L’orquestra que uneix metges músics gironins

«Tot i que sembli mentida, quan ens trobem per assajar no parlem de temes vinculats a la Medicina -tot i que gairebé tots ens hi dediquem- és un moment en el qual desconnectem, ens ho passem bé i sortim d'allà ben relaxats». Aquest és un dels motius, per no dir el principal, que dona raó de ser a l’Orquestra de Metges de Girona (Omegi), un grup de professionals mèdics i «enamorats» de la música que va néixer el març del 2022 i que poc a poc ha anat creixent tant en nombre d'integrants com en qualitat instrumental. 

Una de les artífexs de l’orquestra és la seva presidenta, Maria Àngels Sieira, metgessa de família durant molts anys al CAP de Can Gibert del Pla de Girona i que actualment treballa al sud de França. «Feia cert temps que em rondava aquesta idea al cap; em trobava amb metges d’un grup amateur de músics i dèiem que hauríem de fer alguna cosa a Girona, seguint l’exemple de la iniciativa de Barcelona». Sieira es refereix a l’orquestra Ars Medica, formada principalment per metges i persones procedents de l’àrea de la salut, tot i que un percentatge important són músics professionals.

En el cas de Girona, però, no hi ha músics que s’hi dediquin exclusivament, sinó que des de la primera crida s’hi han anat apuntant metges, a més d’algun altre professional vinculat al món sanitari. «Amb alguns dels integrants inicials vam enviar un correu animant els col·legiats amb vocació artística que s’afegissin a la iniciativa i la veritat és que vam tenir una molt bona resposta».

Sieira matisa que al principi eren 14 o 15 i ara ja en són 22. Des de sempre hi han predominat persones que toquen instruments de cordes (violins, violes i violoncels) però també n’hi ha de vent (tuba, trompeta i flautes travesseres). Darrerament, també s’hi ha afegit la percussió i ocasionalment hi ha pianos.

Una de les peculiaritats d’aquesta orquestra és que està formada per integrants que tenen nivells molt diferents, però que s’acaben compenetrant. En el cas de Sieira, té estudis musicals, ja que va assolir el grau mitjà de violí i l’elemental de piano. «Quan vaig començar la carrera de Medicina vaig deixar la música de banda, també vaig ser mare i no podia amb tot; però fa uns deu anys vaig reprendre aquesta vocació que s’ha intensificat des de la creació de l’orquestra; treballo al sud de França de dilluns a dijous i un dels motius pels quals faig aquest horari és poder venir al vespre a assajar en la trobada setmanal», matisa.

I és que el conjunt d’integrants es troba cada dijous de dos quarts de nou a dos quarts d’onze del vespre per assajar, una cita a la qual no fallen gairebé mai, per molt esgotats que estiguin després d’una jornada laboral intensa. «És cert que a vegades tens molt de cansament i et planteges no anar-hi però un cop allà passem una gran estona; no parlem de medicina tot el contrari, fem bromes i ens relaxem; un cop acabem sortim com activats de nou, és com si féssim minfdulness perquè podem desconnectar i això és el motor que ens anima a tornar-hi de nou cada setmana», explica Cristina Samaniego, cap de servei d’anestesiologia de l’hospital Santa Caterina de Salt, que toca el violoncel a l’orquestra. En el seu cas no té cap titulació musical específica però sempre ha anat fent estudis per lliure, primer de guitarra i després es va adonar que preferia el violoncel.

«Per a tots tocar a l’orquestra és com la nostra altra vocació; tenim en comú que som molt perfeccionistes en la nostra professió i també es nota a l’hora d’assajar en els instruments».

Trobar el director, clau

Samaniego va rebre un encàrrec important quan l’orquestra començava a caminar: trobar un director. «Vaig ajudar a aportar propostes, sobretot professionals que s’hi dedicaven exclusivament però al final va sortir l’oportunitat de comptar també amb un metge que casualment tenia estudis de direcció d’orquestra, així que era el perfil ideal».

Samaniego es refereix a Joan Tarrús, oftalmòleg del Trueta i la Clínica Onyar que havia fet estudis de composició, i que ja tenia experiència dirigint. «Quan m’ho van proposar vaig pensar que podria funcionar, vaig haver d’adaptar el meu horari, perquè a part de dirigir també faig arranjaments de les cançons i suposa molta feina extra a casa; però la veritat és que ho vivim amb molta il·lusió, ja que tots compartim aquesta vena artística que necessitem cultivar».

Tarrús coincideix amb la resta de membres de l’orquestra en el fet que els assaigs són com una «meditació col·lectiva» i destaca el talent que hi ha a Girona. «La veritat és que és peculiar que hi hagi una orquestra d’aquestes característiques a Girona, un territori molt més petit que Barcelona per exemple; això indica molt el nivell cultural que tenim, amb una formació bàsica elevada».

Tarrús tenia devoció per la música des de petit. Va demanar als seus pares poder fer classes i va aconseguir estudiar al conservatori durant molts anys. «Era una afició que em distreia molt, però acabes pensant que has d’estudiar alguna cosa amb més futur i és per això que em vaig decantar per la Medicina», recorda. Malgrat tot, mai va deixar la música de banda; estudiava harmonia i piano en el temps lliure i, quan es va especialitzar en oftalmologia a Madrid, va fer el grau superior de composició i direcció d’orquestra. «El clima cultural a Madrid era molt bo i inclús amb altres companys vam arribar a estrenar obres a l’auditori». De forma paral·lela, a part del piano també ha tocat la viola i la tuba.

L’oftalmòleg explica que sempre s’ha decantat per l’estil clàssic, tot i que també li agrada el jazz i el flamenc. Actualment, està totalment bolcat en l’Omegi, amb la qual també ha estrenat algunes de les seves composicions de collita pròpia. Admet que està molt satisfet del grup que han format, ja que cada vegada està més «cohesionat». «A part d’instruments de corda i vent, darrerament s’hi ha afegit la percussió, també tenim la col·laboració d’una metgessa que és soprano; posats a demanar, és veritat que ens falta una secció d’instruments de vent i fusta, com per exemple el fagot, l’oboè o el clarinet, però no ens podem queixar».

A tall de curiositat, una de les metgesses que toca el violí és la directora mèdica del Trueta, però en el cas de l’orquestra els papers es giren i Elena Álvarez actua sota la batuta de Tarrús.

El juny del 2022 van fer el primer concert de presentació a la seu del Col·legi, dirigit a professionals mèdics. Aquell mateix any, pels volts de Nadal, van fer el salt al públic general amb una sèrie d’actuacions a hospitals per als pacients i professionals i també al monestir de Sant Daniel. Entre algunes de les actuacions de l’any passat destaquen els recitals al teatre la Gorga de Palamós i el recital de Nadal a l’església del Mercadal. El proper gran repte és una actuació conjunta amb l’organista de la Catedral de Girona, prevista per al juliol.

Petita orquestra paral·lela

De forma paral·lela, de l’orquestra de metges n’ha sorgit una petita orquestra de cambra batejada com a Minimegi, que fa actuacions puntuals per tal d’arribar a més llocs. En formen part Maria Àngels Sieira, Cristina Samaniego i Carlos Mendoza, que toca la flauta travessera. Mendoza no té estudis musicals però des de petit ha tingut afició per tocar la guitarra i la flauta travessera. Metge de família de diversos pobles rurals de Girona i també de França, des que es va jubilar que s’ha bolcat plenament a estudiar música. «Ara tinc temps lliure i per fi m’hi puc dedicar totalment, estudio i assajo entre 4 i 5 hores al dia, la millor recompensa és la resposta del públic; tenint en compte que som músics amateurs ningú s’esperava que tindríem aquesta bona acollida i això fa que l’amor per la música encara ens uneixi més».

Subscriu-te per seguir llegint