Les 12 dones que cobren per menjar xocolata Nestlé

Tot va començar amb una visita, més per tafanejar que una altra cosa, a les oficines de Nestlé a Esplugues de Llobregat (Barcelona). La companyia suïssa celebrava una jornada de portes obertes en un edifici que s'havia posat en marxa el 1976 i que, aleshores (principis dels 2000), havia esdevingut un dels grans eixos de la seva presència a Espanya. Allí es van assabentar Elisa Oller i l'amiga que l'acompanyava que aquesta empresa d'alimentació estava creant un panell de persones, la missió de les quals seria provar els productes de la marca per a confirmar que lluïen, feien olor i sabien com els seus creadors volien. I que l'oferta incloïa cobrar un sou. Es van apuntar a les proves, és clar, i Elisa no s'ha mogut d'allí des de llavors. Aquest estiu ha fet 19 anys treballant per a l'empresa.

"Per a mi, un dels plaers de la vida és menjar bé, però, a més, tinc molta predilecció pel dolç: vaig a un bon restaurant i per descomptat que ho miro tot, perquè m'encanta menjar, però sempre em fixo en les postres", detalla, sumant a aquest paquet una sensibilitat olfactòria que l'acompanya des de petita. "Passés per on passés, sempre li deia a la meva mare si feia olor d'una cosa o a una altra", recorda.

La qüestió és que va provar sort amb el panell, va superar un procés "selectiu i exigent" que d'entrada -reconeix avui- la va intimidar i ja fa gairebé dues dècades combinant la seva professió de podòloga amb treballar dues tardes per setmana en aquestes oficines de Nestlé. La seva tasca consisteix a estar dues hores tastant xocolates i altres dolços que fabrica aquesta companyia, al costat d'11 companyes més. Una altra dotzena de dones fan el mateix al matí amb els productes salats.

Procés només humà

"Quan fem un procés d'innovació o creació d'un producte, a banda de les proves que ha de passar tècnicament, aquest ha de complir una sèrie d'atributs", contextualitza l'especialista en anàlisi sensorial de Nestlé Espanya, Aina Martínez. L'anàlisi sensorial defineix la responsable d'aquestes 24 dones, és “la ciència que estudia les característiques organolèptiques dels aliments mitjançant els sentits”. "El que fan aquests equips és aquesta degustació, que de moment només poden fer persones, perquè no hi ha màquines capaces de treure els matisos que treuen les persones i interpretar els estímuls que estem sentint", argumenta Martínez.

Elisa ho fa al costat d'Asun Navarro, que al matí és comercial de vins i caves, i que es va guanyar el seu lloc en aquest panell quan la seva filla, que treballa a l'empresa Nestlé la va avisar que buscaven a gent. També hi ha Mari Ángeles Griñena amb una pensió de viduïtat i es garanteix un manteniment per a continuar cuidant de la seva mare. Ella va arribar al lloc a través de la seva neboda, una de les participants del grup d'aliments salats. I al costat d'elles, hi ha altres nou companyes d'entre 45 anys (la més recent incorporació) i 65 anys.

La seva oficina és una sala situada al pis inferior d'aquest edifici, caracteritzada pel color completament blanc (encara que es pot activar una llum vermella si el que es vol és emmascarar el color d'un producte perquè no influeixi a la prova), la seva insonorització i la manca d'olors. Les participants han de venir sense perfum, sense escuma de pèl amb aromes, sense pintallavis, han d'haver estat una hora sense menjar, sense haver mastegat xiclet, sense haver-se raspallat les dents i, per descomptat, sense fumar, encara que una persona fumadora difícilment passaria les proves.

Cadascuna d'aquestes 12 dones té lloc en una taula que sembla normal fins que es comencen a elevar diverses parets que l'acaben transformant en un espai amb 12 cubicles. A cadascun d'ells hi ha un plat, un bol metàl·lic per escopir si no volen pair el producte, un got amb aigua i un altre amb camamilla (per netejar el paladar entre tast i tast) i una tauleta amb un formulari que les guia a la valoració: nivell d'amargor, nivell d'acidesa, presència de fruits secs, gruix, duresa, color, persistència a la boca, temps de fosa…

Elles millors que ells

Elles ho fan amb xocolates, lactis, bombons, llet condensada, farinetes infantils o begudes de cacau, entre d'altres; i les seves companyes del matí, amb cafès, cereals solubles, tomàquets Solis i purés Maggi. "Són triades per la seva capacitat, però a més han hagut de fer tot un entrenament", aclareix Martínez, que relaciona amb més sensibilitat natural que el panell estigui format exclusivament per dones i que explica que no tots els productes que tasten són proves reals: també hi ha moltes proves que es fan per mantenir en ple rendiment les capacitats d'aquestes “sibarites dels sentits”.

Sense anar més lluny, durant la covid, van guiar les sessions a través de videotrucades i demanant a les participants que anessin al supermercat a comprar elles mateixes els productes amb què practicar. Les que van perdre l'olfacte van haver de fer entrenament extra i alguna d'elles confessa haver demanat a la família que les ajudés a practicar amb tasts a cegues de productes.

"Segurament, des de fora no penses en tot l'esforç que requereix tenir un bon producte. És un procés llarg, elaborat, meticulós i amb moltes exigències", assegura Elisa, encara que ella, com les altres dues companyes que actuen de portaveus del grup, és conscient de la sort.

Un gran inconvenient és que aquesta no sigui una feina a temps complet. "Tinc una feina estressant, perquè tinc comissions, uns objectius mínims on arribar... i vinc aquí i és relaxació pura: és una feina que m'agrada, en què cada dia s'aprèn una cosa nova", valora Asun, que confessa organitzar-se les seves tasques com a comercial vitivinícola en funció dels horaris del panell i que, si canviés de treball, ho faria buscant-ne un que només l'ocupés als matins per poder-hi seguir.

Com una gran família

Ajuda, també, la bona relació que tenen entre elles: han vist néixer nets i netes, organitzen sopars de Nadal, es fan regals i comparteixen l'estrany vincle que s'estableix quan la pregunta que més senten des de fa anys és “què s'ha de fer per treballar del teu?". La que més formulen elles a la seva cap és "quant n'hi ha d'aquest producte?" per abusar o no d'aquells que més els agraden i, finalment, ser les úniques 12 privilegiades que poden tastar una nova xocolata Nestlé fins i tot un any abans que surti al mercat. Perquè són les úniques que exerceixen aquest rol per a Nestlé a tot Espanya.

-Quin orgull no? Anar a comprar al supermercat i identificar un producte que has provat.

-Que ho has provat, no: que ho has creat pràcticament, ho has modificat, ho has millorat.

Ah, i si no els agrada, és igual. "Aquí rau la nostra professionalitat", conclouen.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona