El Govern vol donar un nou impuls social a la Sareb després de la presa de control de l’empresa immobiliària per l’Estat a principis d’any. Els ministeris d’Economia (com a responsable de la companyia) i de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (encarregat de la política estatal d’habitatge) estan treballant juntament amb el d’Inclusió (competent en matèria de refugiats) per ampliar els habitatges que l’empresa destina a finalitats socials, segons han confirmat fonts coneixedores. La mesura anirà inclosa en principi en l’actualització del pla de negoci de la firma d’aquest any, que està prevista per a la tardor.
La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va donar una pista sobre això dimecres passat. «Continuem donant suport a una gestió professional i financera responsable de l’entitat, que ens permeti recuperar el màxim de les ajudes públiques, i també mirarem d’impulsar la responsabilitat social», va afirmar la vicepresidenta. I després va continuar: «Ja ho estem fent, des que vam arribar al Govern hem influït perquè s’augmentés el parc d’habitatge públic de la Sareb fins als 15.000, impulsant la col·laboració amb les comunitats autònomes i els ajuntaments, i continuem treballant en aquesta mateixa direcció».
Segons les fonts consultades, els ministeris estan determinant quants habitatges de la Sareb –el «banc dolent» que va rebre els actius immobiliaris tòxics de les entitats financeres rescatades el 2012 i el 2013– es poden destinar a finalitats socials i a quin preu. Així, remarquen, no tots els immobles són habitatges i no tots els habitatges són habitables, ni tan sols amb una inversió raonable. En qualsevol cas, afegeixen aquestes fonts, el Govern considera que la firma pot tenir un rol més important en els pròxims anys en favor de la inclusió social de les persones en situació vulnerable.
Habitatges cedits
Des del 2013, la Sareb ha cedit 3.328 habitates a comunitats autònomes i ajuntaments per a finalitats socials (1.659 en vigor al tancament del 2021), cosa que ha beneficiat unes 13.300 persones, a més d’haver-ne venut 375 més a les esmentades administracions. El parc d’habitatges posat a disposició del sector públic va augmentar dels 4.000 inicials fins als 10.000 el 2020. El 2021 es va fer un nou salt per ampliar-lo progressivament fins als 15.000, gràcies a un acord pel qual el Ministeri de Transports es va comprometre a assumir parcialment les despeses de la cessió i de la rehabilitació.
Les cessions, amb tot, han estat menors de les inicialment previstes per les dificultats de les administracions locals més petites per gestionar els actius i per la falta d’habitatges en localitats on se sol·licitaven. Per això, la Sareb ha concedit directament 1.144 lloguers a preus assequibles a famílies que ocupen immobles de la seva propietat, cosa que ha beneficiat 4.570 persones més, amb una taxa d’impagament al voltant del 60%.
Paral·lelament als plans del Govern, la Sareb està impulsant la gestió social dels habitatges habitats que no ha cedit. Per a això ha fitxat recentment l’expert Pablo Pérez de Acha, procedent del Sabadell i CaixaBank, com a director de vivenda assequible i social. La nova divisió de la companyia s’ubicarà a la seu operativa de la gestora immobiliària Servihabitat, a Cornellà de Llobregat, i l’equip (18 persones en un primer moment) es repartirà entre Catalunya i Madrid.
La companyia, així, està desplegant un nou sistema d’acompanyament social i laboral que preveu estendre a prop de 9.800 famílies que ja habiten en els seus habitatges, pràcticament la totalitat dels seus inquilins. D’una banda, els oferirà una renda assequible ajustada al 30% dels seus ingressos. Però, a més, ha fitxat –durant tres anys, renovables per dos més– les companyies especialitzades Servihabitat, Sogemedi i Gesocin, que destinaran 60 persones en un primer moment a ajudar les esmentades famílies a sortir de la situació de vulnerabilitat (informant-los d’ajudes públiques i de formació o d’ofertes de feina, per exemple). El 31 de juliol entraran en el programa 3.000 famílies, i el 30 de setembre, la resta.
La Sareb aspira a fer baixar els impagaments a entre el 5% i el 8%, taxa similar a la del parc d’habitatges socials de l’Ajuntament de Barcelona. Això li permetrà aconseguir una rendibilitat pels esmentats immobles –que ara no li aporten res– d’entre l’1,5% i el 2%, cosa que també l’ajudarà a repagar el deute que ha estat avalat per l’Estat.
