La taxa anual d’inflació a la zona de l’euro va escalar al setembre fins al 9,9%, vuit dècimes més que a l’agost, encara que per sota del 10% que es va avançar fa diverses setmanes. Aquesta evolució, en tot cas, apunta cap a noves pujades del preu dels diners per part del Banc Central europeu (BCE) davant de l’enquistament de l’escalada del nivell general de preus, que continua en nivells rècord, amb Alemanya un punt per sobre de la mitjana. Un any enrere, la taxa interanual de l’índex de preus de consum (IPC) a la zona de l’euro era del 3,4%. A la Unió Europea (UE), la taxa mitjana va ser del 10,9%, també vuit dècimes més que el mes anterior, segons les dades de l’oficina estadística de la UE, Eurostat.
L’IPC del mes passat als 19 països que comparteixen l’euro va pujar un 1,2% intermensual. L’índex que exclou els preus volàtils dels aliments i l’energia (la inflació subjacent) va pujar un 0,9% intermensual, amb un augment interanual del 6%. Aquesta és la referència principal en què es fixa el BCE, ja que revela que el conjunt de l’economia s’ha contagiat d’una alça de preus que va començar amb l’energia.
Una mesura encara més estreta que exclou l’energia, els aliments, l’alcohol i el tabac, i que els mercats segueixen de prop, va mostrar que els preus van pujar un 1% i un 4,8% interanual. Espanya es va situar per sota de la mitjana, amb un IPC harmonitzat del 9%, la variable que es fa servir per comparar amb els altres països (l’establert per l’Institut Nacional d’Estadística és del 8,9%). El nivell més baix del club comunitari es va registrar a França, amb el 6,2% i on, curiosament, han esclatat conflictes socials per l’augment dels preus. Per darrere hi ha Malta (7,4%) i Finlàndia (8,4%). El percentatge més elevat s’ha registrat a Estònia (24,1%), seguit per l’assolit a Lituània (22,5%) i Letònia (22,0%). Destaca l’alça a Alemanya, la locomotora europea, amb el 10,9% davant el 8,8% d’agost.
