El mercat laboral mantindrà i superarà al 2022 l’embranzida que l’ha caracteritzat durant el recentment tancat 2021. Si durant el passat exercici l’economia espanyola va recuperar el múscul perdut després de la primera patacada de la covid, durant el present guanyarà múscul en quantitat i qualitat. Així ho reflecteixen les previsions que va publicar ahir la consultora Manpower, amb un increment de l’ocupació de 638.000 persones (81.000 més dels generats durant el 2021). Més ocupació indefinida que temporal i més jornades completes que a temps parcial, segons les estimacions realitzades pel catedràtic emèrit de la UAB Josep Oliver Alonso, que, no obstant això, i malgrat l’entrada en vigor de la nova reforma laboral, no augura que els elevats nivells de temporalitat -els més alts de la UE- registrin un descens dràstic. Tota previsió està subjecta a condicionants i les d’aquest 2022 venen carregades de variables incertes que poden matisar el resultat final, des de l’elevada inflació i si s’allargarà o no més enllà de l’equador de l’any, passant pels vaivens de les variants covid o el grau de desplegament i execució dels fons NextGeneration. Si aquestes variables no generen pertorbacions de gran importància, l’economia espanyola allargarà el seu idil·li amb l’ocupació, aprofitarà la corredissa que porta de 2021 i batrà rècords d’ocupació, clarament per sobre dels millors moments previs a l’esclat de la bombolla immobiliària i financera.

Simplificant els diferents panells de previsions, el retrat robot del nou ocupat durant el 2022 serà el d’una dona, d’entre 35 i 66 anys, amb estudis universitaris i d’origen migrant. I els sectors tractors d’aquest auge de l’ocupació serà, paradoxalment, els mateixos que una dècada abans: els serveis -amb l’hostaleria al capdavant- i la construcció. I és que Manpower augura per a la indústria, almenys a curt termini, un rol secundari, a costa del desplegament i l’efecte transformador que puguin o no tenir en el mitjà termini el desplegament dels fons europeus. En aquest sentit, la taxa de terciarització de l’economia espanyola (percentatge d’ocupats que treballen en el sector serveis) continuarà pujant fins a arribar al 76% del total d’empleats en el 2023. Segons l’informe presentat aquest dimecres, Espanya tancarà el 2022 amb 20,2 milions d’ocupats i el 2023 amb 20,7 milions. És a dir, les seves projeccions auguren que per al final de la legislatura l’ocupació haurà augmentat en un milió de persones i se situarà per sobre del pic màxim aconseguit el 2007, quan van arribar a estar ocupats 20,5 milions de treballadors en actiu.

Ocupació de major qualitat

L’assignatura pendent del mercat laboral espanyol és guanyar en qualitat, no tant en quantitat, de l’ocupació. Les previsions de Manpower assenyalen que aquest creixement es desplegarà via contractes a temps complet, reduint la parcialitat no desitjada, que és una de les causes més recurrents de dèficit d’ingressos i, en la seva cara més extrema, de pobresa laboral. La subocupació (voler treballar més hores de les estipulades per contracte) es reduirà el 6,7% i se signaran tres vegades més contractes a jornada completa que a temps parcial. Quin efecte tindrà aquest auge de l’ocupació en les taxes d’atur? Dependrà dels moviments en la població activa. Si aquesta no varia, és a dir, si hi ha les mateixes persones potencialment disponibles per treballar, si puja l’ocupació baixarà l’atur. Però si la població activa augmenta, ja sigui per la mobilització d’inactius davant les perspectives de trobar treball a causa de la forta mobilitat laboral o per l’arribada de migrants, la taxa d’atur pot no baixar o baixar amb menor intensitat. És per això que les previsions de Manpower contemplen una forquilla de taxa d’atur per al 2023 d’entre el 10,5% i el 13,9% (actualment està en el 15,1%). Sent l’escenari més probable, segons va afirmar el catedràtic Oliver, d’entre l’11,4 i el 12,2%.