El diagnòstic del Banc Central Europeu sobre les perspectives de l’economia de la zona euro continua enfosquint-se. L’entitat que lidera Christine Lagarde va avisar ahir que l’activitat econòmica continuarà alentint-se en els propers mesos i que probablement acabarà en negatiu l’últim trimestre de l’any. En aquest context, i amb dinàmiques salarials contingudes, la presidenta del BCE va reconèixer que «és probable que la resistència dels mercats laborals i una certa recuperació per compensar l’augment de la inflació impulsin el creixement dels salaris».

En la tercera audiència aquest any davant la comissió d’assumptes econòmics del Parlament Europeu, Lagarde es va fer ressò dels bons resultats de l’economia durant la primera meitat de l’any gràcies a la forta despesa dels consumidors en serveis a mesura que l’economia es reobria, el bon comportament del sector turístic i un mercat de treball encara robust. Tot i aquesta evolució, l’activitat es frenarà «substancialment en els propers trimestres». Les principals raons, segons el Banc Central Europeu, es deuen a l’elevada inflació, que està frenant la despesa i la producció en tota l’economia, així com a les interrupcions del subministrament de gas.

A això s’hi afegeix el fet que la forta demanda de serveis, que es va produir amb la reobertura de l’economia està perdent força. També a l’afebliment de la demanda mundial, en el context d’una política monetària més estricta en moltes de les principals economies, i l’empitjorament de la relació d’intercanvi que suposaran menys suport per a l’economia de la zona de l’euro. I, finalment, l’elevada incertesa que ha enfonsat la confiança de les llars i les empreses. Tot això ha portat a revisar a la baixa les últimes projeccions econòmiques de l’Eurozona: un 3,1% el 2022, un 0,9% el 2023 i un 1,9% el 2024 a l’escenari de referència.