De nou, un terme estrany per definir un model de negoci relativament jove, però amb el qual convivim des de fa ja un temps. Són les subscronomics o l’economia de les subscripcions.
El seu origen es remunta a la teoria de l’Economia de la Innovació, que suposa que el creixement econòmic no està impulsat per l’acumulació de capital sinó per la capacitat d’innovació. Es basa en el fet que l’evolució, l’emprenedoria i la tecnologia són els principals motors del creixement econòmic.
La fusió d’aquesta teoria econòmica i la tendència cap a un nou model de subscripció ha creat el terme subscronomics.
A causa dels confinaments produïts per la pandèmia de 2020, molts usuaris es van subscriure a plataformes d’entreteniment a través de pel·lícules o sèries en streaming del tipus Amazon Prime, DAZN, Netflix, HBO o Disney +; de música com Spotify, o d’informàtica com Office 365 o Adobe Creative Suite. De fet, durant el confinament les subscripcions van pujar un 20%.
Però hi ha moltes més plataformes de subscripció a altres sectors. Per exemple, Birchbox per a cosmètica, Bookish per a les novetats literàries, Lookiero per a la moda, Xbox Live Gold o PlayStation Now per als videojocs, o Loopas per a les lents de contacte.
Un dels grans avantatges d’un model de subscripcions és la possibilitat de provar les diferents opcions i quedar-se amb la que més li convingui a l’usuari. Com són similars als lloguers, hi ha una gran llibertat per unir-se o abandonar aquests serveis quan es vulgui i el cost és menor.
Dit d’una altra manera, ja no volem ser els amos de les coses; només volem gaudir-ne. El de les subscripcions és un model que per una despesa reduïda permet tenir-ho «tot».
Més enllà de l’entreteniment
Ja no es tracta només de fer-se amb serveis tecnològics com la televisió o el vídeo. El model subscronomics s’aplica àmpliament en altres sectors com les aerolínies, l’automoció o l’alimentació, on les subscripcions ofereixen descomptes exclusius o continguts totalment personalitzats.
A més, aquest model té molts avantatges per a les empreses perquè garanteix l’estabilitat del creixement, el que permet maximitzar les inversions. Per exemple, Netflix pot permetre crear contingut propi perquè pot anticipar els ingressos dels pròxims mesos gràcies a les renovacions de les subscripcions. Les empreses ja no venen productes, com per exemple Microsoft, sinó serveis.
Des d’un punt de vista econòmic, el model de negoci de les subscripcions ha augmentat un 450% entre 2012 i 2020 i s’espera que creixi a un ritme d’entre el 15% i el 20% anual els propers anys.
Un estudi de Telecoming assenyala que Espanya comptarà aquest any amb gairebé 30 milions de subscripcions actives, quelcom que suposa una facturació per a les empreses d’un 30% més que el 2020. També, i en referència a Espanya, el mercat de les subscripcions arribarà als 4.000 milions aquest 2021, un 28% més i pujarà als 8.000 milions el 2025, estimulat pel creixement de les plataformes de televisió i vídeo en streaming que podria arribar a duplicar-se per al 2025.
El vídeo és el líder mundial en el mercat de les subscripcions, amb un 25% del total. Per darrere, les subscripcions multiservei (18%), la música (16%) o les caixes de productes (15%).
