La ramaderia, entre la carn artificial i la restauració de la natura

Fa temps que el sector de la carn de boví ha de bregar amb diferents fronts

Diverses vaques, en una fotografia d'arxiu

Diverses vaques, en una fotografia d'arxiu / Europa Press

Jesús Domingo Martínez

Fa temps que el sector de la carn de boví ha de bregar amb diferents fronts que posen en dubte tant els beneficis del consum de carn per a la nostra salut com el paper de la ramaderia i el valor que aquesta exerceix en el medi. L'amenaça del florent sector de la carn artificial, cultivada al laboratori, amb aparença i sabor que imita els productes d'origen animal i que confon el consumidor amb paraules, noms, com hamburguesa, filet, etc, serà prohibida a Itàlia per no garantir la salut, la qualitat i la protecció de la cultura i tradicions.

És fonamental que tinguem una dieta variada en què s'incloguin productes d'origen animal, però cada cop és més freqüent la tendència cap a dietes veganes o alternatives que imiten la carn. Un altre problema més per al sector és la Llei de la restauració de la natura, que prioritzarà les metes climàtiques sobre l'agricultura, la ramaderia o el medi rural. Aquesta llei pretén tenir restaurat el 20% dels hàbitats, boscos, aiguamolls, etc, abans del 2030 i el 90% dels ecosistemes abans del 2050, però això només s'aconseguirà fent que el sector desaparegui, ja que serà impossible aconseguir rendibilitat si es penalitza contínuament i s'obliga a produir en condicions tan estrictes.

Tot i aquest futur tan incert, hi ha joves que decideixen incorporar-se al sector, i encara que des de totes les administracions es parla contínuament d'apostar pel relleu generacional i la incorporació de la dona, la realitat és molt diferent. N'és una prova l'ajuda extraordinària als sectors ramaders per la sequera del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, que la majoria de ramaders ja han cobrat. Tot i això, l'última nota publicada pel FEGA, arran d'una nova llista de beneficiaris, diu que “les al·legacions han estat remeses a les comunitats autònomes per a la seva anàlisi”, deixant, pel que sembla, en mans de les comunitats la decisió de resoldre favorablement o no aquestes al·legacions.