El gironí que anima en 3D pel·lícules de Hollywood

Vengadores: Endgame va ser un fenomen de masses la primavera de 2019. El públic va assistir de manera multitudinària a l'estrena per veure el que seria el desenllaç d'alguns herois que havien acompanyat l’audiència durant una dècada amb l'univers cinematogràfic de Marvel. Alguns fantàstics coneixen fil per randa les històries d'Iron Man, Capità Amàrica o Thor. També el nom dels intèrprets que apareixen en aquesta producció, com Robert Downey Jr., Scarlett Johanson o Mark Ruffalo. Si es puja una mica més el nivell de cultura cinematogràfica, alguns sabran que la direcció de la pel·lícula va anar a càrrec dels germans Anthony i Joe Russo. Fins i tot, altres també seran coneixedors que la banda sonora va ser composta per Alan Silvestri. En canvi, molt més pocs sabran qui és Marc Calvelo (L'Estartit, 1975), però també va tenir un paper important, perquè tots els que participen en una pel·lícula hi tenen un paper important a Vengadores: Endgame, així com en altres produccions de Hollywood. Calvelo va formar part de l'equip d'efectes visuals fent l’animació 3D, per exemple, del combat entre Capitana Marvel i Thanos, o dels personatges de Groot i Rocket.

Des de petit que li agrada el cinema i es considera «molt cinèfil». De fet, l’estudi on treballa des de fa una mica més de dos anys a Albons té prestatges plens de col·leccions cinematogràfiques, com llibres o pel·lícules, entre altres materials que també guarda. Va créixer com a gran fanàtic de Star Wars, i durant la seva infància també el va marcar molt Alien i tot el món de la ciència-ficció creat per Steven Spielberg. En aquell moment, però, no tenia ni idea que li acabaria presentant el futur, animant en 3D pel·lícules i personatges que l’havien impactat de nen, com el mític robot entremaliat R2-D2 o la nau més coneguda d’una galàxia molt i molt llunyana com és el Falcó Mil·lenari. Ara, fa una dotzena d’anys, la seva feina consisteix a animar en 3D els personatges de les pel·lícules en format digital. Calvelo detalla que, «bàsicament», el seu treball consisteix en «donar el moviment i la vida» a aquests personatges.

De fer còmics a treballar a l’estranger

Els nens són uns experts a l’hora de fer volar la imaginació. Marc Calvelo no va ser una excepció, i si bé és cert que encara no sabia què volia ser de gran, sí que s’inventava històries. Ho feia «amb les eines que tenia en aquell moment», i ell, de petit, «només tenia llapis i paper» amb els que feia còmics pel seu compte. I sí, de petit ja era molt fan del cinema, però a un poble com l’Estartit, on va néixer, «tot era molt inaccessible per treballar dins aquest món».

De jove va estudiar a l’escola d’art i disseny la Llotja, a Barcelona. Allà va cursar dibuix i pintura «per aprendre bé les tècniques de dibuix», però «no tenia ni idea de quines sortides tenia». Va ser quan estava estudiant en aquest centre, tanmateix, que es va animar a fer un curset d’animació en 3D i ho va voler provar, ja «pensant més de cara al futur i en una sortida laboral». Amb aquest curset va acabar fent un curtmetratge animat, tot i que fins aquell moment no havia «tocat cap ordinador ni res digital». Gràcies a aquesta petita obra va entrar a treballar a una empresa de Barcelona i a partir de llavors no s’ha «aturat».

Quan va començar a treballar a la Ciutat Comtal, Calvelo feia diferents projectes, videojocs o publicitat i, de fet, feia «poca animació». En aquest últim camp, es dedicava a fer modelatges i textures que, segons ell, és la «part més estètica del 3D». Va ser el 2011 que es va embarcar a l’aventura de treballar a l’estranger i va anar fins a Londres, i allà ja va fer «només animació en 3D» per a diferents pel·lícules. Els últims quatre anys a fora va viure a Nova Zelanda. «Les empreses de fora són molt més especialitzades que les d’aquí», afirma.

Ara fa dos anys i mig que treballa en un estudi des de casa seva, a Albons. Feia anys que demanava poder teletreballar, però les empreses no ho permetien per temes de «confidencialitat». Eren molt «estrictes», diu Calvelo, sobretot, Disney i Marvel. Amb la pandèmia, però, les empreses «no van tenir més remei» que deixar treballar des de casa i va ser en aquell moment que van veure que «funcionava». I «no només això, sinó que la gent rendia més i tenia menys distraccions». Va ser per aquest motiu que Calvelo va poder tornar a Catalunya després de molts anys fora. 

«Vengadores», «Star Wars» i «Avatar»

Després de treballar en produccions com Desafiament total (2012) o Hércules (2014), Marc Calvelo va començar a fer feina en diferents franquícies. Així va ser com va animar en 3D alguns plans de Vengadores: La era de Ultrón i en detalla alguns secrets. «Marvel escriu el guió mentre fa les pel·lícules», afirma. Per això, «el tercer acte era totalment diferent del que va acabar sent». Per exemple el personatge d’Ultrón havia de ser com un gegant fet de petits ultrons, cosa que finalment no va passar. «Hi ha coses xules que es van canviar», diu.

Tanmateix, un dels moments «més emocionants» de la seva carrera va ser quan va animar R2-D2 i el Falcó Mil·lenari a Star Wars: El despertar de la força (2015). En aquest projecte, però, la seva gran tasca va ser animar el personatge digital de Maz Kanata (també el del malvat Snoke). Per fer aquest personatge li van dir que «fes quatre croquis a veure què surt», ja que les úniques referències que li van donar va ser que tingués «cara de gos pug» barrejat amb la de «mòmia egípcia» per fer un «alien que semblés una vella». També explica que «va ser un projecte on es va llençar molta feina als fems», però reconeix que «al final va ser emocionant, quan les coses sortien».

Star Wars: El despertar de la força va rebre nominació a millors efectes visuals en els Premis Oscar. No seria fins al 2023, però, que una pel·lícula per a la qual hagués treballat s’emportés l’estatueta daurada en aquesta categoria. Va ser per Avatar: El sentit de l’aigua tot i que l’Oscar només el reben els supervisors, per a ell només representa «més prestigi» i «orgull». En aquesta pel·lícula hi va treballar quatre anys i es va encarregar d’animar les criatures marines anomenades Ilu. «Volien que fos una mescla dels comportaments d’un dofí, una foca i un gos». Un treball que, confessa, va començar sent «molt xulo», però llavors els dissenys es van haver de refer i desfer perquè havien de passar fins a cinc línies de jerarquia fins a arribar al director, James Cameron. 

Tot i que ha treballat en pel·lícules molt conegudes i taquilleres de l’última dècada, ara s’ha desmarcat una mica del cine i, entre d’altres, ha treballat per la sèrie Monarch: El legado de los monstruos (2023-2024) o la sèrie documental Planeta Prehistórico (2022-2024), que ja va per la tercera temporada. D’aquesta última, afirma que «és un projecte diferent del de les pel·lícules» i s’encarrega de crear els dinosaures basant-se en «referències reals d’animals».

«Hi ha qui no entén la feina que fem»

Calvelo pot mirar entre «200 i 300 vegades» els plans que fa per una pel·lícula i afirma que és «molt diferent veure el pla en el context de la pel·lícula, que ho veus tot fluid, que no veure'l individual i repetit moltes vegades». I és que un espectador que va al cinema pot veure un pla de tres segons que per a Calvelo ha significat setmanes de feina. És en aquest sentit que quan va a veure les pel·lícules tot «passa tan de pressa» que no té temps «d'apreciar tots els detalls» amb els quals ha treballat. Un cop acaba el film, a més, es queda fins al final dels títols de crèdit. Entre tant de nom, en algun moment, hi apareix el de Marc Calvelo com a encarregat de l'animació en 3D.

Tanmateix, apunta que «no és una feina coneguda» i lamenta que, avui dia, «hi ha una mena de tendència a no voler reivindicar la feina digital de les pel·lícules», sobretot en produccions com Avatar: El sentit de l'aigua, on és «tot 100% digital». Calvelo ha estat a diferents rodatges de pel·lícules per les quals ha treballat i afirma que «en un set els d'efectes especials són vists com gent friqui». «No entenen la feina que fem i la menyspreen una mica», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint