Girona, una de les províncies amb més inversió estrangera

El mercat immobiliari de Girona és un mercat molt atractiu pels estrangers, especialment per la seva situació geogràfica tan particular que converteix la província en un pol d’atracció difícil de millorar. Tant és així que, segons l’Estadística Registral Immobiliària del tercer trimestre de 2023, la província ocupa la quarta posició d’Espanya en el rànquing de compra estrangera (31,71%), només per darrere d’Alacant, Santa Cruz de Tenerife i Màlaga.

Una situació, la del mercat immobiliari gironí que, Esteve García-Ossorio, responsable de desenvolupament de la xarxad'agents immobiliaris iad, descriu com a «molt interessant», tot i les turbulències derivades de la pandèmia de la guerra d’Ucraïna -i la posterior crisi energètica- i la pujada del tipus d’interès per contenir una inflació «desbocada» que han induït una davallada del poder adquisitiu. A pesar d’aquestes circumstàncies, la penalització dels estalvis ha portat a les famílies a invertir en l’adquisició d’habitatge, assenyala l’expert que també descriu la demarcació com un «enclavament privilegiat» que motiva a molts estrangers a decidir-se per Girona a l’hora de comprar. Un desig dels estrangers de comprar a Girona que ha crescut un 5% durant el primer trimestre de 2023 en comparació amb el mateix període de l’any passat, segons dades de l’Estadística Registral Immobiliària.

Per nacionalitat, el públic francès i l’anglès són els que més compren a la província gironina. Els motius, segons apunta l’expert, són: el clima mediterrani, la connectivitat que ofereix amb la presència de dos aeroports a menys de dues hores de la capital, la seguretat jurídica que empara la seva adquisició i l’alta professionalitat de les agències immobiliàries gironines. Per comarques, el Baix i l’Alt Empordà són les zones predilectes d’aquest públic. Per Garcia-Ossorio, les preferències d’aquests dos públics són molt similars, però apunta que els francesos són més «selectes» i «exigents» perquè són més coneixedors de la zona. En canvi, els anglesos són més «genèrics» perquè venen a descobrir. Tot i que són els compradors més eminents, l’expert destaca els marroquins com un públic comprador que ha crescut molt en els últims anys a zones d’arreu de la província com Salt.

Pel que fa al perfil, els joves professionals estrangers, amb una mitjana d’edat de 35 anys, són els que més compren. Segons, el responsable de xarxa d’Iad, aquest perfil es decanta per habitatges no excessivament grans, funcionals, que s’ubiquin en una zona ben connectada i que tingui una comunitat estrangera al voltant on poder compartir. En aquest sentit, Garcia-Ossorio destaca que aquests joves són «nòmades», és a dir, la majoria treballen en empreses tecnològiques, treballen de manera remota, i busquen viure una experiència fora del seu país. A diferència d’aquest perfil, els jubilats -que segons un estudi d’Ipsos i Iad el 2022 només representaven el 8% del total de compradors a l’estranger- no busquen una experiència, sinó que volen un entorn amb bon clima i servei, especialment el mèdic, apunta l’expert.

Tenint en compte les zones, la zona costanera i la muntanya són les preferides dels estrangers. L’expert, observa una gran diferència entre el públic estranger que compra a la muntanya i el que ho fa a la costa. Els que es decideixen per la costa, ho fan, principalment pel clima i no són tan exigents a l’hora de comprar. En canvi, els que apostar per zones de muntanya són estrangers de nivell sociocultural alt que prioritzen l’entorn natural i viure experiències. En aquest sentit, segons l'expert, la zona pirenaica és molt buscada per les seves pistes d’esquí i per la seva proximitat amb Andorra i França.

En clau futur, l’expert augura que la província de Girona seguirà liderant els rànquing de compra d’habitatge per part d’estrangers a Espanya en els propers mesos perquè «els tipus d’interès es relaxaran» i hi haurà una «contenció dels preu» que seguiran motivant la compra, tot i que presagia que a escala espanyola hi haurà un problema de lloguer perquè la legislació no està «ajudant» al sector.

Subscriu-te per seguir llegint