Coixins tèrmics fets a la Cerdanya

Una empresària de Prullans fabrica i distribueix saquets de llavors a farmàcies i botigues de salut i termoteràpia de tot l’Estat

A la comarca la indústria no agroalimentària és minoritària, representa menys del 7% de l’economia, però creix

Irene Ferrero treballant a la màquina de cosir amb un dels coixins tèrmics.

Irene Ferrero treballant a la màquina de cosir amb un dels coixins tèrmics. / Miquel Spa

Miquel Spa

Una altra economia és possible a la Cerdanya. Més enllà del turisme i els serveis, que acaparen amb la construcció més el 83% del negoci a la comarca, altres professionals evidencien que una indústria sostenible és factible al Pirineu.

Phiu-phiu és una empresa nascuda fa tretze anys a Banyoles que el 2017 es va instal·lar a la Cerdanya per fabricar coixins tèrmics que cada dia viatgen a farmàcies i botigues de salut de tot l’estat. Es tracta de saquets que acumulen calor o fred i s’apliquen al cos per, entre d’altres usos, calmar dolors musculars. Irene Ferrero, natural de Mieres i des de fa sis anys a la vall, gestiona la compra del material, fabricació i distribució del producte final des del seu taller de Prullans. A primera hora del matí Ferrero estudia les comandes pendents. Establiments de Galícia, el País Basc, les Illes o de la resta de Catalunya que ofereixen termoteràpia li encarreguen saquets farcits amb blat, llavors o plantes aromàtiques. El material l’adquireix de diversos proveïdors: roba d’empreses de Barcelona i els països nòrdics, blat de la Cooperativa Pirenaica, pinyols de cirera d’una empresa d’Alemanya o herbes aromàtiques de proximitat... Una vegada establerta la planificació del dia retalla les teles amb els patrons, els cus, els farceix i empaqueta en capses perquè una empresa de transports les reculli a la porta del taller. Cada dia una línia de paqueteria enllaça Prullans amb els punts de venda repartits per tot l’estat. Ferrero explica que fabrica a la Cerdanya de la mateixa manera que ho feia a Banyoles, la qual cosa li permet desenvolupar el seu negoci en l’entorn del Pirineu. En silenci, lluny de la piconadora turística, la indústria de la Cerdanya s’ha fet un forat en l’economia.

L’escenari econòmic és descompensat a la comarca: sumant la facturació dels sectors de la construcció, el turisme, l’alimentació a una població el 60% de la qual és turista, i els serveis immobiliaris, es constata que el sector turístic suposa el 82,8% de la facturació de l’economia cerdana en un any. L’altre 7% l’aporten sectors com els de serveis, salut, mobilitat, logística, economia circular i residus, energia i d’altres minoritaris, segons un estudi de la consultura Cluster Development. A la comarca hi ha altres empresaris autònoms que fabriquen, majoritàriament productes d’artesania. És el cas de dues ceramistes a Montellà i Das, un artesà de la fusta que fabrica joguines o una productora d’espelmes a Alp. Amb tot, des de l’àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal han apuntat que si be hi ha poques persones que instaurin una indústria a la Cerdanya més enllà del sector agroalimentari, si que es percep un major dinamisme en el sector gràcies en part a les facilitats de transport i l’arribada de nous veïns. En aquest sentit, no existeix una directori de productors o industrials a la Cerdanya.

Irene Ferrero treballant a la màquina de cosir amb un dels coixins tèrmicsEls saquets o coixins tèrmics Phiu-phiu fabricats a Prullans.

Irene Ferrero treballant a la màquina de cosir amb un dels coixins tèrmicsEls saquets o coixins tèrmics Phiu-phiu fabricats a Prullans. / Miquel Spa

Un catàleg virtual recull el talent jove empresarial

El Consell Comarcal ha portat a terme el Catàleg de Talent Jove. En la primera edició hi ha projectes de sectors com la màgia, pintura, música, fotografia, dansa i artesania amb noms com Laila Bellot de Mussa, Eva Campi d’Aransa, Mireia Fowler d’Urús, Laia i Ainara de Mussa, Laia Font de Mussa, Tradiem de Montellà, Elias Fernàndez de Montellà, Roger Pons de Bor, Jordi Garcia de Das, Aran Vàzquez de Puigcerdà, Iván Fernàndez de Montellà, Joan i Marc Reyes de Puigcerdà, Gina Sales de Bellver, Oriol Garreta de Béixec i Cler Tatoo de Bellver.

El Consell Comarcal promou l’emprenedoria

El Consell Comarcal de Cerdanya mira de facilitar eines als empresaris de la vall perquè portin a terme projectes propis i així ajudin a diversificar l’economia local, dominada majoritàriament per la construcció i el turisme. Així, amb aquest objectiu, l’òrgan comarcal va crear el 2022 l’Escola d’Emprenedors, que recentment ha celebrat una trobada. L’acció va consistir en una jornada amb el títol «Coneix els projectes emprenedors de la Cerdanya» i va registrar la participació de 33 creadors de negocis. Els emprenedors es van poder reunir amb representants d’onze ajuntaments del territori per tal que l’administració local conegui els projectes que s’impulsen des dels seus municipis i així els puguin ajudar o contractar. L’experiència va ser definida per l’àrea de Promoció Econòmica del Consell com «un espai d’apropament de persones de l’àmbit públic i privat de la mateixa comarca on poder compartir i explicar dificultats, experiències i necessitats que tenen les persones emprenedores per consolidar el seu negoci». Amb tot, el sector productor potent a la Cerdanya, el qual també està vinculat al turisme perquè és on te el gruix del mercat de clients, és l’agroalimentari. En aquest sector, la creació de l’associació de productors de Cerdanya, sota la marca Origen Cerdanya, agrupa més d’una trentena de productors de làctics, embotits, cervesa, carn i melmelades, entre d’altres.

Subscriu-te per seguir llegint