Girona tanca el 2022 amb un 10% menys d’aturats

Les comarques gironines acaben l’any amb un total de 32.230 persones registrades a l’atur, 3.533 menys que fa un any

Exterior d'una oficina del Servei Català d'Ocupació

Exterior d'una oficina del Servei Català d'Ocupació / Aniol Resclosa

Agències

Les comarques gironines han tancat l’any 2022 amb 32.230 persones registrades a l’atur, 3.533 menys que les que hi havia el desembre del 2021, una xifra que suposa un descens del 9,88%. Malgrat la primera guerra a Europa en dues dècades, malgrat la inflació més elevada en 40 anys, malgrat els efectes residuals de la primera pandèmia en un segle, l’economia i el mercat de treball gironí s’han mostrat dinàmic al llarg dels últims dotze mesos, segons es desprèn de les dades fetes públiques aquest dimarts pel Ministeri de Treball. De fet, si comparem les dades de tancament del 2022 amb les obtingudes durant la darrera dècada, Girona ha acabat 2022 amb la xifra més baixa de persones sense feina. L’any 2012 a la demarcació es va acabar l’any amb 59.889 aturats, gairebé el doble que aquest 2022. Abans de l’esclat de la pandèmia les xifres també van ser superiors. El desembre de 2019 hi havia 37.745 persones desocupades a les comarques gironines, 5.515 més que el darrer mes d’aquest 2022.

Si posem la mirada en els afiliats a la Seguretat Social, Girona també ha registrat en el tancament d’aquest 2022 les millors xifres dels darrers anys. El desembre va acabar amb 333.256 afiliats, 8.336 més que fa un any, el que suposa un increment de 2,5 punts. Les dades registrades aquest darrer desembre son un 25,9% superiors a les de l’any 2012, que va acabar amb un total de 264.571 afiliats a la Seguretat Social a la província de Girona.

Del total d’aturats que hi ha a Girona, 22.839 formen part de l’àmbit de serveis (22 persones menys que el novembre), 3.566 a la indústria (19 menys), 2.796 a la construcció (7 menys) i 799 a l’agricultura (5 menys). També hi ha 2.230 persones sense una feina prèvia (43 menys que al novembre). Dins del nombre d’aturats gironins, 14.045 persones són homes i les 18.185 restants són dones.

Menys contractes

Tot i el descens en nombre d’aturats, els contractes a la demarcació han baixat durant el mes de desembre. En l’última mensualitat del 2022 s’han signat 15.157 contractes, un 20,1% menys que els que hi havia el novembre (-3.812). També són menys dels que es van firmar el desembre del 2021, concretament un 25,11% menys (-5.099).

De tots els contractes signats, una mica més de la meitat són temporals (8.747). Es tracta d’un 13,29% menys dels que es van signar durant el mes anterior, però la diferència és molt més gran en comparació amb ara fa un any, quan hi havia el doble de contractes temporals. Aquest últim mes s’han signat 48,02% menys de contractes temporals (-8.080). Pel que fa als indefinits, durant el desembre s’han formalitzat 6.410 documents, un 27,99% menys que el novembre, però un 86,93% més que el mateix mes del 2021.

En línia amb la baixada de contractes, el nombre d’afiliacions a la demarcació també ha caigut en el desembre del 2022 respecte al mes anterior. Girona ha tancat l’any amb 335.337 afiliats a la Seguretat Social, un 0,6% menys dels que hi havia el novembre.

Bones xifres a Catalunya i Espanya

Catalunya tanca el 2022 amb 346.338 aturats, la xifra més baixa en un desembre des del 2007 i amb 22.820 desocupats menys (-6,18%) que el 2021. L'atur ha baixat en 2.644 persones (-0,76%) en l'últim mes de l'any, després del petit repunt del novembre, segons les dades del Ministeri de Treball. El ritme de creació d'ocupació s'ha frenat lleugerament (-0,06%), amb 2.132 treballadors menys que al novembre. Amb tot, el total de cotitzacions és de 3.615.780 treballadors, la xifra més alta en aquest mes de la sèrie històrica, disponible des del 2004. Amb aquesta variació tímida, les afiliacions a la Seguretat Social han baixat després de tres mesos a l'alça. Si es compara amb l'any anterior, hi ha 96.649 empleats més (+2,75%).

En el 2022, Catalunya ha reduït l'atur a un ritme inferior a la mitjana estatal (-8,64%) i s'ha situat lluny de les comunitats amb més descensos les Illes Balears (-35,95%) o de la Comunitat de Madrid (-18,57%). A l'Estat, el nombre d'aturats s'ha mantingut per sota del llindar dels tres milions i ha registrat una baixada de l'1,52% en relació al novembre.

Espanya va tancar el 2022 amb un rècord d'ocupació. Un total de 20,29 milions de treballadors estan donats d'alta en la Seguretat Social, la major xifra de l'estadística disponible. Una foto positiva en el seu conjunt, però que deixa senyals preocupants quan entra en moviment. I és que el mercat laboral no ha aconseguit mantenir en la recta final de l'any el vigor amb el qual el va començar, exhaust com corredor de fons que suma pràcticament dos anys consecutius -des del funest esclat del covid al març del 2020- batent rècord rere rècord.

L’Alt i el Baix Empordà entre les comarques on més cau la desocupació

L’Alt Empordà i el Baix Empordà han tancat l’any amb una baixada considerable de l’atur, situant-se entre les comarques catalanes on més ha baixat el nombre de persones desocupades. El Baix Empordà va tancar l’any 2021 amb 6144 persones en situació d’atur, mentre que aquest 2022 han estat 5.063 persones, una baixada del 17,59%. Pel que fa a l’Alt Empordà, la comarca gironina ha finalitzat 2022 amb 6.175 persones sense feina, un 13,94% menys que l’any passat.

En línies generals, les diferents comarques de Girona han acabat l’any amb bones xifres d’atur en comparació amb el darrer mes de 2021. A la Selva els aturats han baixat un 11,79%, unes xifres similars a les de la Cerdanya on l’atur ha caigut un 10,14%. Per sota d’aquestes dades es troben el Ripollès (-4,08%), el Gironès (-3,19%) i la Garrotxa (-0,3%). A la demarcació de Girona tan sols ha pujat l’atur respecte al tancament de 2021 al Pla de l’Estany, amb un lleuger increment del 0,79%.

Malgrat que algunes de les comarques de muntanya de la província son les que han registrat una menor variació del nombre de persones desocupades, son algunes de les demarcacions amb una taxa d’atur registral més baixa de Catalunya. A la Cerdanya, per exemple, la taxa d’atur registral, que mesura la relació existent entre l’atur registrat i una aproximació a la població activa registrada, és del 4,80%. A altres comarques de muntanya gironines també s’han registrat taxes poc elevades. Al Pla de l’Estany d’un 6,36%, a la Garrotxa d’un 6,66% i al Ripollès d’un 7,16%.

Una seixantena de municipis gironins han tancat l’any amb un augment de l’atur, entre els quals es troben localitats com Olot (+1,98), Banyoles (+3,04%), Vidreres (+1,41%) o Maçanet de la Selva (+2,3%). D’altra banda, una quinzena de municipis de Girona han mantingut les dades de desocupats exactament iguals que fa un any.

La resta de municipis gironins han vist com el nombre d’aturats ha caigut respecte a l’any passat. A Girona ciutat les persones sense feina han disminuït lleugerament, un 1%. Tanmateix, a altres localitats importants de la província han baixat els aturats considerablement. A Figueres s’ha registrat una baixada del 10,48%, Blanes (-14,16%), Palamós (-18,85%), Palafrugell (-22,35%) o Roses (23,1%).

Des dels sindicats gironins valoren positivament les dades d’atur a Girona i consideren que una de les causes de la millora a la província és la reforma laboral. Tanmateix, el secretari general d’UGT a les comarques gironines, Maxi Rica, afirma que «no podem obviar que el model econòmic de Girona té una forta dependència al sector serveis i per això cal diversificar l’economia gironina, ja que és molt estacional». Per la seva banda, la secretaria general de CCOO a les comarques gironines, Belén López, alerta de la necessitat de «mantenir el poder adquisitiu del treballadors i treballadores», ja que «estem en un context econòmic de molta incertesa».

Els sindicats relaten que aquest 2023 a Girona hi ha reptes importants, com la negociació col·lectiva d’alguns convenis rellevants com el del metall, entre d’altres.

El Col·legi d'Economistes alerta que la tendència a la baixa de l'atur s'ha "frenat" en la segona meitat de l'any

El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha alertat que la tendència a la baixa de l'atur s'ha "frenat" en el segon semestre del 2022. L'entitat s'ha mostrat "optimista" i ha indicat que la disminució de l'atur "sempre és una bona notícia" perquè "redueix a desigualtat i té un impacte positiu" sobre l'economia. Per sectors, els economistes han celebrat que l'industrial sigui el que ha registrat una menor davallada (0,2% mensual i 2,3% anual).

Pimec alerta de símptomes d'alentiment del mercat laboral

patronal

La Cambra de Comerç de Barcelona ha assegurat que la reducció de l'atur al desembre "confirma la fortalesa" del mercat laboral durant el 2022. Així ho ha defensat l'entitat en un comunicat, on indica que la "qualitat" de l'ocupació "continua millorant" des de l'entrada en vigor de la reforma laboral. La Cambra també ha celebrat que els contactes indefinits hagin augmentat per quart més consecutiu, fins a representar el 80,5% del total els afiliats. "La reducció en la temporalitat laboral és un suport per a l'evolució de l'economia catalana", ha subratllat l'entitat.

CCOO i UGT destaquen el tancament "positiu" del mercat laboral el 2022

CCOO i UGT han destacat el tancament "positiu" del mercat laboral el 2022 després de l'aplicació de la reforma laboral. Els sindicats majoritaris han destacat que l'any s'ha acabat amb un 6,1% menys d'aturats que el 2021 tot i la inestabilitat econòmica, la forta inflació i la caiguda de la demanda i del consum "El mercat de treball continua sent capaç de generar ocupació, cada cop més estable", ha destacat CCOO, que ha indicat que 4 de cada 10 contractes signats al desembre han estat indefinits. Així mateix, des d'UGT han assegurat que malgrat la bona evolució de l’ocupació, encara hi ha molts treballadors que "es troben en situació de precarietat i amb salaris que no els permeten arribar a final de mes". Per aquest motiu, tots dos sindicats reclamen "increments salarials justos" i clàusules de revisió salarial en els convenis col·lectius per tal de mantenir el ritme positiu de millora del mercat de treball.

Torrent: Catalunya ha demostrat resiliència i fortalesa davant la incertesa

El conseller d'empresa i Treball, Roger Torrent, ha destacat aquest dimarts que el mercat de treball català "ha demostrat resiliència i fortalesa" en el recentment acabat 2022 davant de les incerteses de l'economia.

"Catalunya ha resistit i ha avançat en un context molt dur per l'increment dels preus. El 2021 va ser l'inici de la recuperació després de la pandèmia i el 2022 havia d'arribar la consolidació, però no podíem comptar amb l'impacte de la guerra. No obstant això, malgrat les dificultats, hem tancat el millor desembre des de 2007", ha dit Torrent.

Respecte a 2023, Torrent ha admès que la incertesa continua marcant l'economia, per la qual cosa creu que "seria precipitat i poc prudent fer prediccions a mitjà i llarg termini".