Figueres impulsa el triangle logístic del Far-Vilamalla, Portbou i el port de Palamós

La història de l’Empordà s’explica a partir d’un fort component logístic en un territori de frontera que ha vist passar i arribar moltes civilitzacions. Encara avui es calcula que 12.000 camions carregats de tota mena de mercaderies travessen la comarca, majoritàriament amb destí cap a la resta d’Europa i de tornada amb nous productes.

Coincidint amb la celebració del primer centenari del Grup Padrosa, l’Ajuntament de la capital empordanesa ha acollit la jornada Figueres capital logística, un esdeveniment sectorial que ha tingut l’auditori dels Caputxins com a espai de referència per a escoltar ponents de diferents sectors tècnics, polítics i tecnològics.

Durant tot un dia, cinc taules de reflexió i debat van aportar, dijous passat, dades que expliquen el moment actual del transport, les problemàtiques laborals, els usos de les noves tecnologies i la recerca d’una sostenibilitat ambiental que no sempre està ben alineada amb la realitat dels fets. El regidor de Promoció Econòmica, Manel Rodríguez Plana, es va encarregar d’introduir l’acte evidenciant que el títol de la Jornada «era una clara declaració d’intencions» respecte a la voluntat figuerenca de liderar el desenvolupament de la logística en l’àmbit comarcal.

Per això no va estranyar a ningú que l’alcalde de Figueres, Jordi Masquef, acompanyat per l’exalcalde i Comissionat per a la transformació ferroviària, Joan Armangué, anunciés als assistents la voluntat de crear «una taula comarcal» que doni vida a les perspectives presents i de futur del gran hub logístic que es pot generar amb el triangle format per la plataforma del Far-Vilamalla, l’estació ferroviària de Portbou i el port de Palamós.

Abans, però, l’exconseller de Territori Pere Macias, implicat de ple en la renovació de Rodalies, va compartir la taula d’obertura amb Víctor Cusí, president d’EolicCat, i Pere Padrosa, CEO del grup empresarial centenari. Macias va referir-se a l’estat actual de les infraestructures del transport «entrades en una etapa de maduresa» que recomana treballar en tres aspectes com són «l’aprofitament de les existents, resoldre els colls d’ampolla i configurar els nodes logístics». L’enginyer garrotxí considera que «cal adequar millor l’AP-7 a les necessitats del territori» amb enllaços nous a la Jonquera i Figueres com a exemple, i la necessitat de resoldre el «coll d’ampolla» que suposa que l’autopista només tingui dos carrils en el tram jonquerenc. També va lamentar que les vies d’ample internacional que passen pel túnel del Portús «estiguin desaprofitades». «El node de Figueres té grans possibilitats», va concloure.

Víctor Cusí va remar a favor de la implantació de les energies renovables. «Dels 49 parcs eòlics que hi ha a Catalunya, a l’Empordà no n’hi ha cap», va dir, tot recordant que havia fundat la seva empresa particular a Figueres ara ha fet vint-i-cinc anys. «Necessitem posar molts aerogeneradors i plaques, hi ha molta feina a fer fins al 2030», va afegir.

Pere Padrosa Pierre va posar èmfasi en la importància de la col·laboració publicoprivada per avançar en tots els àmbits i va advertir que «si volem que l’Empordà sigui una Toscana, hem de trobar el model que ens cal». Tirant-se pedres sobre el teulat de la seva especialitat, Padrosa va defensar la importància del transport de mercaderies per tren per alliberar infraestructures viàries i va deixar clar que «si som o hem de ser capital logística, ho hem de fer mirant bé el territori». Es va mostrar crític amb el fet que a la Jonquera, els caps de setmana, els camions estiguin retinguts per les restriccions de pas de França mantenint «aturada l’economia productiva».

Jordi Masquef i Joan Armangué van explicar als assistents tot el pla de noves infraestructures que es preveuen per a Figueres i la seva àrea urbana. L’alcalde va aprofitar l’ocasió per a recordar que els projectes de l’Estat i la Generalitat sumen mig miler de milions d’euros: «No es pot desaprofitar una inversió d’aquesta envergadura», va dir abans d’admetre que, fins ara, «les administracions supramunicipals no s’havien portat bé amb Figueres».

L’arc mediterrani

La visió logística de l’arc mediterrani la van aportar Josep Maria Fortuny, del Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental, i Sergi Saurí, director del Cenit. La jornada es va cloure amb una taula rodona sobre el futur empresarial de la comarca. Miquel Roura (Ceres Roura), Joan Fornós (Aigües de Vilajuïga), Marc Solà (Collverd) i Aleix Dalmau (Can Garús) van posar deures a les administracions per a rebaixar pressions i augmentar la competitivitat territorial.

La futura plataforma ferroviària del Logis, i per part d’Iaeden, les mesures ambientals i de transició energètica, també es van posar sobre la taula durant lea jornada.

Subscriu-te per seguir llegint