Tres pastors amb 1.500 ovelles recorren 90 quilòmetres des de Mieres fins a La Molina

Tres pastors han començat aquest divendres a Mieres (Garrotxa) una transhumància amb 1.500 ovelles, en un recorregut que durarà cinc dies i amb el qual recorreran 90 quilòmetres fins a arribar al Pla d’Anyella, a La Molina.

La iniciativa «Transhumància per la vida» va néixer l’any passat de la mà del pastor Prem Puig. Enguany, dos pastors més s’han sumat a aquesta transhumància, que té com a objectiu «recuperar els camins de transhumància que s’havien fet servir tota la vida» i alhora «reivindicar la vida en totes les seves formes i recordar els vincles que uneixen les persones amb la terra», explica Puig.

Un ofici «en perill d’extinció»

«Cada vegada és menys comú ser pastor, a vegades sembla que estem en perill d’extinció», assegura Prem Puig. Ell fa uns 14 anys que és pastor i actualment té un ramat de 70 ovelles. «L’any passat vaig pujar amb 60 i em deien que estava boig», explica.

«Ser pastor implica dedicació tot l'any; però molts tenim una segona feina»

Puig relata com l’ofici viu un moment complicat. El pastor explica que aquesta feina «t’implica una dedicació completa tots els dies de l’any que altres oficis no tenen». A més assegura que «conec molts pastors que tenen altres feines per complementar». «Jo tinc una segona feina, també em dedico a la jardineria», afegeix.

La burocràcia és una altra de les dificultats per a la supervivència de l’ofici. «És una feina artesanal i estem en un món cada vegada més industrialitzat i amb més burocràcia. Ens fan passar la mateixa burocràcia que a la indústria agroalimentària, com per exemple a les càrnies les granges de porc. Passem les mateixes normatives i, en canvi, la ramaderia extensiva som un ofici ancestral, que al contrari que aquesta indústria, que pot ser perjudicial pel medi ambient, fem una ramaderia que s’ha fet sempre, sostenible», exposa el pastor.

La sequera

La manca d’aigua també ha fet patir als pastors. «El clima en general és el nostre dia a dia», diu Puig. «Hi ha hagut falta d’aigua i falta d’herba, perquè va tot relacionat», afegeix. Això ha generat incertesa a l’hora d’organitzar la transhumància, tot i que «finalment, ha plogut suficient perquè s’hagi fet herba a la muntanya», assegura.