Gairebé cent mil llocs de treball sense cobrir per manca de graduats en FP

Més del 30% dels joves estan en situació d’atur, però molts no preveuen l’opció d’escollir el camí de la formació professional. De fet, només el 24,3% de la població compta amb FP. I és que històricament s’ha considerat una titulació de segona divisió. I això comporta dues conseqüències principals. D’una banda, es calcula que la manca de titulats d’FP deixarà sense cobrir més de 92.000 oportunitats de treball durant els propers anys i, de l’altra, la sobrequalificació continua provocant un desajust al sistema.

Així ho posa de manifest l’informe anual de l’FP, elaborat a través de l’Observatori de l’FP per a CaixaBank Dualiza amb la col·laboració d’Orkestra-Institut Basc de Competitivitat. L’estudi es va presentar dijous passat en un acte a Barcelona amb la presència del president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri. «La formació és sinònim d’ocupabilitat i l’ocupació és el principal factor de cohesió social i el millor mitjà per lluitar contra la desigualtat a la societat», va afirmar Goirigolzarri.

«El 42,6% de la població ocupada no té una titulació professional, només l’ESO o el Batxillerat. I formar aquestes persones és un dels grans reptes de l’FP», sosté Monica Mozo, responsable de recerca de CaixaBank Dualiza. També destaca que, tot i que manca conscienciació, cada cop es considera menys «de segona». De fet, l’any passat hi va haver més d’un milió de titulacions en FP a Espanya, fet que suposa un augment del 49% des de l’any 2012. La titulació queda una mica enrere perquè «la gent es matricula i després no es titula».

També destaca el repte demogràfic. «L’envelliment de la població indica que hi haurà molta menys gent en edat jove per fer una FP. Si fins ara era del 5%, començarà a baixar a partir del 2030», va assenyalar Juan Gamboa, investigador d’Orkestra. Segons l’estudi, es calcula que el 25% de les més de vuit milions d’oportunitats laborals que es generaran fins al 2030 seran per a tècnics en formació professional.

Els sectors que més possibilitats d’ocupació generaran per a aquesta formació són el comerç, la indústria i la sanitat; mentre que la sanitat es configura com la família professional on un nombre més gran de titulats es poden desenvolupar en el sector per al qual han estudiat. Però hi continua havent «molts sectors productius molt associats a l’FP que es queixen de l’escassetat, com el sector del fred, les energies renovables, l’adequació d’infraestructures...», va afegir Gamboa.

El dèficit de personal es podria atenuar, però, per l’entrada en vigor de la nova llei de l’FP, que es preveu que tingui un impacte directe en l’ocupació per dos motius principals. El primer, l’augment de recursos del sistema que es traduirà en un increment de places ofertades. I també perquè facilitarà una adequació més gran dels titulats a les necessitats del teixit productiu, cosa que «augmentarà l’ocupabilitat dels tècnics d’FP», estableix l’estudi.

«La gent de més edat també es podrà formar i això és clau, mentre que les persones que tinguin experiència professional podran acreditar-la a més velocitat», va apuntar l’investigador d’Orkestra. Actualment, Educació està en un moment de desenvolupament reglamentari i no s’espera que es percebin els efectes de la llei fins al 2026, quan accediran al mercat els primers titulats promoguts pel nou marc regulador.

Mercat més competitiu

Crear un mercat més especialitzat i competitiu és un altre dels fronts oberts. «L’objectiu és apropar la formació professional a la demanda i facilitar la professionalitat de les persones, equiparant el territori una mica més amb els països de l’entorn, on l’FP està més ben posicionada», va afegir Gamboa. A més, les empreses necessiten trobar persones qualificades en digitalització i transició energètica mediambiental, cosa que podria cobrir l’FP.

Si no s’actua davant de les debilitats del sistema, els desequilibris socials es podrien agreujar encara més per les tendències de fons que afrontem, com són «la revolució digital, la transició cap a una economia més sostenible o el repte demogràfic com a conseqüència de l’envelliment».

Subscriu-te per seguir llegint