L’obra nova s’ha encarit un 9% a les comarques gironines durant el 2021, però el preu dels habitatges ha baixat perquè cada vegada són més petits. Així, el preu mitjà dels pisos va caure un 3% fins als 321,594 €, el segon registre més alt de Catalunya, només per darrere l’àrea metropolitana, segons l’Estudi de l’oferta d’habitatges de nova construcció a Catalunya de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE).

En total, durant el 2021, es van fer 112 promocions a la demarcació, que van significar 1.927 habitatges. A finals del 2021, s’havien venut una mica més del 70% de l’oferta, unes xifres semblants a la mitjana catalana. Segons el president de l’APCE, Xavier Vilajoana, aquestes dades són una mostra de la «situació d’estabilitat del sector» i que «la gent continua comprant».

Dels 533 habitatges que encara estan per vendre, 266 ja estan acabats, mentre que l’altra meitat encara es troba en fase de construcció. Majoritàriament, aquests 533 habitatges són de nova construcció, només el 2% restant són rehabilitacions integrals. Les petites rehabilitacions no s’inclouen a l’estudi. En aquest sentit, Vilajoana espera que l’arribada del fons Next Generation incentivi la rehabilitació.

Pel que fa a la superfície dels habitatges en metres útils, la mitjana gironina va caure un 9’7% en comparació amb el 2020. Les llars construïdes eren de 85’9 metres quadrats a la demarcació, tercera posició a l’àmbit català. Tot i això, el preu per metre quadrat útil de superfície útil es va situar en 3.722 €, un augment del 8’8%. De nou, segona posició en aquest àmbit per darrere de l’àrea metropolitana.

Quant a la tipologia residencial, es va construir majoritàriament edificis plurifamiliars (81%). Respecte a aquests, les característiques més rellevants, de mitjana, van ser de 155,3 metres quadrats de superfície, un preu mitjà de 505.442€, i un preu per metre quadrat de superfície útil de 3.045€ . No obstant això, l’edificació unifamiliar adossada o aïllada sobre el total gironí dobla els nivells de Catalunya, amb un 12’5% i un 7’1% respectivament. Aquesta és una característica específica de la demarcació. En aquest sentit, tant Vilajoana com Miquel Bosch, president del Gremi de Promotors i Constructors de Girona, van coincidir que el mercat gironí i català hi ha una nova tendència: «La gent està disposada a renunciar a metres quadrats d’interior en pro de metres exteriors arran de la pandèmia». De fet, una de cada tres projectes construïts a la província tenia piscina comunitària o espais enjardinat.

Distribució geogràfica

L’evolució de l’obra nova a les comarques gironines va variar en funció de la zona on es va construir. L’informe classifica en dos grans blocs: municipis turístics i Girona capital. En relació amb el primer grup, el lloc de la província on més habitatges es van registrar va ser a Girona Mar Nord. Aquesta categoria inclou municipis com Calonge, Cassà de la Selva, Castelló d’Empúries, Castell-Platja d’Aro, l’Escala, Figueres, Roses o Torroella de Montgrí. En total, 327 construccions amb un preu mitjà de venda de 329.047 euros. La següent zona és Girona Mar Centre, que inclou La Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols. La mitjana del preu de l’habitatge va ser de 319.678 € amb 63 habitatges. Finalment, l’última zona costanera va ser Girona Mar Sud, Lloret de Mar i Blanes. Si bé és la regió amb menys construcció nominal (34), va tenir el preu mitjà de venda més alt, gairebé 400.000 euros. A banda, també es va analitzar la Girona Muntanya, Ripoll i Puigcerdà, on la superfície mitjana útil dels habitatges és molt més gran que la resta de regions, 118’3 metres quadrats. A la capital de província, només es van construir edificis plurifamiliars (56). El preu de l’habitatge va caure un 13% fins als 313.607€, amb una superfície mitjana de 83 metres quadrats (-12’6%). En acabar l’any, s’havia venut el 90% de l’oferta a Girona capital.