Pocs convenis i amb pobres increments salarials, substancialment per sota de la inflació. Aquesta és la fotografia que dibuixen les dades actualitzades ahir pel Ministeri de Treball sobre l’evolució de la negociació col·lectiva a Espanya. Fins a abril els salaris pactats entre patronal i sindicats xifraven de mitjana un increment del 2,4%, a penes unes centèsimes més que un mes abans i substancialment lluny del 8,4% registrat per l’IPC en aquest mateix mes. L’actualització d’aquestes dades coincideix amb el comitè executiu extraordinari de la CEOE, en el qual la patronal va ratificar que sigui cadascuna dels seus sectorials els qui decideixin quant han de pujar els salaris i els remet una recomanació general del 3,5% per a aquest exercici.

L’actual espiral inflacionista s’està acarnissant amb les butxaques dels treballadors. Des d’abril del 2021 l’estadística de salaris per conveni col·lectiu revela increments inferiors als que registra l’IPC. És a dir, des de fa un any que els nous plecs de condicions laborals que signen patronals i sindicats comporten, de mitjana, una pèrdua de poder adquisitiu per als treballadors. De fet, només dos de cada 10 treballadors coberts actualment per un conveni signat enguany han tingut increments superiors a la inflació subjacent, és a dir, restant de l’IPC l’impacte directe de l’energia.

Sense acord

Les cúpules de la patronal i els sindicats no van aconseguir aconseguir un acord salarial que guiï la negociació col·lectiva per als pròxims tres anys. Aquest exercici, com a mínim, ja han donat per concloses les converses i aquesta falta d’un referent comú s’està notant en la signatura de nous convenis. Aquesta camina encallada, amb un volum de renovacions substancialment inferior als anys anteriors a la pandèmia. Actualment hi ha 5,3 milions d’assalariats coberts per un conveni col·lectiu en vigor, quan el 2019 aquesta xifra superava els 11 milions de treballadors. Segons dades de CCOO, un terç dels treballadors en actiu a Catalunya estan pendents de renovar el seu conveni col·lectiu i acumulen un o dos anys amb els sous congelats a causa d’això.

Diferències en sectors

En la pujada salarial que reflecteixen els convenis a l’abril ha influït l’increment del salari mínim interprofessional (SMI) que el passat 1 de gener es va elevar un 3,6% fins als 1.000 euros.

Segons les dades recollides per l’agència EFE, per sectors, el major increment salarial es va anotar en la construcció (3,15%), seguit per la indústria (3,11%), mentre que en els serveis es va quedar en el 2,07% i en l’agricultura, en el 1,78%.

Per branques d’activitat, els augments de sous més elevats es van pactar en l’ocupació domèstica (6,3%), seguit pel transport i emmagatzematge (3,53%), altres serveis (3,47%), subministrament d’aigua (3,24%) i la indústria manufacturera (3,11%).

En paral·lel, CCOO i UGT començaran a preparar els pròxims dies una vaga general en el sector del metall a la província de Barcelona, davant el que consideren la «intransigència» de la patronal UPM per a actualitzar les taules salarials.