot», explica emocionat. 

El març de 2023 marxava cap al Canadà, on hi va romandre fins al juny. Ho recorda amb estima: hi va aprendre dansa, maquillatge, percussió, a fer de bufó, a part de seguir practicant la seva nova disciplina de bàscula i conviure amb els artistes. «Va ser un procés màgic, no es pot dir de cap altra manera!», exclama. Tot i la millora, encara no se sentia, però, preparat, per aparèixer en un xou. Va passar l’estiu entre Girona i Montreal, fins que li ofereixen una nova formació, de setembre a desembre. «Volia dir que anava per bon camí», recorda ara.

L’evolució cada vegada era més gran, saltant amb la bàscula cada vegada introduïa més elements i trucs. Dos mesos molt «guais» que el van convèncer que estava preparat. Va demanar per entrar en algun espectacle i li van dir que caldria esperar a alguna baixa, lesió o espectacle nou. I de cop, a finals d’any, a Las Vegas, a Mystère, se li obria l’oportunitat de la seva vida, saltant amb la bàscula, en la millor companyia de circ del món.

Subscriu-te per seguir llegint