Espanya haurà d’assumir un nou llistat de compromisos de reformes i inversions si vol accedir a 70.000 milions d’euros més de diners europeus, aquesta vegada en forma de crèdits tous reemborsables, amb els quals finançar projectes entre el 2023 i el 2026.
En el Pla de Recuperació aprovat al juliol pel Consell Europeu, el Govern ja va comprometre 212 mesures per accedir a 70.000 milions en diners a fons perduts. A aquestes 212 mesures (110 inversions i 102 reformes, entre les quals hi ha la laboral, la de pensions i la fiscal) caldrà sumar a partir d’ara un altre «minipla», amb un llistat addicional de reformes i inversions que l’executiu haurà de complir com a condició per accedir a aquests diners europeus, segons confirmen fonts del Ministeri d’Economia i de la Comissió Europea.
La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va anunciar dimarts que la intenció del Govern és presentar aquesta addenda el 2022, per poder desplegar els préstecs a la segona fase d’implementació del Pla, entre el 2023 i el 2026. Després, a l’Informe d’Execució del Pla de Recuperació de desembre que es va penjar a la pàgina web de La Moncloa es pot llegir que «el Govern ja està treballant en el disseny d’una addenda al Pla de Recuperació, perquè la sol·licitud de préstecs pugui integrar-se al cicle pressupostari dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2023». Afegeix el document que «per a això, es realitza un exercici d’identificació de potencials projectes i inversions a finançar».
Devolució de les quantitats
Els Estats membres tenen fins al 31 d’agost del 2023 per sol·licitar aquests préstecs a la Comissió Europea. «Igual que amb les transferències, el desemborsament dels préstecs es fa per trams i estan lligats al compliment de les fites i els objectius compromesos», aclareix el document d’Economia. Els fons es podran canalitzar de manera directa a través dels ministeris, o a través d’intermediaris financers (com podrien ser les entitats financeres) mitjançant préstecs, garanties, inversions de capital o joint-ventures.
El «minipla» de recuperació haurà d’establir el calendari d’inversions fins al 2026 perquè puguin ser integrades en els pressupostos successius de l’Estat. Igual que el Pla de Recuperació, aquest «minipla» o addenda haurà de ser aprovat per la Comissió Europea i el Consell Europeu -segons consta al reglament europeu-, després de validar que els préstecs aniran a inversions (i no a despesa corrent) i que les noves reformes segueixen les recomanacions del semestre europeu.
Segons fonts de la Comissió Europea, el «minipla» també haurà d’incloure el calendari per a la devolució a Europa de les quantitats prestades, igual que va passar amb els diners que es va prestar a Espanya per al rescat de la banca el 2012, amb retorns previstos fins al 2027.
Temor a pujada de tipus
Al contrari de l’estratègia d’altres països com Itàlia, Espanya va optar per un Pla de Recuperació bolcat en exclusiva en la recepció dels 70.000 milions de subvencions a càrrec del Next Generation EU. Tot i això, el mateix document presentat a l’abril avançava que «l’activació dels préstecs previstos al Mecanisme de Recuperació i Resiliència» s’havia de realitzar «en paral·lel amb les transferències durant el període 2021-2026». El Govern no ha explicat per què va decidir no sol·licitar els préstecs des del primer moment, ni per què ho fa ara.
En la primera decisió podria haver estat clau el propòsit d’una tramitació tan ràpidament com sigui possible. En aquesta darrera decisió ha tingut influència la recent expectativa d’un enduriment de les condicions financeres després que el repunt de la inflació estigui portant els bancs centrals a anunciar el replegament dels estímuls monetaris. El temor a una pujada de tipus d’interès del deute públic abans del que s’esperava fa uns mesos podria haver portat el Govern a assegurar-se com més aviat millor el finançament més avantatjós que sens dubte podrà prestar la Comissió Europea als projectes espanyols d’inversió. Encara no es coneix a quin interès es prestaran els diners, però serà al mateix pel qual la CE es financi en els mercats.
El Govern ja ha anticipat que aquest finançament europeu podrà ser aplicat al fons Next Tech per impulsar el creixement d’empreses digitals i la inversió en projectes tecnològics. També espera poder aplicar aquest finançament al nou mecanisme permanent d’ERTOs. «Per donar suport a aquesta reforma, inspirada en els models existents a altres països, es preveu recórrer als crèdit del Mecanisme de Recuperació i Resiliència a partir del 2022 per finançar el component públic del Fons esmentat», s’afirmava en el pla espanyol.
