Classe magistral a Can Xapes

Mansour, d’origen senegalès, no sabia qui era Ferran Adrià fins que li’n van parlar fa una setmana, però des de llavors ha vist molts vídeos seus, i assegura que té la intenció de veure’n molts més, perquè el troba molt inspirador. Nathan, d’Ucraïna, tampoc no sabia qui era Adrià fa uns dies, però, en canvi, no pensa veure’n vídeos perquè vol seguir el seu propi estil. 

Mansour i Nathan són dos de la quarantena de joves d’entre 16 i 22 anys que participen aquest curs en el projecte formatiu bastit al voltant del restaurant Can Xapes de Cornellà de Terri, i que ahir van assistir a la xerrada que els va fer Ferran Adrià. «Quantes persones viuen al món?», demanava Josep Maria Gonzàlez, director territorial de CaixaBank a Catalunya, als joves que omplien una de les sales de l’establiment. «Uns vuit mil milions», va dir algú. «Doncs una revista molt important va elegir Ferran Adrià com una de les 100 persones més influents d’entre els 8.000 milions que hi ha al món», va reblar Gonzàlez.

La visita de Ferran Adrià havia creat expectació, a Can Xapes, i des de fa una setmana en parlaven. El projecte Tr3s Accions de formació i inserció laboral de l’associació AD Iniciatives Socials combina classes teòriques amb formació pràctica al restaurant, que consisteix en l’elaboració dels àpats del personal professional que hi treballa, i en la possibilitat de fer-hi pràctiques a final de curs segons explicava ahir mateix Sergi Torres, educador social i director del projecte: «Que vingui algú com Ferran Adrià per a nosaltres és una gran oportunitat», afegia. També n’estava molt satisfeta Conxi Martínez, la directora de l’associació AD Iniciatives Socials: «Tenir aquí algú com Ferran Adrià és molt important per als joves, els dona autoestima, perquè veuen que una persona que s’inicia en la cuina sense formació, com ells, pot arribar al màxim nivell».

De fet, Adrià va arrencar la seva intervenció explicant els seus orígens: una família en la qual la cuina no era especialment important. «M’agradaven les patates fregides i els bistecs». Va començar a treballar com a cuiner per poder-se pagar unes vacances a Eivissa, a poc a poc va anar aprenent i enamorant-se de la feina, i va acabar convertit en una autoritat mundial. «Quants de vosaltres que sou aquí teníeu la vocació de ser cuiners abans de venir?», els va preguntar. Només un noi va aixecar el braç: «Mireu-me, jo tampoc no tenia vocació i vaig arribar on vaig arribar».

Durant l’acte, que va durar més d’una hora, Adrià va insistir en la necessitat de qüestionar-s’ho tot, i de formar-se: «Ser cuiner no és difícil, ser creatiu, tampoc, arribar a un determinat nivell de creativitat, això ja és una altra cosa. Però per fer-ho t’ho has de qüestionar tot, has de ser lliure».

Després de la xerrada i de fer-se fotos de grup i individualitzades amb els estudiants que l’havien escoltat (tots van rebre un exemplar del llibre Mise en place. Guia per gestionar el teu restaurant, editat per elBullifoundation i CaixaBank), Adrià i Gonzàlez van dinar a Can Xapes, que té Lluc Quintana com a cap de cuina i Conrad Johera com a sommelier.

En acabar, qui va ser considerat el millor cuiner del món deia que l’àpat havia estat «molt bo, boníssim; si aquest restaurant fos al centre de Girona seria un èxit rotund sense cap dubte».

Subscriu-te per seguir llegint