El nou pla de benestar animal restarà més de 100.000 porcs a les granges gironines

A més de bregar amb una important pujada dels costos de producció o uns marges de rendibilitat ajustats, el sector ramader, especialment el porcí, s’enfronta ara a un altre repte en forma de marc legislatiu. El nou reial decret que compila diverses modificacions de normes, ja en vigor, i crea noves eines per millorar el benestar animal i facilitar els controls oficials, però que també implica esforços per a les explotacions.

Un document que entre els seus punts més cridaners contempla noves condicions respecte de l’alimentació, l’aigua o les menjadores. A més, estableix diferents valors quant a la densitat màxima d’animals a les granges, que en el cas de les comarques gironines implicarà una reducció de més de 100.000 porcs, una xifra sobre el total de places de porcs que hi ha a la demarcació, 1,2 milions aproximadament.

Aquesta mesura afectarà les explotacions d’engreix i deslletament. Actualment, a les comarques gironines hi ha aproximament més 800.000 places d’engreix, segons el sindicat Unió de Pagesos. Rossend Saltiveri, responsable del sector porcí del sindicat, calcula que la nova normativa reduirà entre un 15% i un 20% les places, per tant, a Girona es reduiran entre 120.000 i 160.000 places. Tanmateix, des de l’Associació Catalana de Productors de Porcí (Porcat) calculen que l’afectació serà menor, un 10% concretament, apunta el director de l’entitat, Ricard Parés. Aquesta xifra deixaria a la demarcació amb «unes 85.000 places menys», assegura Parés.

La modificació de l’espai mínim del qual ha de disposar el garrí –0,2 metres quadrats fins a 10 quilos, que va creixent en funció del pes de l’animal fins als 1,3 metres quadrats pels porcs de més de 130 quilos- afectarà directament a les explotacions, que tenen dos anys de marge per adaptar-se a la nova normativa. Per tal de mantenir els nivells de producció, una de les solucions passar per ampliar les granges per mantenir el mateix nombre d’animals. «Nosaltres com a productors no estem en contra que tinguin més espai, això per raons de benestar ho entenem, el tema és que si en una granja es vol mantenir el mateix cens cal que es deixi ampliar les naus», apunta Ricard Parés. «Això, per més que la llei no ho impedeixi, a la pràctica cal demanar uns tràmits als ajuntaments i la majoria d’ajuntaments, i en això Girona no és una excepció, acostumen a posar molts problemes i de facto no deixen que les granges ampliïn encara que sigui sense augmentar el cens», apunta. En aquest sentit, el director de Porcat insisteix que «com que les granges de porc no agraden als municipis sabem que posaran tots els impediments que puguin per ampliar naus».

Per la seva banda, Rossend Saltiveri exposa que des del sindicat esperen que s’obrin línies d’ajuts per tal de facilitar l’adaptació a la nova normativa, especialment per part dels petits ramaders. «Aquest canvi normatiu genera dificultats sobretots als ramaders petits i passarien a tenir més poder les empreses grans. Hi ha d’haver lloc per tots, grans, petits i mitjans», diu Ricard Parés.

Menys competitivitat

Una de les preocupacions del sector és com el nou reial decret pot afectar a la seva competitivitat dins d’un mercat cada vegada més globalitzat. «Si amplies la nau és amortitzable, però si et fan reduir el cens en el conjunt del sector perdem competitivitat», afirma el director de l’Associació Catalana de Productors de Porcí. «Si tu produeixes menys i la demanda del mercat mundial és la mateixa, i nosaltres estem exportant, vol dir que el que deixem de fer nosaltres ho farà un altre país», afegeix.

Per la seva banda, Rossend Saltiveri afirma que «evidentment perdrem competitivitat, el cost de producció se’ns encarirà». Tanmateix, el responsable del sector porcí d’Unió de Pagesos considera que «aviat aquesta normativa podria passar a altres països de la Unió Europea», això igualaria les condicions dels productors d’Espanya davant altres competidors, tot i això, Saltiveri creu que països com els Estats Units o Brasil podrien veure la seva posició reforçada en el mercat amb l’aplicació del pla de benestar animal.

A més, Parés explica que considera que «aquesta mesura no repercutirà en el preu de cara al consumidor final, però si de cara a la competitivitat de les empreses si, perquè tenen una estructura muntada a partir d’un determinat cens». «Si el preu s’enfilés els escorxadors comprarien porcs de fora», afegeix.

Més de 800.000 places

A Catalunya, la normativa repercuteix entre 800.000 i 1.300.000 places de porcs, segons les estimacions del sindicat i l’Associació Catalana de Productors de Porcí. Altres territoris de l’Estat també es veuran afectats, a Galícia, per exemple, implicarà una reducció de gairebé 200.000 porcs, sobre un cens d’aproximadament d’1,3 milions.

«Tenim massa solapament de normes que no dona marge al ramader per amortitzar inversions», subratlla Miguel Ángel Higuera, director executiu de l’Associació Nacional de Productors de Bestiar Porcí (Anprogapor). «Les normatives de benestar animal canvien cada cinc anys. El 2027 ens ficaran la normativa completa que serà un autèntic desastre. En el cas de les reproductores abocarà al tancament un gran percentatge de les granges d’Espanya. Serà molt difícil de complir», complementa Pablo Meijomín, president de la Federació Gallega de Porcí (Fegapor).  

Des de Galícia, els professionals del sector també insisteixen en la necessitat de més ajudes. «És una lluita que tenim amb l’administració», constata el president de Fegapor, des d’on reclamen «des de fa anys» que s’aprovin línies específiques per a noves legislacions. L’única cosa que surt per al sector porcí, es queixa, són les ajudes de millora d’explotació, que són per a totes les espècies i tenen «la mateixa estructura des de fa 20 anys». Estan lligades a les noves incorporacions. «Si la inversió va lligada a això, optes a una ajuda per millorar o ampliar l’explotació, sinó no».

Subscriu-te per seguir llegint