Solidaritat internacional des dels municipis

Les comarques gironines sempre s’han caracteritzat per ser un territori solidari en el qual són nombrosos els projectes de cooperació internacional. Institucions i entitats protagonitzen projectes molt diversos, però un dels instruments que millor donen forma a aquesta tendència és el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, una organització nascuda a Salt l’any 1986 i formada per ajuntaments catalans i altres organitzacions municipalistes que destinen una part el seu pressupost a finançar accions de solidaritat amb els pobles dels països més desfavorits. D’aquesta manera, el Fons permet als municipis unir esforços perquè la seva incidència en matèria de cooperació internacional sigui més important que anant per separat.  

Concretament, Girona aporta 78 socis (73 ajuntaments, quatre consells comarcals i la Diputació) dels més de 300 que formen part del Fons, sent la segona província amb més presència, cosa que es nota en nombre de projectes ja realitzats i en marxa. Ara mateix hi ha cinc projectes amb intervenció de municipis gironins:  

Ajuda a dones migrants

Un d’ells està orientat a l’ajuda a les dones migrants d’origen hondureny que resideixen a Catalunya, especialment les que es dediquen a la cura comunitària. El projecte consisteix en el diagnòstic de la situació en la qual es troben aquestes dones per enfortir la seva acció individual i col·lectiva -tant a nivell organitzatiu com comunitari- i engegar un procés de millora de capacitats.

Aquest projecte tindrà una doble intervenció: una a Catalunya a través de la creació de vincles entre les dones relacionades amb la cura comunitària i transfronterera dels seus fills i filles en origen i identificació de propostes d’intervenció; i una altra al país centreamericà a través de la construcció de vincles transnacionals amb organitzacions i autoritats hondurenyes, en aquest cas les Cases de la Dona de determinats municipis, entre ells Talanga, lloc d’on procedeixen molts dels hondurenys que resideixen a la província de Girona. L’entitat executora del projecte és la Xarxa de migració, gènere i desenvolupament i hi col·laboren l’Ajuntament d’Olot, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa i l’Ajuntament de Girona.

Paral·lelament, des del Fons també s’ha engegat un projecte per construir una escola d’educació especial per a persones amb discapacitat a Aguacatán (Guatemala). Fa onze anys que Asopedi, l’associació que actua com a contrapart, va posar en marxa una escola d’educació especial en aquest municipi i el nombre d’alumnes no ha parat de créixer. Concretament, aquest centre ha estat l’activitat d’Asopedi que més ha canviat la realitat de les persones discapacitades del municipi, i el fet d’oferir accés a la formació ha permès que les persones discapacitades es puguin convertir en ciutadans de ple dret. Paral·lelament, gràcies al treball de l’escola s’ha pogut eliminar l’analfabetisme entre les persones discapacitades d’Aguacatán i s’ha fet realitat l’aparició de les primeres generacions de discapacitats amb estudis universitaris.

En tot cas, la manca d’espai i els bons resultats de l’escola han provocat la posada en marxa d’un projecte que permeti a Asopedi ser propietària d’un local que faciliti el desenvolupament de les seves activitats actuals i futures, aconseguint millorar els resultats de l’entitat i alhora consolidar-la. Per aquest motiu, el projecte ha consistit en la construcció d’una nova escola més gran i amb més equipament especialitzat. L’entitat executora és el Grup Editor de la Revista del Discapacitat (GERD), amb seu a Sarrià de Ter, juntament amb la contrapart local Asopedi; mentre que financen el projecte els ajuntaments de Palafrugell, Begur, La Jonquera, Sant Gregori, Santa Cristina d’Aro i Vilafant, així com la Diputació de Girona. 

Un altre projecte és el Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (Ficac), que es planteja com un espai privilegiat per reforçar la cohesió social i crear ponts d’entesa i reflexió, així com també per generar sinergies, a través de la cultura i del cinema, amb el continent africà i també amb la seva diàspora. Enguany s’està preparant la tercera edició del festival i la convocatòria encara està oberta per a tots els ajuntaments que hi vulguin participar i organitzar sessions als seus municipis. 

El Ficac vol convertir-se en una plataforma d’entreteniment i divulgació que, a través del cinema, revifi la vella màxima que destaca que la cultura serveix per modelar les consciències i impulsar el canvi social. Per fer-ho, el festival, més enllà de projectar la cinematografia seleccionada, vol connectar-se i articular-se tant amb el teixit cultural, educatiu i social com amb la diàspora africana resident a Catalunya. L’entitat executora és l’Associació Cinemàfriques, i financen o participen en el projecte els ajuntaments de Banyoles, La Bisbal, Maià de Montcal, Olot, Salt i Torroella de Montgrí. 

També hi ha presència gironina en un projecte que ja s’ha convertit en un clàssic de la solidaritat per la seva trajectòria, l‘Agenda Llatinoamericana Mundial, en aquest cas en la seva edició del 2024. El projecte inclou la creació del llibre Agenda Llatinoamericana 2024 a Llatinoamèrica i la seva traducció al català. El llibre tracta temes relacionats amb la descolonització, com l’explotació de recursos naturals, la migració forçada, el racisme i la discriminació, entre d’altres. A més, s’organitzen presentacions a Catalunya i als països d’Amèrica Llatina en col·laboració amb organitzacions i persones clau en els diferents temes que s’hi tracten. 

També suposa la participació en mitjans informatius i la generació de contingut multimèdia per arribar a una audiència més àmplia amb la voluntat d’augmentar la presa de consciència sobre els efectes de la colonització i la necessitat de la descolonització dels països sota la condició de dominats respecte dels països, empreses i bancs tradicionalment colonitzadors, així com la importància de transformar els aspectes culturals en països i contextos allunyats de les realitats dels qui creen criteris hegemònics.

Solidaritat amb el Marroc

Finalment, però no amb menys importància, hi ha el projecte de resposta humanitària multisectorial en clau de protecció comunitària per a dones i nenes afectades pel terratrèmol al Marroc. La proposta s’estructura al voltant de dos eixos, orientats a contribuir a l’exercici del dret a rebre assistència humanitària i a la protecció de les persones afectades pel sisme del 8 de setembre del 2023 a les localitats de Douar Tifert, Taghzoute, Tiguerslt i Samghort, de la província d’El Haouz.

El primer eix d’intervenció està enfocat a assegurar la cobertura de necessitats bàsiques en aigua, sanejament i higiene. El segon contribueix al procés d’apoderament i resiliència comunitària, especialment de les dones, i la seva participació activa en la gestió de la resposta humanitària des d’un enfocament de gènere i protecció. L’entitat executora és Aliança per la Solidaritat i entre els ajuntaments que hi col·laboren hi ha els de Girona i Celrà.

Jordi Cuadras: "Els ajuntaments fan la proposta i nosaltres la fem realitat"

Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, va visitar recentment Girona, una ciutat molt activa dins de l’organització. Només porta set mesos en el càrrec, però ja ha tingut temps de comprovar que el Fons és ara més necessari que mai con a conseqüència del món tan convuls en el qual ens trobem. 

Porta set mesos en el càrrec, ha tingut temps d’adonar-se de tot el que es pot fer des del Fons?

Es tracta d’una eina pionera i pràcticament única a nivell espanyol i europeu. El 5 de juliol del 1986 es va decidir a Salt la creació d’aquest òrgan amb només sis municipis, unint esforços per fer possible la cooperació internacional des del municipalisme. Podria semblar que es tracta de l’àmbit que queda més lluny dels països del sud global, però realment és el que està més a prop, perquè les comunitats d’aquests països viuen en municipis de Catalunya, i per tant des del compromís institucional es va poder crear el Fons, del qual precisament aquest 2026 celebrarem els 40 anys. 

Com funciona realment el Fons?

Hi ha més de 300 ajuntaments que en són socis, i en el cas de la província de Girona en són 78, situant-se com la segona demarcació amb més presència amb 73 ajuntaments, quatre consells comarcals i la Diputació. Realment som l’eina que fa possible els projectes, que moltes vegades neixen als municipis, però és al Fons on se’ls dona forma gràcies a la nostra experiència i el coneixement del terreny. Els ajuntaments, normalment de la mà d’alguna entitat local, són els que fan les propostes i nosaltres les fem realitat. 

Creu que el que fa el Fons adquireix un sentit especial en un moment tan convuls per al món com l’actual?

I tant, estem en un moment molt i molt preocupant en el qual sembla que tot allò que a nivell mundial semblava que s’havia anat guanyant està retrocedint. I li diré una dada, el 2023 va ser l’any amb més guerres al món després del període de la Segona Guerra Mundial, i es calcula que aquest 2024 hi haurà un 51% de persones que aniran a les urnes a Europa, Estats Units, Índia o Rússia, i això també pot provocar canvis en la geopolítica internacional o en el govern d’organismes molt importants. En aquest sentit, l’ONU ha anunciat una cimera per al setembre per actualitzar tots els seus postulats. Estem en un món molt convuls, no només pels conflictes bèl·lics, sinó també pels efectes del canvi climàtic. Una de cada sis persones del món viu en aquests moments un conflicte bèl·lic i es calcula que al 2030 hi haurà 700 milions de persones que hauran de deixar casa seva per buscar un bé tan necessari per la vida com és l’aigua. Pobresa, efectes del canvi climàtic i conflictes bèl·lics deixen unes conseqüències desastroses en molts països, i per això és més necessària que mai la cooperació internacional.

La globalització i la pandèmia han canviat la forma d’encarar la solidaritat?

No sé si ha canviat, però en tot cas s’ha fet més necessària després de la pandèmia. Nosaltres la solidaritat no l’entenem com una cosa paternalista, ja que en ser una cooperació molt local busquem una contrapart també local que s’encarrega de donar forma al projecte. A més, en algunes ocasions ajudem d’una altra forma, aportant tècnics per aportar coneixements./A.M.V.

Subscriu-te per seguir llegint