Entrevista | Arnau Viusà Un dels creadors de la ginebra Sa Tuna

«Vam començar a fer ginebra en un soterrani, com en la Llei Seca»

"La ginebra sense alcohol no és ginebra, com a molt, en podem dir ginebró"

Arnau Viusà, amb tot d'ampolles de la Sa Tuna al seu darrere.

Arnau Viusà, amb tot d'ampolles de la Sa Tuna al seu darrere. / ddg

Albert Soler

Arnau Viusà, Ferran Monfort i David Río són tres joves de La Bisbal que han creat i estan comercialitzant la ginebra artesana Sa Tuna, inspirada precisament en aquesta coneguda cala de Begur.

Ginebra artesana? Sona a destil·leria clandestina en un soterrani, com en plena llei seca.

Doncs els inicis van ser exactament així. Vam començar en el soterrani de casa d’en Ferran, a Vulpellac.

Chicago, anys vint.

He, he, ben igual. A tots tres ens agradava la ginebra, i ens vam decidir a produir-ne quan en Ferran havia de fer el treball de recerca de batxillerat.

M’està dient que van començar a fer ginebra com a treball de batxillerat?

Així va anar. Després d’estar un temps tastant ginebres, algunes de més bones i algunes de més dolentes, vam decidir fer la nostra.

Vam veure que el producte agradava molt i ens vam plantejar de tirar-ho endavant més seriosament

Per a consum propi, imagino. 

Sí, només per a nosaltres, la família i els amics. Però vam veure que el producte agradava molt i ens vam plantejar de tirar-ho endavant més seriosament. Vam crear la societat fa un any, i fa set mesos ja sortíem al mercat.

Van haver de fer gaires intents fins a trobar la fórmula bona?

Tres o quatre receptes diferents, a les quals vam anar fent petites modificacions fins a trobar l’equilibri final.

Per què ginebra i no whisky, rom o algun altre licor així?

La ginebra ens agradava a totes tres, i a més és un licor molt versàtil, que es beu tant havent dinat com en l’oci nocturn.

L’artista Joan Abras, de La Bisbal, ens ha fet escultures de la dona, que hem incorporat a l’etiqueta i a la marca

Miri que la ratafia és molt més nostrada.

Ja n’hem fet, ja, però aquesta només per a consum propi (riu).

No temen que els anglesos els acusin d’apropiació cultural d’un dels seus símbols? 

He, he, no ho poden dir, perquè la nostra no és London Dry Gin, la fem amb mètode d’infusió. És un procés lleugerament diferent, fa que sigui més aromàtica i seca. Agrada molt al públic femení.

Això obre molts portes.

L’artista Joan Abras, de La Bisbal, ens ha fet escultures de la dona, que hem incorporat a l’etiqueta i a la marca. De fet, Sa Tuna és també un nom femení.

Amb què no barrejaria mai ginebra?

Amb Coca-Cola.

No barrejaria mai ginebra amb Coca-Cola, pel meu gust, hi ha massa sucre

S’acaba de carregar el mític cubata de ginebra de la meva joventut.

Ara no es porta gaire. Pel meu gust, hi ha massa sucre.

Per què avui els gintònics semblen macedònies?

Els joves cada cop beuen menys gintònic. Prefereixen barrejar la ginebra amb llimona, la tònica la fan servir com a digestiu.

Què pensa de la ginebra sense alcohol?

Que no és ginebra. Com a molt, en podem dir ginebró. La ginebra ha de tenir entre 37,5º i 50º d’alcohol. La nostra té 40º.

Què té de Begur la ginebra Sa Tuna?

És fresca i aromàtica com la cala Sa Tuna. A més, tots tres hem anat molt a aquesta cala, des de petits. La nostra marca és clarament la Costa Brava.

Quin és el seu mercat?

De moment, Catalunya. Tots tres hem treballat -i encara ho fem- en l’hostaleria. Vam començar per establiments coneguts de la nostra zona, i després ens vam estendre a Girona i Barcelona, que és on estudiem.

És fresca i aromàtica com la cala Sa Tuna. A més, tots tres hem anat molt a aquesta cala, des de petits

A Barcelona tindrà èxit segur, perquè Begur a l’estiu n’és un barri més.

Ha, ha, hi hem tingut una bona entrada, a Barcelona. I d’aquest barri que diu, vam triar Sa Tuna perquè és la cala més idíl·lica, la menys massificada i urbanitzada.

Toqui fusta, Viusà.

Sí, més val que en toqui, perquè Déu n’hi do.

Subscriu-te per seguir llegint