Els salaris pactats a Girona, molt per sota l’evolució dels preus

Prop de 110.000 treballadors gironins es van veure afectats per l’aprovació d’un conveni col·lectiu, ja fos d’empresa o de sector, que regula les condicions laborals del seu lloc de treball. Segons dades de Treball, a Girona es va pactar l’any passat una pujada salarial mitjana del 2,9%, molt lluny del 5,8% que van pujar de mitjana els preus. No és una situació anòmala: entre 2012 i 2022, només hi ha hagut dos anys (2014 i 2020) en què els salaris hagin pujat per sobre la inflació.

La pujada de sous pactats a Girona el darrer any és lleugerament inferior a la mitjana catalana (3,1%), segons un informe difós ahir per CCOO. On més han pujat els salaris ha estat a Tarragona (3,5%) i on menys a Lleida (2,7%). El sindicat assegura que el 30% dels treballadors ha hagut d’anar a la vaga per desencallar la negociació col·lectiva i adverteix que aquest any pot passar el mateix en molts dels convenis que queden per signar.

L’actual crisi de preus està disparant la bretxa salarial entre el que cobren homes i dones a Catalunya. Si bé tots dos van perdre poder adquisitiu el 2022, la baixada ha sigut substancialment més gran per a les segones. El 30,6% de les treballadores de Catalunya van perdre més de cinc punts de poder de compra l’any passat, enfront del 9,2% dels treballadors homes. I és que la gran majoria de treballadors amb increments salarials menys marcats via conveni col·lectiu, inferiors al 3%, són dones. Concretament, el 70%. L’escalada de preus s’està saldant amb més desigualtat, tant entre sectors com entre homes i dones, tal com evidencia també un informe publicat ahir per Oxfam Intermón. El 2022 ha sigut un annus horribilis per a la butxaca de la gran majoria dels treballadors, fins al punt que, en termes mitjans, els treballadors han patit la pèrdua de poder adquisitiu més gran des del 1985, les primeres dades disponibles del registre de convenis col·lectius recopilats pel Ministeri de Treball.

A Catalunya la dada provisional d’increment salarial és del 3,1%, davant una inflació mitjana del 8,4%. Segons les projeccions de CCOO, aquest increment pujarà després de les revisions dels últims convenis registrats fins al 3,75%. Una pèrdua de poder adquisitiu lleugerament inferior, però igualment històrica. La falta d’un acord general de salaris augmenta la bretxa salarial entre homes i dones. El 82,3% dels treballadors homes van veure augmentar el sou segons conveni un 4% o més, enfront del 63,7% de les dones. A més, hi ha una proporció més gran de dones enquadrades en convenis sense clàusula de revisió salarial de cap tipus, fet que amenaça de disparar en un futur encara més aquesta bretxa salarial de gènere.

Aquest tipus de clàusules, una de les línies vermelles dels sindicats a l’hora de decidir si firmen o no un nou conveni, s’han disparat l’últim any i figuren en sis de cada 10 nous convenis. El sou de 630.000 catalans, és a dir, gairebé el 20% de la població treballadora, es decideix aquest 2023. O perquè venen de convenis bloquejats d’anys anteriors o perquè vencen durant l’any i cal renovar-los. Aquí els sindicats prometen donar guerra i amenacen d’augmentar la conflictivitat laboral respecte a aquest exercici passat, al qual durant la primera meitat de l’any hi va haver una espècie de treva tàcita amb les patronals amb l’objecte d’arribar a un acord salarial marc que finalment no es va aconseguir. «Si no hi ha salaris, hi haurà conflicte. Les patronals han de tenir molt clar el que ens estem jugant», va advertir el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, en la mateixa línia en què ja es va manifestar el seu homòleg de la UGT, Camil Ros.

Convenis pendents

L’amenaça de vaga ja va ser recurrent en la negociació col·lectiva aquest exercici passat, fins al punt que gairebé un de cada tres treballadors que han vist renovat el seu conveni han hagut de convocar aturades. Plecs importants, com el d’oficines i despatxos, fa més d’un any que estan pendents de renovar i amb les negociacions bloquejades. També l’agropecuari, on les centrals denuncien que les empreses es neguen a integrar les recents pujades del salari mínim interprofessional, o el d’acció social, que acumula dos anys sense renovar-se.

Un altre objectiu del sindicat per al 2023 és recuperar els nivells de cobertura dels convenis col·lectius, és a dir, els treballadors que tenen regit el seu salari per aquests plecs i no individualment.

Subscriu-te per seguir llegint