Les ajudes a l’autoconsum acaben amb molts diners sense lliurar

Dos anys i mig i més de 2.000 milions d’euros després, la finestra per a les ajudes Next Generation per a l’autoconsum solar es tanca diumenge que ve 31 de desembre. Aquest serà l’últim dia per demanar les ajudes, encara que part dels diners encara s'han de repartir als qui l’hagin sol·licitat, davant els retards per part de les comunitats autònomes. Més enllà de la gestió, el programa ha estat un èxit: quan es va llançar es preveia la construcció de 1.850 megawatts (MW), fins a la data s’han concedit ajudes per a uns 2.400 MW i hi ha més de 5.000 MW en avaluació, segons fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Va ser a partir de 2021, coincidint amb l’inici d’aquestes ajudes dels fons europeus, quan el desenvolupament de les plaques solars va començar a enlairar de manera exponencial. En 2022 es va aconseguir el rècord de 2.500 megawatts instal·lats en un any, fins a sumar un total de 5.200 MW, segons les xifres del sector. «Aquesta obertura del Telenotícies amb el preu del mercat majorista ens va ajudar, perquè encara que no eren bones notícies ni per a la competitivitat del sector ni competitivitat de les llars, per al desenvolupament de l’autoconsum i les renovables va ser rellevant», reconeixia fa tres setmanes Víctor Marcos, director d’energies renovables i mercat elèctric de l’IDAE, durant el Congrés Renovables, organitzat per APPA.

Una nova partida

El Govern va assignar originalment 660 milions, repartits en funció de la població de les comunitats autònomes, que són les responsables de la distribució final, i a partir d’aquesta xifra les regions podien demanar la seva ampliació fins a duplicar l’import. Davant l’èxit del programa, el juny es van reassignar 227 milions d’altres línies d’ajuda i en l’addenda del Pla de Recuperació es va crear una nova partida de 500 milions d’euros, encara que en aquest cas el repartiment es va fer en funció de la proporció de les peticions rebudes i les ajudes atorgades per les comunitats autònomes. Aquestes ajudes permeten bonificar fins a 600 euros per quilowatt de potència instal·lat per a plaques solars i 490 euros per quilowatt-hora en bateries i suposa de mitjana el 40% del cost total d’un projecte.

L’únic problema en tot aquest temps ha estat la seva gestió, en trigar entre 18, 20 o 24 mesos a arribar els diners als seus beneficiaris, la majoria dels quals el rebran amb el programa ja finalitzat. «En el futur preferim que qualsevol línia d’ajudes es dirigeixi a les desgravacions fiscals o a l’IVA zero perquè amb les subvencions es genera un retard tremend. Les comunitats autònomes són les encarregades del cobrament de les ajudes i per la complexitat del procés i la falta de recursos humans i digitalització tenen retards enormes», explica el director general d’UNEF, José Donoso. En sol·licitar la subvenció, el programa demana una documentació i paga segons l’ordre d’arribada. «Sempre que hi hagi fons, clar, perquè també és possible que entri en la cua, vagi tot bé i després no hi hagi fons», afegeix el cofundador de la companyia d’energia solar, Samara, Manel Pujol.

Preus baixos

El final del programa de fons europeus arriba en un 2023 que tancarà amb xifres més modestes a les de l’any anterior. La sensació que els preus ara són baixos, la pujada dels tipus d’interès i la inflació i la percepció que les ajudes no acaben d’arribar a tothom han alentit la seva expansió, encara que des del sector parlen de «normalització». «Les ajudes no són necessàries perquè el cas de negoci tingui sentit, sinó són una forma principal per a ajudar al seu desplegament», reconeix Manel Pujol. Aquesta companyia estima una rendibilitat d’entre el 18% i el 22%, que es tradueix en un estalvi anual d’uns 800 euros en la factura de llum i un termini d’amortització d’entre 5 i 7 anys. El preu mitjà de la instal·lació és d’uns 6.600 euros i la seva vida útil d’entre 20 i 30 anys.

Hi ha altres ajudes, una en l’àmbit local i una altra a escala nacional, que redueixen el preu inicial del projecte. Es tracta de la bonificació de l’Impost de Béns immobles (IBI) que ofereixen la meitat dels ajuntaments espanyols. És el cas de Barcelona, que bonifica el 50% d’aquesta taxa durant tres anys, o Sabadell que l’estén a cinc anys. Una altra opció, que es pot afegir, és la deducció d’IRPF, lligada a la millora en l’eficiència energètica de l’habitatge que proporcioni la instal·lació solar. Es tracta d’una bonificació del 20% del preu de la instal·lació si s’aconsegueix reduir el 7% de la demanda de calefacció o refrigeració o de fins al 40% si es demostra que el consum d’energia primària (gas o gasoil) que s’ha reduït és un 30% d’aquest consum o es millora la qualificació creditícia de l’habitatge a les lletres A o B.

El temps mitjà d’instal·lació és d’entre 4 i 8 setmanes, moment a partir del qual es pot autoconsumir. Però per a legalitzar la instal·lació, per poder injectar en la xarxa l’excedent i cobrar per això a través d’un descompte en la factura el termini s’estén entre 4 i 8 setmanes més. És a dir, es triga un màxim de 4 mesos a posar en marxa plaques solars en una casa, segons els càlculs del sector. Diferent és el cas de l’autoconsum col·lectiu, que es dilata més en el temps. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert una recerca que afecta una de les grans empreses per aquestes traves, encara que això no condiciona el resultat final d’aquesta. Elles defensen que fan el que poden davant l’al·luvió de peticions.