Tres de cada quatre famílies han hagut de canviar els seus hàbits alimentaris

Facua-Consumidors en Acció reclama canvis en els preus dels aliments

Les empreses que intervenen entre el preu d'origen i el consumidor final inflen els preus, fent que no tothom pugui pagar aquests productes

Els agricultors també reclamen noves mesures i un doble etiquetatge

Les famílies han hagut de substituir o eliminar aliments saludables de la dieta perquè no poden pagar-los

Les famílies han hagut de substituir o eliminar aliments saludables de la dieta perquè no poden pagar-los / freepik

Cristina Clopés

Cristina Clopés

El gran problema econòmic envers l'alimentació a Espanya està provocant que moltes famílies hagin de canviar els seus hàbits alimentaris i consumir productes de pitjor qualitat. La baixada de l'IVA en els aliments bàsics no està servint de res perquè els intermediaris s'estan emportant tots els beneficis i apujant el preu final; així doncs, a què estem jugant? La presidenta de Facua-Consumidors en Acció ens explica com està la situació.

Olga Ruiz, la presidenta de Facua-Consumidors en Acció, explica que, després de fer una enquesta a més de 3.300 consumidors entre el 15 de gener i el 6 de febrer d'aquest 2024, la resposta d'aquesta ha estat la següent: els consumidors han hagut d'abolir certs aliments de la seva dieta, rebaixar-ne el consum o, substituir-los per altres de més baixa qualitat.

Tres de cada quatre famílies a Espanya han hagut de reduir la seva despesa de productes i serveis, per poder arribar a final de mes a conseqüència de la pujada dels preus dels aliments.

La pujada de preus i la reducció de despeses dels consumidors

Amb la pujada de preus, els consumidors han hagut de reduir les seves despeses. Aquí us mostrem algunes de les quals apareixen a l'enquesta de Facua-Consumidors en Acció:

  • Anar a bars i restaurants: la reducció ha estat d'un 65,3%
  • Gastar en viatges: un 58,7%
  • Moda (roba i calçat): un 47,1%
  • Productes culturals: la reducció ha estat d'un 45,3%
  • Aigua, llum i gas: un 18,9%
  • Transport: un 12,6%
  • Telecomunicacions: un 11,8%

Només un 25,1% dels 3.300 consumidors enquestats no ha hagut de privar-se de cap altre producte o servei per arribar a final de mes

El consum dels aliments

Ha baixat el consum d'aquests aliments, per la pujada de preus:

  • El consum de peix s'ha vist reduït almenys en un dia a la setmana, passant del 67,6% al 43,3% del seu consum. Hi ha consumidors que han hagut de deixar de consumir peix, fent augmentar el percentatge de persones que no en mengen del 5 al 10,9%.
  • El consum de fruita també ha caigut en picat si parlem de menjar-ne de fresca entre quatre i set dies a la setmana, passant d'un 77,7% a un 62,3% de persones que en consumeixen.
  • La carn de pollastre la consumien almenys un cop per setmana un 73,3% dels enquestats, ara només un 60,9%.
  • El consum de carn ha passat de fer-se setmanalment a fer-se cada dues setmanes o menys. El percentatge ha augmentat en aquest mínim consum, passant d'un 26,6% al 38,9%.
  • El consum de vedella ha baixat 15 punts en dos anys el seu consum mínim setmanal: un cop per setmana.  Un 82,3% de consumidors menja vedella cada dues setmanes o menys. I un 30% d'aquestes, no en menja ni un cop al mes.
  • Els lactis es consumien entre 4 i 7 dies a la setmana; ara, el percentatge ha baixat del 76,6% al 63%.

Quins productes han hagut de substituir?

El 62,7% dels enquestats han hagut de substituir els aliments que consumien per altres de menys qualitat. Aquí us deixem la llista per ordre, del que ha hagut de ser més substituït al que menys. Tot això, recordem que ha estat per la pujada de preus dels aliments.

  • L'oli d'oliva ha estat el líder. Un 42,5% dels enquestats ha hagut de canviar de tipus d'oli.
  • El peix amb un 37,6%
  • La carn amb un 31%
  • La fruita, la verdura i les hortalisses amb un 24,7%
  • Les conserves amb un 21,4%
  • L'arròs i altres cereals amb un 13,8%
  • Aliments ultraprocessats amb un 12,7%

Els supermercats i les grans superfícies és on més han apujat els preus dels aliments. Tot i això, són els dos llocs on més van a comprar els enquestats: un 83,5% als supermercats i un 70,7% als centres comercials. Un 44,6% continuen comprant a aquests llocs i un 55,3% està buscant altres alternatives.

Què puc comprar i què no

Què puc comprar i què no / senivpetro

Facua-Consumidors en Acció

La presidenta deixa molt clar que la dieta dels espanyols està empitjorant notòriament i tot, a causa de la pujada de preus; la qual està provocant haver de reduir el consum de certs productes bàsics i saludables. Arribant, fins i tot, a haver de substituir certs aliments per altres de pitjor qualitat.

Segons Olga Ruiz, les mesures del Govern no són eficaces: la baixada de l'IVA en els productes bàsics per tal que els consumidors puguin menjar en condicions saludables, està sent absorbida pel gran increment de beneficis de les grans distribuïdores i grans empreses de l'alimentació.

Pot ser que el Govern, tot i veure, que les grans empreses intermediàries s'estan lucrant a costa dels consumidors, agricultors i ramaders, per exemple, està fent els ulls grossos perquè no vol perjudicar els interessos empresarials. Aquesta situació està provocant una pobresa i malalties per la mala alimentació de les famílies. S'han de prendre mesures que tinguin una incidència directa en la contenció de preus d'aliments que són bàsics i essencials pel carro de la compra

Presidenta de Facua-Consumidors en Acció

Les mesures que se sol·liciten

Olga Ruiz demana inspeccions i sancions per les empreses que no compleixin amb els preus. A més, demana una regulació dels preus, ja que tant el Ministeri d'Agricultura com el de Consum tenen competències per investigar aquesta pujada en els marges comercials, els quals titlla d'il·legals.

Hi ha empreses que han pujat els marges comercials de forma il·legal, creant un benefici elevadíssim per a ells i encarint el producte.

I per acabar, Ruiz torna a reclamar als establiments el doble etiquetatge, ja que el considera essencial. En aquest etiquetatge es veuria el cost del producte en origen (agricultura, ramaderia, etc.) i el preu del producte en el seu destí final (consumidor). Així el consumidor podria decidir si compra o no aquell producte, tenint una decisió directa en la seva compra. A més, el sector agrícola també demana aquesta mesura per mostrar el preu tan miserable al qual els paguen els productes i el benefici que treuen els intermediaris, perjudicant també el consumidor final.