Mor Joan Casadevall, l'ànima més liberal de l'empresariat gironí

L’advocat Joan Casadevall ha mort aquest divendres víctima d’un càncer. Al llarg de la seva trajectòria, Casadevall va destacar, al marge de la seva activitat professional d’assessor jurídic molt vinculada a l’àmbit laboral, per la seva tasca de representació de la Unió d’Empresaris de la Construcció.  També va ser assessor del Gremi d’Instal·ladors de la província de Girona, negociador del Conveni de Comerç i administrador del Gremi de Prevenció Laboral. Aquesta vinculació amb l’empresa el va portar a la Cambra de Comerç de Girona. De fet, era un dels membres més veterans del comitè executiu de la corporació empresarial.

Dotat d’una gran capacitat oratòria, dominava com ningú l’art de la ironia i mai defugia un debat intel·ligent, sobretot amb aquells que li portaven la contrària. En poden donar fe alguns representants sindicals i més d’un membre del ple de la Cambra de Comerç. No obstant això, era sempre dels que considerava que la millor forma de resoldre els conflictes era la negociació i l’acord.

«Representava l’ànima més liberal de l’empresariat gironí», recordava ahir un directiu del sector de la construcció. «Algunes de les seves declaracions públiques generaven polèmica, com quan es queixava de l’excés de restriccions durant la pandèmia, però sempre estaven molt ben argumentades», afegia.

Juntament amb l’hoteler Jordi Comas, Joan Terrades (Cambra de la Propietat) i Francesc Sitjas (UEC) va participar activament en la creació del «Club Liberal de Girona» a mitjans dels anys 80 del segle passat, promovent diversos cicles de conferències a Girona i Platja d’Aro.

En la publicació 'Testimonios para la Historia', Casadevall es definia com a «conseller més que com a advocat», assegurava que no es parlava prou de la «rellevància dels empresaris en el bon funcionament de la nostra societat» i lamentava la «ineficiència» dels polítics per afrontar mesures valentes davant problemes com la baixa productivitat i la rigidesa del mercat laboral. En la mateixa publicació afirmava que la societat actual havia «perdut els valors clàssics del valor i la lluita» i defensava que els estats occidentals havien de rebaixar la recaptació d'impostos per cedir la iniciativa a la ciutadania.

Afirmava que en la relació Catalunya-Espanya s'havia passat "de la il·lusió de la transició i la construcció d'una democràcia moderna a la decepció". "Avui res ens motiva per pertànyer a Espanya. Les noves generacions de catalans, nascudes en llibertat, han de posar la seva mirada en el projecte comú europeu i fer del nostre país un més dins d’una unió d’Estats europea efectiva: aquest és l’horitzó que ha de ser capaç d’engrescar-nos novament", assenyalava.