«Estem molt bé de salut», afirmava Xavier Amores, director del clúster de l’aigua Catalan Water Partner, un dels més grans de Catalunya i format per un equip de 10 persones. No és estrany, ja que l’entitat ha crescut més d’un 50% en nombre d’empreses i entitats sòcies en els últims quatre anys, arribant a la xifra de 118. En aquest període de temps, el president del clúster ha estat Jordi Cros, reelegit, de nou, el passat mes de juny. Aquest nombre ha fet que «gairebé totes les empreses de l’aigua que treballen en la innovació i digitalització» estiguin dins el clúster gironí, amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
El Catalan Water Partnership va néixer l’any 2008, en una època on la «innovació o la transformació digital no eren tan habituals». Ara, gairebé 15 anys més tard, Amores afirma que «ha estat molt important col·laborar» entre les companyies perquè això ha fet possible que s’avancés en innovació o en exportació i obrir nous mercats a l’estranger. «Nosaltres oferim aquestes solucions», deia el director del clúster. Tot això ha fet que aquesta concentració d’empreses hagi participat en més de 65 projectes de diferent tipus.
El Catalan Water Partnership va ser el segon clúster amb més projectes europeus entre el 2014 i 2020, mobilitzant més de vuitanta associats del clúster i amb un pressupost global de més de 44 milions d’euros. Es demostra en «la fortalesa en recerca i innovació del sector de l’aigua a Catalunya», explicava Amores. I és que, a més, el clúster ha fet una quinzena d’activitats en diferents indrets fora d’Europa. «El sector de l’aigua català a nivell tecnològic és reconegut com una de les principals concentracions de coneixement al món en aigua per la presència de grans empreses, centres d’investigació capdavanters i petites empreses tecnològiques».
La transformació digital és ara un dels objectius del clúster perquè «l’aigua té molta tecnologia al darrere» i potser «la gent no té present això». Per tant, el director del Catalan Water Partnership explica que «estem en un moment molt important» perquè el Ministeri de Transició Ecològica té previst invertir uns 3.000 milions d’euros en el marc del Projecte Estratègic per la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de digitalització del sector. Amores espera que la part més considerable d’aquesta quantitat de diners arribi a Catalunya, que és «on es concentren més empreses».
En la primera convocatòria de projectes cooperatius, feta en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ja es va captar més d’un milió d’euros en projectes R+D de petites i mitjanes empreses. Tots aquests fons ajudaran a aquestes empreses a «pujar al carro de la innovació i digitalització». Tots aquests suports econòmics serien un «vehicle» perquè les empreses puguin fer tots aquests projectes. «Tot el que no es faci ara costarà molt més en un futur perquè s’haurà de fer amb projectes propis», declarava Amores.
El problema de la sequera
«Passem per una sequera notable», afirmava Amores. Això no és nou, és un problema que fa mesos que està sobre la taula. No obstant això, «no ens n’adonem i darrere hi ha un munt de tecnologia per l’eficiència i tenir menys pèrdua d’aigua». En tot cas, el clúster gironí està treballant per controlar aquesta sequera i «compartim amb molts sectors totes les previsions». Amores afirma que per aturar o controlar aquesta escassetat d’aigua s’haurà de dur a terme un procés «intens» i s’haurà de continuar «treballant en la digitalització per ser més eficients, tenir tecnologies més bones i reutilitzar l’aigua». En cas contrari, si no s’aconsegueix que aquest treball sigui realitat, «parlarem d’un problema de primera magnitud», sentenciava Amores.
