El Pla de l'Estany, l'única comarca gironina que va recuperar el PIB per habitant previ a la pandèmia el 2021

Només 11 comarques de Catalunya havien recuperat els nivells de PIB per habitant previs a la pandèmia l'any 2021, segons dades publicades aquest divendres per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Entre elles només es troba una comarca de la província de Girona: el Pla de l'Estany. Les que més van aconseguir repuntar, amb augments de més del 10%, van ser la Ribera d'Ebre (16,6%), la Terra Alta (13,2%) i el Pallars Jussà (10,3%). En canvi, les que més havien perdut en PIB per habitant eren algunes de les més dependents del turisme: la Cerdanya (-13%), el Pallars Sobirà (-13,3%) i Aran (-18,7%). Les altres comarques que van mantenir o recuperar el PIB per habitant van ser l'Anoia (0,9%), el Baix Camp (1%), Berguedà (0%), Montsià (6,1%), Pla de l'Estany (1,8%), Pla d'Urgell (4,2%), Segrià (1%) i Vallès Oriental (1,1%).

Segons les dades publicades per l’Idescat, en la comparació entre 2020 i 2021, totes les comarques van augmentar el PIB per habitant, excepte les Garrigues i Aran, que van baixar un 2,7%. 

Els increments més forts es van percebre a la Ribera d’Ebre (49,5%), la Terra Alta (23,9%) i el Tarragonès (23,6%), per sobre de la mitjana catalana, que va ser del 8,4%. 

L’anàlisi de l’Idescat indica que la Ribera d’Ebre segueix sent la comarca amb el PIB per habitant més alt (62.400 euros), seguida del Barcelonès (38.600), que estan un 97,6% i un 22,2%, respectivament, per sobre de la mitjana catalana. La tercera és la Segarra, amb 34.500 euros per habitant. 

En canvi, les tres comarques amb el PIB per habitant més baix són el Garraf (19.400), el Priorat (18.900) i el Baix Penedès (17.500). 

Pel que fa als sectors d’activitat econòmica, el sector de serveis genera més del 50% de l’activitat econòmica a 32 comarques i Aran. El Barcelonès és la comarca on els serveis tenen un pes més elevat (87,4%), seguida del Garraf (82,9%) i l’Alt Urgell (80,2%).

La indústria és la principal activitat econòmica a 4 comarques catalanes, la Ribera d’Ebre (72,4%), la Segarra (56,4%), la Terra Alta (48,7%) i l’Alt Camp (48,1%), les quals superen amb escreix el pes de la indústria en el VAB de Catalunya (20,2%).

Pel que fa a la construcció, aquest sector genera més d’un 10% de l’activitat econòmica a la Cerdanya (14,2%), Aran (11,8%) i el Baix Empordà (10,7%). 

Finalment, respecte al sector agrari, 3 comarques destaquen per tenir un pes d’aquest sector molt superior al del conjunt de Catalunya (0,9%): la Noguera (19,3%), les Garrigues (15,35) i el Pla d’Urgell (11,4%).

PIB per habitant als municipis

Pel que fa als municipis, més del 40% de localitats amb més de 5.000 habitants i la resta de capitals comarcals havien superat el 2021 el nivell de PIB per habitant previ a la pandèmia de la covid-19. 

En tot cas, 208 dels 219 municipis de més de 5.000 habitants i capitals comarcals augmenten el PIB el 2021 independentment de si el milloren respecte a l’esclat de la covid. Els augments més forts es van notar a Súria (58,6%), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (58,1%) i Lliçà d’Amunt (51,5%). Les caigudes més intenses van ser a Almacelles (-9,3%), Móra d’Ebre (-4,2%) i Sant Hilari Sacalm (-3%).

PIB del 2022 en municipis de més de 50.000 habitants

Segons l’Idescat, amb les dades avançades del 2022 per a municipis de més de 50.000 habitant, el PIB creix a tots ells. El major augment es nota al Prat de Llobregat, amb un 25,6% més, seguit de Cornellà de Llobregat (11,9%) i Barcelona (11,8%). 

Tot i l’augment del Prat, és l’únic municipi que al 2022 encara no havia assolit el PIB per habitant previ a la pandèmia. La situació es deu al fet que, amb l’aeroport i altres indústries, el Prat de Llobregat té un VAB de serveis molt elevat, per sobre del 80%. 

Barcelona ha generat 83.415,9 milions d’euros, xifra que representa gairebé un terç del PIB de Catalunya (30,8%) l’any 2022. Amb un PIB per habitant de 51.200 euros, Barcelona se situa per sobre de la mitjana catalana (34.800 euros), juntament amb el Prat de Llobregat (62.400 euros), Sant Cugat del Vallès (57.300 euros), Tarragona (43.700 euros), Girona (41.300 euros), Granollers (40.800 euros), Cerdanyola del Vallès (40.600 euros), Cornellà de Llobregat (39.600 euros) i Lleida (35.300 euros).